Comunicar-se amb els peus

Reflexions de Rafael Cebrián del paper del senderisme en la relació entre les cultures

«El progrés d’un país no passa pels kilòmetres d’autopista o els kilòmetres d’AVE, sinó pels kilòmetres de senders recuperats i restaurats»

poste GR-10

 

Hi hagué una època en que l’home només podia viatjar allà on el dugueren els seus peus. I caminant era com es comunicaven i es relacionaven entre si cultures, pobles i noves formes de vida. En este sentit arrepleguem algunes de les reflexiones d’un històric del muntanyisme a la Comunitat Valenciana, com és Rafael Cebrián.

Va ser ara fa una setmana a la presentació de la nova Topoguia del GR-10 que han el.laborat Salvador Blanco i Carles Ferris. A la seua exposició inicial, Rafael Cebrián, va fer un al.legat en defensa de la memòria i el manteniment dels grans senders -com eixe GR10- no només pel seu valor quant a la natura, sino també pel seu valor cultural de comunicació entre civilitzacions.

«Els GR són símbol d’unió entre els pobles i entre les gents. Arroseguen al llarg dels segles una carrega de significació i d’història treballada en el dia a dia. El GR 7 ja ens va unir a Europa molts segles abans de l’arribada de la Unió Europea, i ho feia a més d’una forma natural i pacífica, connectant pobles, persones i cultures. Per la seua banda el Gr 10 és una línia transverssal des de la mar Mediterrànea a l’Oceà Atlàntic, els dos grans mars de la civilització occidental».

«Els GR són símbol d’unió entre els pobles i entre les gents. Arroseguen al llarg dels segles una carrega de significació i d’història treballada en el dia a dia»

«El GR 7 ja ens va unir a Europa molts segles abans de l’arribada de la Unió Europea, i ho feia a més d’una forma natural i pacífica, connectant pobles, persones i cultures»

El senderisme recupera ara vitalitat de la mà dels amants de la natura i dels cada vegada més usuaris dels GR, del PR i dels SL. «El senderisme és la forma menys tòxica i menys agressiva d’acostar-se a la natura. Ara mateix és una pràctica consolidada, que a més ajuda al turisme d’interior. És en eixos pobles on estan bona part dels arrels de la nostra història». 

GR-10 Gàtova-Cueva SantaRescatar senders i no autopistes

Vivim ara època diferent en que els grans viatges ja ningú -o quasi ningú- els fa acaminant i ens dediquem a recòrrer món al ritme que ens marquen els avions, elx trens d’alta velocitat o les omnipresent autopistes que ara toca rescatar. Rafael Cebrián, però ho té molt clar: «El progrés d’un pais no passa pels kilòmetres d’Autopista o els kilòmetres d’AVE, sinó pels kilòmetres de senders recuperats i restaurats». Amen.

«El progrés d’un país no passa pels kilòmetres d’Autopista o els kilòmetres d’AVE, sinó pels kilòmetres de senders recuperats i restaurats»

En eixe sentit cal destacar el paper que estan fent bona part de les carreres per muntanya que està desempenayt un paper fonamental en el manteniment dels senders i també en la recuperació de sendes antigues, com per exemple estan fent des de l’organització del Mondúber Ultra Trail de proper 8 de novembre on com ens comentaven ara fa unes setmanes des de l’organització s’han recuperat algunes de les sendes tradicionals de la zona, com ara la Senda d’Albaida, la senda del Burro o la senda de la Taula

Fotografies: Topoguia GR-10

 

 

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »