Carreres de muntanya i dopatge

“No vull que les carreres de muntanya es convertisquen com el ciclisme”, Patrick Basset, cap metge de la UTMB

Resum de la jornada inaugural del Congrés Internacional de Carreres de Muntanya a Castelló

BASSET

 

Organització, retorn econòmic, medicina i dopatge van ester ahir els principals assumptes tractats a la primera jornada del II Congrés de Carreres de Muntanya que al llarg del cap de setmana està celebrant-se a la UJI (Universitat Jaume I) de Castelló.  Congrés científic i internacional que és una constatació de com han creixcut als darrers 15 anys les carreres de muntanya.

Retorn econòmic

Carreres que s’han convertit en un element dinamitzador dels pobles d’interior que, en especial a la província de Castelló, han vist en les carreres una forma de potenciar el turisme.“L’impacte econòmic de totes les proves que hi ha a la província està valorat en 3,6 milions d’euros”, va destacar Luis Martínez, de la Diputació de Castelló. “El cas més destacat és la Penyagolosa Trails, que només eixes dos proves (MiM i CSP 115) generen 1 milió d’euros d’impacte econòmic”. Xifres per a tindre molt en compter i que refermen l’aposta de la Diputació pels dos circuits que hi ha a la província, a més de les diverses proves de BTT, Raids d’Aventura i Duatlons de Muntanya. L’orografia de Castelló -la segona província amb més muntanya d’Espanya-, i l’oratge -300 dies de sol a l’any- també ajuden.

“Zemaga Aizkorri va salvar el poble”

Així de contundent es va manifestar Ainhoa Txurruka, directora de la que està considerada com una de les millors maratons de muntanya del món. “Zegama estava pràcticament mort. Estava perdent població -de 3000 a 1500- després que tancara la industria paperera en que es basava l’economia del poble. La carrera li ha donat vida, i no només eixe cap de setmana, sino al llarg de tot l’any sempre hi ha gent corrent o entrenant. La gent del poble, fins i tots els majors que no entenen este esport, estan orgullosos de la prova”.

“Zegama estava pràcticament mort. Estava perdent població -de 3000 a 1500- després que tancara la industria paperera en que es basava l’economia del poble. La carrera li ha donat vida, i no només eixe cap de setmana, sino al llarg de tot l’any” (Ainhoa Txurruka)

Una prova que va anar creixent a colps -amb especial amb l’irrupció d’aquell jovenet anomenat Kilian Jornet- i els ha obligat a evolucionar adaptant-se a les necessitats. Tot i això no sempre poden atendre totes les peticions dels corredors, especialment quant a les inscripcions. “Es el que pitjor em sap” diu Ainhoa. Tenim una demanda cada any d’unes 4500 persones, i només poden córrer 600″. És un dels principals problemes amb es troben hui en dia però tenen clar que volen mantindre la filosofia: “Acceptar més corredors no és una opció. Volem la muntanya, que és la nostra, i Zegama no admet a més gent, per una qüestió logística de la població, i també perquè volem poder oferir els corredors la qualitat que mereixen. No volem acabar morint d’èxit”.

“Acceptar més corredors no és una opció. Volem la muntanya, que és la nostra, i Zegama no admet a més gent, per una qüestió logística de la població, i també perquè volem poder oferir els corredors la qualitat que mereixen. No volem acabar morint d’èxit”

El secret, un entorn espectacular, un club dedicat en cos i anima a la prova, i una cultura de muntanya en els bascos que els fa acompanyar la carrera i generar un ambient especial ja estiga plovent o estiga nevant

Salut i dopatge

Amb el creiximent exponencial de les carreres de muntanya quant a nombre de proves i corredors, obliga a extremar les mesures de seguretat. En eixe sentit, Patrik Basset, cap dels servicis mèdics de la UTMB destacava la necessitat de que a cada prova hi haguera un metge que treballara colze amb colze amb els organitzadors. “Es necessari establir els protocols adients, en funció del nombre de corredors i característiques de la prova, però sempre amb supervisió mèdica”. Una opinió que fins i tot ha de saber imposar el metge, si creu que s’afecta la seguretat dels corredors, indicava en relació a la suspensió del UTMB en 2010.

Les xifres són aclaparadores quant a la necessitat de la presència d’un equip mèdic ben coordinat. “A l’edició del 2014 hi hagué 1900 consltes mèdiques, amb 20 trasllats a hospitals, 7 d’ells en helicòpter” assenyalava Patrik Basset que va mostrar el Logiccos, el programa de coordinació que fan servir.

“Hem d’incidir més en la prevenció del dopatge i fomentar una cultura de la salut, perquè el corredor vullga viure l’esport d’una forma sana i que este es mantinga com un esport net. No vull que les carreres de muntanya s’acaben convertint en un esport com el ciclisme”

Resten encara molts pasos per donar quan a la salut, com per exemple, regular el requeriment de certificats mèdics als corredors -cosa de moment no es fa al UTMB-, i extremar l’atenció quant al dopatge. Al respecte indicava Basset que s’ha d’incidir més en la prevenció que a la sanció. “La politica represiva és cosa dels organismes internacionals. Nosaltres hem d’anar més enllà del control antidopatge -que ja van establint-se a algunes de les proves oficials com recentment a Haría Extreme-. Hem d’incidir més en la prevenció i en fomentar una cultura de la salut, perquè el corredor vullga viure l’esport d’una forma sanai que este es mantinga com un esport net. No vull que les carreres de muntanya s’acaben convertint en un esport com el ciclisme” indicava Basset que precisament va tindre una mala experiència en el món de les dos rodes.

Unificar el calendari internacional

Altre dels reptes de les carreres de muntanya passen per la regularització i coordinació quant al calendari de carreres. Aspecte complicat que va repassar Goio Larrañaga, de la FEDME, analitzant en primer lloc la quantitat d’entitats federatives i no federatives que organitzen els seus propis calendaris de proves i d’ultres de carreres DE muntanya, i no PER muntanya. Almenys el nom si s’ha unificat.

FOTO WEB

Presentació de Sense Límits Aventura

La jornada d’ahir va servir també perquè puguérem presentar el projecte Sense Límits Aventura, nou mitja de comunicació dedicat als esports d’aventura a la Comunitat Valenciana. Les xifres aportades per Jaime González i Gonzalo Naya també són clares quant al creiximent i la preeminència del Trail a les nostres terres. En 15 anys s’ha passat de no existir quasi carreres a disputar més de 160 a l’any, que supossen la cinquena part de les 700 proves que hi ha a Espanya. A més, als darrers han pràcticament s’ha duplicat el nombre de llicències de la FEMECV, en bona part gràcies als nous corredors de muntanya.

En 15 anys s’ha passat de no existir quasi carreres a disputar més de 160 a l’any, que supossen la cinquena part de les 700 proves que hi ha a Espanya

A més de presentar la web que està en marxa des de fa un mes, es mostraren les primeres imatges de la revista que en format digital es va a publicar en novembre, i es va projectar el vídeo documental amb algun dels millors esportistes d’aventura a la Comunitat Valenciana.

Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. Remi Queral, possitiu en un control antidopatge a Penyagolosa Trails | Sense Límits Aventura - […] Carreres de muntanya i dopatge […]
  2. “Sóc culpable, però no savia que era dopatge” | Sense Límits Aventura - […] Carreres de muntanya i dopatge […]
  3. Trail valencià i dopatge | Sense Límits Aventura - […] Carreres de muntanya i dopatge […]
  4. La Liga CxM FEMECV més oberta | Sense Límits Aventura - […] Carreres de muntanya i dopatge […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »