Un pòdium de quatre

La particular història de com Rebeca Catalán i Susana Milian compartiren tercer lloc a la TdM55k Montanejos

IMG_3636

 

Com si d’un premi menor de la grossa de Nadal estiguérem parlant, així va ser el tercer lloc del pòdium de la TdM55km del Trail Montanejos de passat dissabte: molt repartit. Repartit a parts iguals entre dos dones Rebeca Catalán (Mur i Castell Tuga) i Susana Milian que arribaren juntes a meta després de vora quasi 7 hores d’esforç (06h53’1″) per a superar els 55km 2400+ i per a completar un pòdium que ja havien obert Marian Bertolo i Sonia Escuriola.

Sprint final després de 7 hores

La història, però, no és la típica de dos amigues que volen fer juntes un Trail i entren quasi de la mà a la meta. Amigues sí, però competint fins el final. “Entrarem a tota canya al poble de Montanejos” ens conta Rebeca Catalán. “La gent es quedava sorpresa. Després de 7 hores corrent quasi tot el temps juntes, pensarem ‘la que més puga que siga tercera’, i ahí anàrem a tope, no sé ni com encara aguantaven les cames. I mira, a la fi entrarem en el mateix segon” conclou la corredora de la Vall d’Uixó.

“Entrarem a tota canya al poble de Montanejos. La gent es quedava sorpresa. Després de 7 hores corrent quasi tot el temps juntes, pensarem ‘la que més puga que siga tercera’, i ahí anàrem a tope, no sé ni com encara aguantaven les cames”

IMG_3065 - Los estrechos

Màxima igualtat que després es va traslladar al pòdium i a la curiosa foto final que queda ara per al record, a l’igual que bona part dels moments que compartiren corrent. “Teníem la voluntat d’anar corrent molt de temps juntes, però no teniem parlat qué fer en arribar a meta. Per a mi ha estat un plaer arribar amb ella. Era el meu primer Ultra i volia ajudar-em en Susana que  tenia més experiència perquè ja havia fet la MiM i els Ultra 100 km del Rincón de Ademuz. Anava aconsellant-me, i per exemple en el primer control em deixa que aguantara, que encara restava molt, i calia reservar forces”.

Així anaren, juntes, avançant-se contínuament en els preciosos paratges que pels que transcorria el Tdm55km, distanciant-se alguns metres o segons, però sempre tenint la referència visual, i amb la possibilitat en la ment de poder fer pòdium. “Anàvem corrent i tota la gent ens deia, ‘sou tercera i quarta’, ‘sou tercera i quarta’, i quedava en l’aire l’opció de fer pòdium. I com que no teníem parlat prèviament què fer en arribar a meta… A més, en xafar Montanejos els nostres homes estaven allà animant-nos i també ens feien crits, a mi el meu perquè quedara tercera, i l’home de Susana a d’ella perquè acabara per davant de mi. I mira, a la fi entrarem en el mateix segon”. Un sprint sense guanyadora.

“Anàvem corrent juntes i tota la gent ens deia, ‘sou tercera i quarta’, ‘sou tercera i quarta’ i quedava ahi l’opció de fer pòdium i com que no teníem parlat prèviament que fer en arribar a meta…”

“A més, els nostres homes estaven allà animant-nos i també ens feient crits, a mi el meu perquè quedara tercera i el de Susana a d’ella perquè també acabara per davant de mi. I mira, a la fi entrarem en el mateix segon”

Família corredora

L’home de Rebeca, Juan Carlos Carcelén, a qui esta vegada li va tocar vore la carrera com a espectador tot i que ell també és corredor. Del Mur i Castell i també amb pòdiums com el que va aconseguir recentment als 100 km Ultra del Rincón d’Ademús.

Prompte ho seran també les filles, Carla i Maria, que amb 11 i 12 anys ja volen seguir els pasos dels pares. “Ara en dos setmanes el dia 23 de novembre hi ha un trail per a xiquets que organitzen des de la regidoria d’esports de la Vall i allà aniran a córrer”. Si és per la genètica de ben segur que ho faran molt bé, com la mare, que du només un any corrent -“m’ha tocat esperar a que les xiquetes siguen fadrines”- i ja comença a fer pòdiums. Encara que siguen compartits.

El premi, per a Rebeca

El que no va estar compartit va ser el premi, que el té Rebeca en sa casa. “És que era impossible fer-lo en dos” s’explica. “És una mena de taula de fusta per a col.locar pernil i embotit i, en fi, havia de ser només per a una. A més, com que Susana havia fet segona en categoria veteranes i ja li tocava un altre, així no hi hagué pega”. Tot ben resolt. Així queda explicada la història d’esta foto i d’este pòdium de tres places, que per una vegada va ser per a quatre.

montanejos

Foto: @TrailMontanejos (Noel Arraiz) / Rebeca Catalán

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »