De tu a tu amb Luis Alberto

Xavi García Maskarell, segon al Corremon Trail a Sot de Chera a 1 minut de Luis Alberto Hernando

El corredor de Xàtiva tornava a córrer 8 mesos després en patir una fascitis plantar

“Sé que Luis Alberto anava controlant, però m’ha agradar estar ahí tan a prop”

“La fascitis plantar és la lesió més desesperant que hi ha”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Tornava a córrer 8 meses després. Advertia prèviament a les xarxes socials les ganes que tenia, però Xavi García Maskarell va tornar este diumenge com un tir a les carreres per muntanya. Competia a la II Corremón Trail a Sot de Chera, i acabà fent pòdium només superat pel campió del món d’Ultra Trail, Luis Alberto Hernando que li va traure menys d’un minut a la línia de meta: 01:55:50 del burgalés per 01:56:49 del corredor de Xàtiva de www.maskarell.org

Corremon mascarell : hernando“M’ha guanyat més fàcil del que diu el crono, perquè Luis Alberto ha anat molt de temps controlant, però ha estat bonic poder competir amb ell” reconeix amb sinceritat Xavi a SenseLímitsAventura, en el moment en que ens explicava com va anar la prova. “Hem eixit endavant ja des de Sot de Chera i durant bona part de la prova el tenia a uns 200 metres per davant”. Crec que s’ha enganyat en un punt on hi havia un bosc perquè de sobte ha aparegut darrere de mi i al km 18 encara anavem junts. A la última pujada, -la de El Morrón- Luis Alberto ha apretat, m’ha tret uns 30 segons i ja a la baixada com que no anava a poder remuntar-li i no he volgut arriscar”.

“M’ha guanyat més fàcil del que diu el crono, perquè Luis Alberto ha anat molt de temps controlant, però ha estat bonic poder competir amb ell”

Una lesió desesperant

Tampoc era qüestió d’arriscar perquè este II Corremón Trail a Sot de Chera era la primera carrera de Xavi García Maskarell després d’haver estat parat 8 mesos per una fascitis plantar. “Una lesió que em vaig fer en maig en el teló, en la inserció del tendó amb els metatarsos en el calcàreo. És una lesió molt punyetera i desesperant perquè costa molt de recuperar-se” indica Xavi, a qui a més la lesió li va impedir anar a Zegama. I després, mesos de no poder practicament ni tan sols alçar-se “He provat tots els tractaments possibles, fins i tot anant a un especialista a Barcelona. I a la fi m’he curat ja no sé si per la suma dels tractaments o ximplement pel pas del temps. Però em desesperava no poder fer res”.

+Muntanya

Difícil pensar en estar 8 mesos parat absolutament sense fer cap tipus d’esport en un home tan actiu com Xavi García Maskarell, no només amb les carreres de muntanya sino també en altres disciplines com ara l’alpinisme i l’escalada que l’han dut estos anys a fer molta muntanya. “Vaig córrer en asfalt i muntanya del 1994 al 2006, guanyant la Marató d’Espadán 2005 i la primera prova de la FEMECV al 2006. Però un bon dia em vaig cansar, vaig fer una viatge en bicicleta de Xàtiva a Finisterre i vaig decidir que volia continuar fent això. Així les coses, vaig deixar la feina que tenia a un hipermercat, em vaig posar d’autònom, de llesaire treballant en l’obra, i com que em podia organitzar la faena anava fent rutes i viatges: els 212 3000 del Pirineu, el Cervino en Solitari, l’Aconcagua…”.

I altres reptes que encara té a per concloure com descobrir els 2000 màgics del Pirineu o els 50 cims més alt de les 50 províncies. Li falten només dos Gran Canaria –“El Morrón, que el faré des del mar” i Ciutat Reial “Allà vull anar en bici des de Xàtiva, pujar el cim i tornar de nou en bici”.

Cervino_en_Solitario

Corrent de nou

Xativa_Natura_TrailQuasi 10 anys després, este entrenador de corredors i quiromasajista d’esportistes torna a córrer. I s’ha trobat de colp amb el boom del Trail. “La veritat és que ha canviat molt des que vaig deixar de córrer. En aquell moment anaven 150 o 200 persones per carrera i mira ara. S’ha professionalitzat tot una barbaritat, abans el dorsal te’l donaven i et posaven el número en rotulador, i ara hi ha una borsa del corredor, les incripcions per internet i s’esgoten… és un canvi per a bé, tot i que en algunes carreres tire en falta un ambient més familiar”. No ha estat el cas a Sot de Chera on Xavi ha tingut un bon ambient i una bona experiència.

Ningú podrà llevar-li el poder contar que va competir amb el campió del món d’Ultra Trails. “A més, Luis Alberto és molt bon tío, he estat parlant amb ell molt simpatic i molt enrollat, M’ha estat explicant després com entrena que ara està fent molt d’esquí i no té tot el ritme de carrera, però molt bé” destacava Maskarell, que afegia de forma contundent. “Altres que tenen molt menys de nivell es pensen que són més del que són, però Luis Alberto és un tio de puta mare”.

Invernal_Cara_Norte_MontePerdido

Fotografies: Xavi García Maskarell www.maskarell.org

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. “Correré con el móvil en la mano” | SLA - […] de 11 km. En el recuerdo la gran victoria el año pasado de Luis Alberto, que en todo caso,…
  2. Y ganó (sin el móvil en la mano) | SLA - […] ganó, pese a llegar casi a las 03:00 de la mañana procedente de la gala FEDME. Encontró batalla, la…
  3. Fi de festa a Sot de Chera | SLA - […] De tu a tu amb Luis Alberto […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »