A meta amb el peroné trencat

Laura Popescu acabà els últims km de la Marató dels Dements a Eslida amb una fractura de peroné

“Vaig sentir crack i vaig pensar que alguna cosa s’havia trencat”

“No m’he retirat de cap de les 50 carreres que he fet i esta no anava a ser la primera”

“Vaig preferir aguantar una fractura de peroné que no aguantar després una fractura a l’orgull”

popescu 1

 

“Vaig sentir crack i vaig pensar que alguna cosa s’havia trencat”. Així relata Laura Popescu el moment en que passat dissabte 29 de novembre es va fer una fractura del peroné de la seua cama esquerra que en tot cas no li va impedir acabar la I Marató dels Dements a Eslida. Com va arribar a meta fent 3 km amb el peroné trencat i quin és el procés ara de la seua recuperació és una història que ella mateixa detalla per a SenseLímitsAventura.

“Estava ja en el tram final, a la baixada des de les Antenes fins a Eslida” ens conta esta romanesa de 33 anys afincada a València des de fa 5 anys. “Anava amb precaució perquè encara no estava al 100% i anava més lent del que sol baixar, que m’agrada sempre anar forteta. Vaig esbarar amb una roca que estava humida i em vaig caure. No va ser forta la caiguda, però vaig posar molt malament el peu, amb la cama en una posició molt forçada”. Mala senyal. Laura es va alçar ràpid, però va ser conscient des del primer moment que s’havia fet mal. “Ho vaig notar tot. I fins i tot ho vaig escoltar. Com si es trencara un pal de fusta, crack, Eixe va ser el só. A més em vaig adonar que no era un esguinç quan vaig tractar de xafar en terra i em vaig sentir molt de dolor”.

“Estava ja en el tram final, a la baixada des de les Antenes fins a Eslida. Vaig esbarar a una roca que estava humida i vaig caure amb la cama en una posició molt forçada”

“Vaig escoltar com si es trencara un pal de fusta, “crack!”, Eixe va ser el só”

721ef44e5c43cfc2e99219e471ddb7edRetirar-se? Ni de conya

En eixes condicions i amb eixa lesió el més normal es pensar en abandonar la prova, posar-se en contacte amb l’organització i demanar algun tipus d’ajuda. Però Laura tenia clar que volia acabar. “Es que restaven només 3 km. Jo no m’he retirat de cap carrera i esta del Marató dels Dements a Eslida no anava a ser la primera”.

“Jo no m’he retirat de cap carrera i esta del Marató dels Dements a Eslida no anava a ser la primera”

I amb eixa convicció i amb eixe dolor va tirar endavant. “Anava acaminat, com podia, sense alçar molt el peu perquè qualsevol moviment o inclinació del terreny eramolt dolorosa. De seguida arribà el pla i anava descarregantme molt en els bastons. El meu company Luis Luna, que anva corrent amb mi, em deia que ho deixara, que avisara a l’organització però jo no volia. Tinc el límit del dolor molt elevat”. Tampoc va pensar que amb la seua obstinació poguera agreujar la lesió. “No perquè no tenia el turmell unflat i no s’havia posat morat, amb el que vaig pensar que no hi havia desplaçament ni hemorragia. Vaig preferir aguantar una fractura al peroné que no aguantar després una fractura a l’orgull”.

popescu metaA meta després de 8 hores

Després de 8 hores i 37 minuts, Laura va entrar amb molt de patiment a la línia de meta d’Eslida, amb la satisfacció d’haver-ho aconseguit i sense dir res de la seua lesió. Això si, amb l’orgull també de fer-ho caminant pel seu propi peu i amb els pals a la mà. “No volia que em tingueren pena” ens diu.

Després de xafar meta, consulta amb la Creu Roja i en arribar a casa a l’hospital. Allà es va confirmar el diagnòstic: fractura neta del peroné de la seua cama esquerra. 8 setmanes immovilitzada, li va dir el metge, que li va indicar que havia tingut sort perquè en ser una fracturaneta no necessitava operació. Per si de cas li bonegava, Laura li va omitir-se allò d’haver estar corrent 3 km amb eixa fractura.

2 anys sense parar

Dos mesos de paró a una corredora molt activa i que excepte un temps limitat a passat setembre, no ha deixat de córrer en estos dos anys. “Ara al desembre fa dos anys que vaig fer la primera carrera per muntanya, la curta de Sierra de Chiva. I en estos dos anys crec que he fet massa carreres, haurè fet unes 40/50 carreres amb algun que altre Ultra de per mig -Cavalls del Vent, UT Rincón, CSP i el GR-10”. No va ser fins que va vindre a València ara fa 5 anys quan comença a córrer. “Allà a Romania sí feia muntanya, senderisme, i altres activitats, però no mai carreres per muntanya. És que no hi havia”.

popescu 3En companyia de “Els salvatges”

Ara que ha conegut el Trail no pensa deixar de practicar-ho. Les carreres li permeten gaudir de la natura i gaudir de la bona companyia de la seua colla d’amics: Antonio Mata, José Yuste, Luis Luna, Jordi Andrés, Santiago Javier García Moreno, Itziar Pérez i Carlos García, el que ells mateix han batetjar com “Els salvatges”. “No som uns cracks, però ens ho passem molt bé” reconeix Laura, que ens detalla també la filosofia del grup i la d’ella en particular. “Jo no vaig molt ràpid corrent, m’agrada més la distància llarga perquè fins que no passa el km 15 es com si no entrara en calor, i després jo prefereix anar gaudint del paisatge, fer fotos, quedar-me amb records… coses que els que van els primers i a fer temps no poden. L’altre dia a Eslida va ser molt especial amb la pluja i amb la boira, en algun cim estavem envoltats de núvols i era com estar dins del cel. Una passada. Jo prefereisc parar i gaudir d’eixos moments, o parar als avituallaments i parlar amb els voluntaris”.

“No vaig molt ràpid corrent, prefereix anar gaudint del paisatge, fer fotos, quedar-me amb records… coses que els que van els primers i a fer temps no poden”

“L’altre dia a Eslida va ser molt especial amb la pluja i amb la boira, en algun cim estavem envoltats de núvols i era com estar dins del cel. Una passada”

Alcúdia en l’horitzó

Ara li tocarà fer gala de la paciència i la calma que mostra a les proves, com l’altre dia a la Marató dels Dements a Eslida, una prova de la que s’ha enamorat. “Va estar molt guapa” diu amb convicció “va ser molt tècnica tenia molta muntanya que és el que ha de ser una carrera per muntanya, tot cap a munt i tot cap avall. I l’organització excel.lent”.

“L’altre dia a Eslida va ser molt especial amb la pluja i amb la boira, en algun cim estavem envoltats de núvols i era com estar dins del cel”

Els records d’Eslida i de la resta de carreres que ha fet li serviran a Laura de motivació en estos dos mesos de paróen que les crosses i el compex van a ser els seus companys en el dia a dia. “No tinc presa en tornar a córrer”. Això sí, l’objectiu el té clar. “He d’arribar a la marató de l’Alcudia de Veo en el mes d’abril”. 

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. Els Dements tornen a la càrrega | SLA - […] http://senselimitsaventura.com/2014/12/04/a-meta-amb-el-perone-trencat/  […]
  2. Eslida preparada para la II Marató dels Dements | SLA - […] http://senselimitsaventura.com/2014/12/04/a-meta-amb-el-perone-trencat/ […]
  3. Una Dement 100% | SLA - […] Ho haguera sigut de no ser perquè ara fa un any Laura Popescu (Salvajes Trencaduols) va acabar una fractura al peroné…

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »