Un somni fet realitat

Escrit Per senselimitsaventura.com en Dic 15, 2014

Lucas Boix i Juanan Ruiz conclouen el GR-7, 600 km de Pinoso a Fredes

Vora la mitja nit, banyats per la pluja, amb fred i amb fatiga després de 7 dies corrent, 600 km en les cames i moltes hores de són acumulades, però amb la satisfacció d’haver aconseguit un somni. Així arribaren esta diumenge a la nit Lucas Boix (GR-33 Tècnica Trail Running) i Juanan Ruiz (Club Muntanya Vistabella) a Fredes, punt i final del #SomniGR, el repte que els ha dut a recórrer en menys d’una setmana la Comunitat Valenciana de dalt a baix seguint les indicacions del GR-7.

La satisfacció no amaga en tot cas «les ferides» i les conseqüències d’esta dura batalla amb la muntanya. «Han acabat els dos tocats» ens reconeix Rubén Porcar del Club Muntanya Vistabella, l’home que els ha anat acompanyant i fent-los l’assistència en estos 600 km. «Tenen tocats el tendó d’Aquiles, el rotulià… i el tibial. És curiós però els dos tenen lesions molt paregudes. S’ha fet més dur del que pensàvem». I més llarg. Unes 20 hores més del que havien previst inicialment quan prengueren l’eixida dilluns 8 de desembre a les 08:20 del matí.

Un terreny enganyós

Des de dilluns moltes hores corrent en un terreny que no era tan dur com altres grans muntanyes del Pirineu o els Alps a les que Lucas i Juanan, estos dos corredors de Sueca i Vila-Real, estan habituats però que tenien la seua trampa. «És que en no ser tan empinades, dona peu a córrer més ràpid, i això castiga molt al cos. Quan tens molt de desnivell toca caminar més i sembla que no però a eixos trams descanses» afegeix Rubén.

Fred intens a Bocairent

A més s’han trobat també amb algunes dificultats meteorològiques, pròpies d’esta època de l’any, però que ho han complicat molt. «A la segona etapa -de Bocairent a Collado Caroig- passaren un fred impressionant, una vegada passat el Montcabrer, amb temperatures de -3 i -4 que va castigar molt. I ho pagaren a l’etapa de l’endemà». Així les coses els va tocar modificar els plans i en arribar a Chelva fer una paradeta més llarga del que havien estimat, unes 12 hores. «Eixe va ser un moment clau. Ahi era o paravem 12 hores o mo n’anaven tots cap a casa». Els va tocar baixar el ritme, fer al voltant de 80 km per dia i no els 100 km que havien previst i retardar en unes 20 hores la seua arribada a Fredes.

Mínim descans, poca recuperació i endavant, demostrant com de durs són física i mentalment, tot i que en el tram final han pogut trobar també tots els ànims i el suport dels amics que se’ls han anat afegint en determinats trams del somni.

Queda ara la satisfacció del somni realitzat, d’haver-ho fet en condicions dificils i haver-les superat. Queda la necessitat de descansar i recuperar-se. I queda pendent també la crónica final on arreplegar les vivència que en el diaa dia han anat contant a la web de Tottrail i que vos contarem també ací al Sense Límits Aventura.

Fotos: Facebook Tot Trail