Fa falta entrenador per a ser corredor de muntanya?

Reflexions al respecte de la importància de tindre entrenador per a córrer per muntanya

Segons un estudi es lesionen més aquells corredors que no tenen entrenador

photo

 

Córrer per a gaudir a les carreres o córrer per a competir? Entrenar per sensacions o entrenar seguint els paràmetres que marquen els pulsòmetres? Entrenar per lliure o entrenar seguint les pautes d’un especialista?. Són algunes de les preguntes que pot plantejar-se qualsevol corredor de muntanya, i que tindran una resposta diferent en funció de la fase en què estiga en este esport i en funció dels seus objectius i la seua finalitat.

Fa falta un entrenador per a tindre bons resultats a les carreres per muntanya? Podríem tractar d’arribar a una conclusió global encara que cada cas és diferent i respon a variables molt diverses. Va ser un dels assumptes que es va parlar a la Taula redona de corredors del passat Congrés Internacional de Carreres de Muntanya la UJI de Castelló. I les experiències i opinions eren molt variables.

Silvia Miralles, guanyador recentment de l’Haria Extrem, indicava que per a d’ella l’entrenador és una figura fonamental. “És molt important per a mi” assenyalava la corredora de Xilxes. “Et fa millorar molt, a més t’anima en els moments difícils i també t’ha de frenar en altres”. Juanan Ruiz compartia també experiència. “Jo vaig comenár sense entrenador, però després em vaig adonar que són necessaris” reconeixia el corredor de Vila-Real, finisher del Tor des Geants 2014. “He tingut diversos i especialment este últim, Luis Marcos, m’ha ensenyat a conéixer-me millor, a experimentar i a actuar segons la meua pròpia experiència”.

“Pera mi és molt important. Et fa millorar molt, a més t’anima en els moments dificils i també t’ha de frenar en altres” (Silvia Miralles)

“He tingut diversos i especialment este últim, Luis Marcos, m’ha ensenyat a conéixer-me millor, a experimentar i a actuar segons la meua pròpia experiència” (Juanan Ruiz)

En el punt oposat està Iván Ortiz. “Esta ha sigut la meua millor temporada i l’he feta autoentrenant-me” destacava el malagueny, actual campió de la Copa d’Espanya FEDME. “També és veritat que quan he tingut no m’ha anat malament, i que al vindre de l’atletisme ja duc molt anys i ja conec molt el meu cos”. També l’experiència personal és la base amb què funciona Eugeni Roselló. “Mai he tingut entrenador” reconegué l’ultrafondista català. “Es més, mai m’he posat un pulsómetre per a entrenar ni competir. He aprés molt a conéixer el meu cos i de moment em funciona bé”.

“Esta ha sigut la meua millor temporada i l’he feta autoentrenant-me” (Iván Ortiz)

“Mai he tingut entrenador. Es més, mai m’he posat un pulsòmetre per a entrenar ni competir. He aprés molt a conéixer el meu cos i de moment em funciona bé” (Eugeni Roselló)

I per tancar experiències personals, una de ben curiosa, la de la corredora basca Ana Conde. “Els meus entrenadors han estat els meus gossos” digué entre somriures l’actual guanyadora de Vistabella. “Jo vaig començar a córrer per anar a passejar els meus gossos, per això dic de broma que són com els meus entrenadors. És veritat que un entrenador pot ajudar-te, però jo al dur tant de temps al meu aire i anant-me bé continue així”.

Amb entrenador, menys lesions

Captura de pantalla 2014-10-27 a la(s) 19.20.02Més enllà del rendiment hem de tindre en compter també el paràmetre de les lesions. Al respecte, a este Congrés Internacional de Carreres per Muntanya es va presentar el projecte Penyagolosa Trails Saludable. És un estudi ampli al respecte de la salut en el corredor de muntanya fet amb un seguiment a 50 corredors que participaren a la passada edició de la CSP Castelló-Penyagolosa.

A l’espera de poder presentar les conclusions definitives, si es va fer referència a unes dades que relacionaven l’absència o presència d’entrenadors amb el volum de lesions. I en este cas la conclusió era clara: es lesionen més aquells corredors que no tenen entrenador que els que si que en tenen. La relació que estableix este estudi és que un 60% dels lesionats no tenien entrenador, per un 40% dels lesionats que si en tenien

Captura de pantalla 2014-10-27 a la(s) 19.20.29L’explicació la podem trobar en dos aspectes que va exposar Carlos Hernando, de la Universitat Jaume I. “Aquells corredors que si tenen l’assessorament d’un entrenador professional tenen més tendència a fer més hores de gimnàs i també exercicis en bicicleta. Són dos factors que ajuden a previndre lesions, el gimnàs per quant ajuda a tindre una major compensació muscular, i la bicicleta perquè ajuda al manteniment de les articulacions, fonamentalment els genolls, que tant pateixen en les carreres de muntanya, en especial als Ultres”.

“Els corredors que tenen entrenador fan més hores de gimnàs i de bicicleta. El gimnàs ajuda a tindre una major compensació muscular, i la bicicleta ajuda al manteniment de les articulacions, fonamentalment els genolls”

I tu, quina és la teua opinió respecte de la figura de l’entrenador als corredors de muntanya?

Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. Trail a la Universitat | SLA - […] Fa falta entrenador per a ser corredor de muntanya? […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »