Trail en el Seminari

Juan Pons Salvador, retor del Seminari Menor de Xàtiva i corredor de muntanya

Passat diumenge va acabar la K25 Serra Calderona

IMG-20141123-WA0011

 

Dorsal 381, temps en meta: 5 hores 12 minutsi 30 segons -a quasi 3 hores del primer de la K-25, Mario Llorens-; posició penúltim. Però això no és el que més li preocupava a Juan Pons Salvador, corredor de Gata de Gorgos i retor del Seminari Menor de Xàtiva. Com va dir el nostre senyor, Jesús, “Els últims -en este cas els penúltims- seran els primers”.

Un cas atípic

El de Juan Pons és un cas atípic. És jove -32 anys- i des de fa 4 anys compagina les seues funcions de retor -primer com a vicari a Riba-Roja i ara al Seminari Menor de Xàtiva- amb la seua afició com a corredor d’asfalt i de muntanya: “No conec cap altre retor que faça també proves de Trail” ens reconeix a SenseLímitsAventura quan li preguntem per la particularitat de la seua dedicació. “La majoria de la gent amb qui em trobe a les carreres per muntanya no sap que sóc retor. I corrent no es nota per a res perquè em toca tirar de cames com a tots. No tinc cap tipus d’ajuda divina” reconeix amb un somriure.

“La majoria de la gent amb qui em trobe a les carreres per muntanya no sap que sóc retor. I en la prova em toca tirar de cames com a tots. No tinc cap tipus d’ajuda divina”

IMG-20141123-WA0016Penúltim, però molt content

Diumenge passat va ser una constatació que tot i ser retor, Juan no conta amb una ajuda “especial”. Va gaudir molt del K25 a Serra, però també li va tocar patir molt fins acabar quan apenes restaven un parell de corredors per darrere. “El K25 ha estat una molt bona experiència. Feia temps que volia vindre perquè m’inssitia molt Miguel Girón, de RutasRunning 2.0 i enguany tenia l’oportunitat”. 

És molt bonic, però és duríssim. Hi havia molt de nivell. Pujant el Sierro ja anava alenant i haguerem de baixar el ritme. Entrarem els penúltims i perquè crec que la parella que entrà a l’últim lloc s’havia fet mal a una cama que sinó ens hagueren passat també. Però la veritat és que no aspire a més. En acabar ens ferem una cervesa i el blanc i negre com tots. Eixe ambient és el que em mou”.

“El K25 és molt bonic, però és duríssim. Pujant el Sierro ja anava alenant i haguerem de baixar el ritme. Entrarem els penúltims i perquè crec que la parella que entra la ultima s’havia fet mal a una cama que sinó ens hagueren passat també, però la veritat és que no aspire a més”

Els inicis amb el C.A. Ribapeu

Eixe ambient va ser el que li va fer a Juan començar a córrer ara ja fa uns anys quan estava de retor a Riba-Roja, molt vinculat al Centre Junior Grup Foc. “Vaig vore que córrer era una manera d’integrar-me entre la gent jove i que em veierem com un més. I això vaig fer” ens explica, al temps que reconeix que, al principi, podia sonar un poc extrany vore un retor corrent. “La gent es sorprenia de vorem de curt i corrent a les proves, i es tallaven un poc. Però després ja ho veien normal. Per exemple vaig fer la mitja marató amb l’equipació del club del poble -CA Ribapeu- i això em va integrar molt”.

“Vaig vore que córrer era una manera d’integrar-me entre la gent jove i de que em veierem com un mes. I això vaig fer. Al principi podia sonar extrany i la gent es sorprenia de vorem de curt i corrent a les proves, la gent es tallava un poc. Però després ja ho veien normal”

Primer l’asfalt i després arriba la muntanya. “La primera carrera per muntanya va ser a Chovar, Aigues de Chovar a març de 2012. Vaig pensar en fer-la perquè com que era dissabte de matí em quadrava bé d’horaris. Diumenge no podia córrer que tenia misa, clar. Després vaig fer el Trail de les Rodanes de Vilamarxant que em va anar molt bé -vaig fer 2 hores 49minuts-. I ahí ja em vaig enganxar”.

Compartir entrenaments i carreres li va ajudar en la seua estància a Riba-Roja perquè la gent li tinguera més confiança com a retor“de fet acabaven per escoltar-me amb més atenció”-. El Trail també li ha permés a Juan per comprovar els valors possitius que es poden compartir a la muntanya amb persones ben diferents. “El Trail és un esport que uneix molt i et permet parlar i contactar amb persones que tenen pensaments i ideologies diferents, però que estan units en el patiment de les proves. A les carreres i al Trail hi ha molts valors que són molt bons: el companyerisme que hi ha entre tots els corredors, la convivència, el respecte… Jo he estat corrent amb persones que no xafen mai una esglèssia, però ens duem molt bé, ens hem tractat molt bé i de fet mantenim el contacte”.

“El Trail és un esport que uneix molt. Jo he estat corrent amb persones que no xafen mai una esglèssia, però ens duem molt bé i ens hem tractat molt bé i de fet mantenim el contacte”.

Imatge moderna

IMG_9159Juan Pons és un rector diferent, que tracta d’oferir una imatge diferent. “Tracte de donar una imatge de l’Esglèssia més moderna, més jove, més normal en definitiva”. Una Esglèssia que sempre s’ha mostrat molt comprensiva amb la seua doble faceta. “Mai m’han dit res ni m’ha tocat demanar permís ni res de res. Com a molt quan esta a Riba-Roja alguna volta sí per a coordinar-me en els horaris, però poc més. A mi m’agrada oferir eixa imatge més moderna i de fet per exemple estic molt actiu al twitter”.

I molt actiu a les proves, a totes les que pot participar ara que té un horari més flexible. “Com que estic al col.legi El Claret, al Seminari Menor a Xàtiva, ara faig vida i horari de mestre. Tinc moltes reunions i molta feian, però estic més alliberat de mises el cap de setmana. I com que cada dos cap de setmana els xavals del seminari menor se’n van a casa, tinc temps per a anar a les proves”.

I en la motxilla i en les cames ja comença a acumular unes quantes: la mitja marató de muntanya de la Granadella, la de Llíber, la Pujada al Pico del Remedio a Chelva, o el Trail Nocturn de Camins de Cabres –“que feia honor al seu nom”-. Però cap tan dura com el K25. “ha estat la més llarga i la més brutal”.

La següent serà X Mitja Marató de Muntanya de la Serra d’Oltà, a Calp pròxim 13 de desembre. Si Deu vol, clar.

IMG-20141123-WA0009

 

Fotos: Juan Pons Salvador

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. Benissa estrena títol autonòmic | SLA - […] alguns noms destacats com ara Eduardo Belda (Trivici), Llorenç Montserrat (CA Bèrnia Xaló) o Juan Pons Salvador (Grupo Espleològico Gatense) el…

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »