Explorant canons a l’Himàlaia a colp de Google Earth

Conferència de Mario Gastón a Vila-Real: “Runchet-Khola, les entranyes del gegant”

barrancs himalaia 3

Un gegant de més de 2.500 metres de desnivell. Eixe és el canó del Runchet-Khola, al Nepal, en el cor de l’Himàlaia. Estava inexplorat fins que fa uns mesos, al 2013, una expedició espanyola -l’expedició ECH– va aconseguir obrir camí i descobrir les seues entranyes. “Les entranyes del Gegant” que el valencià Mario Gastón (Club Tracalet Vinalesa) ha presentat a la conferència que ha fet a la Caixa Rural de Vila-Real dins dels II Congrés de Muntanya de la localitat de la Plana Baixa.

“Va ser tota una experiència increïble” reconeix Mario Gastón a SenseLímitsAventura. “Diferent perquè estiguérem vora 30 dies de forma consecutiva per poder obrir el canó de dalt a baix amb l’esforç logístic de material -cordes, mosquetons, taladres, grups electrògens, dinar- i amb el desgast físic i psicològic que suposa, més enllà de les dificultats de clavar-se a una zona inexplorada”.

Amb l’ajuda del Google Earth

Tan inexplorada que no existia ni documentació prèvia de l’àrea geogràfica de Runchet i els va tocar a d’ells fer-se els mapes. “Ho férem a colp de Google Earth, traent les coordenades, i combinant-ho amb les corbes de nivell. Acabaren fent uns mapes prou exactes de 1:17.000”. Això sí, el camí per arribar va ser tota una odissea per poder traslladar el material fins a arribar a la capçalera del barranc. “Anàvem obrint el camí amb el matxet en mà, camí de la capçalera, passant per zones que no coneixien ni tan sols els propis habitants de Runchet. Que per cert, es quedaren un poc sorpresos quan arribarem allà amb tant de material, carregats amb 40 mules”.

“No existien mapes del Runchet-Khola i ens va tocar fer-los a colp de Google Earth, traent les coordenades, i combinant-ho amb les corbes de nivell. Acabaren fent uns mapes prou exactes de 1:17.000”

Récord del món

Els habitants de Runchet acabaren entenent-ho i convertint-se en espectadors de luxe en aquells trams del canó que passaven a prop de les seues poblacions. Espectadors de luxe del que a la fi ha estat l’obertura del canó esportiu amb més desnivell del món: 2.459 metres de desnivell des de la capçalera fins a la cua. “El rècord no era el nostre objectiu, perquè no sabiem exactament que ens anàvem a trobar. L’objectiu era viure l’experiència d’estar 30 dies explorant per zones per les que no havien estat ni tant sols els mateixos habitants de la zona. El rècord és la guinda i el que més crida l’atenció, però a nosaltres el que ens atrau és explorar i haver de buscar punts d’escape i fraccionar per a poder afrontar-ho”.

“El rècord no era el nostre objectiu, perquè no sabiem exactament que ens anàvem a trobar. L’objectiu era viure l’experiència d’estar 30 dies explorant per zones per les que no havien estat ni tant sols els mateixos habitants de la zona”

“En una ocasió se’ns eixirem el canó, ja cansats, i comença a ploure fort. A les 2 hores la tromba d’aigua era tan bestial que va col.lapsar el canó. Amb tant de desnivell en cas de pluja forta es torna molt violent”

Duresa, dificultats… i el paradís

Al llarg de 30 dies, hi hagué moments de tensió. I de certa fortuna. “En una ocasió se’ns eixirem el canó, ja cansats, i comença a ploure fort. A les 2 hores la tromba d’aigua era tan bestial que col.lapsar el canó. Amb tant de desnivell en cas de pluja forta es torna molt violent”. Moments també per a la desesperació en vore que els taladros no servien de res. “Allà la roca és molt més dura. I els taladros no podien fer forat. Ens va tocar suar de valent”. Això sí, compensada per l’experiència i la sensació d’estar en un entorn natural verge. “Allà és tot molt salvatge, les muntanyes, els canons. Tens la sensació com si per allà no haguera passat el temps”.

El rescat de Cecilio al Perú

Barranquistes i espeleòlegs són ara els nous exploradors. Ara que les muntanyes ja estan totes conquerides, només queda explorar el seu interior. L’interior dels gegant de qui hui ens parlarà Mario Gastón a la Caixa Rural de Vila-Real a partir de les 19:30 h. De ben segur que este bomber de professió ho farà també de la seua experiència obrint barrancs al Perú amb l’Equip Gocta i de l’interminable rescat del seu amic Cecilio López a la sima Inti Machay al Perú.

Després de la satisfacció inicial per l’èxit en el rescat i en la mobilització des d’Espanya, queda ara la reflexió: “No ens podem permetre tardar 12 dies en traure un espeleòleg que necessita ajuda. Com a grup que continua treballant al Perú, estem molt preocupats per si tornara a produir-se una situació semblant”. A finals de més es farà una trobada a Ramales de la Victòria a Cantabria per a fer valoració del rescat entre tots els grups que participaren.

“No ens podem permetre tardar 12 dies en traure un espeleòleg que necessita ajuda. Com a grup que continua treballant al Perú, estem molt preocupats per si tornara a podroduir-se una situació semblant”

Imatges i vídeo: ECH

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »