Respecte la informació ambiental

Resum del Taller d’Informació Ambiental organitzat a València per APIA

“Una visió massa alarmista pot acabar provocant que la gent es desmotive i perda interés” (Maria Josep Picó) 

“En el cas dels incendis hem d’evitar les espectaculars imatges de les flames descontrolades, per evitar despertar els instints d’altres piròmans” (Felix Tena)

“Es fals quan es diu que l’aigua que l’Ebre -o qualsevol riu- llança al mar es perd. No es perd aigua perquè un riu l’envie a la mar. És el seu camí natural” (Ignacio Morell)

 

APIA MESA FINAL

 

Ens interessa la informació del nostre medi ambient? Existeix una preocupació reial a la societat pel medi natural que ens rodeja? Per eixes muntanyes que ens agrada recórrer cada cap de setmana i on anem a practicar el nostre esport? Per com conservar-les?, per com evitar que es deterioren? Per conéixer-les i conéixer-lo ximplement. Segons els estudis sí. Almenys és el que va explicar el periodista ambiental Luis Guijarro, integrant de la APIA (Associació de Periodistes d’Informació Ambiental), a les jornades que esta entitat va organitzar esta setmana a València en col.laboració amb la Unió de Periodistes i patrocinades per Coca-Cola.

El medi ambient és una de les inquietuds majoritàries en un gran sector de la societat. Exactament un 6,4 en escala de 0-10 segons un estudi de la Fundació BBVA. Altra cosa és que eixa preocupació és trasllade a les nostres accions del dia a dia o a les nostres converses. O als mitjans de comunicació. Només un 3% de les notícies dels informatius en TV feien referència al medi ambient, va afegir Luis Guijarro, cosa que està fent que internet, els blogs, les webs especialitzades siguen cada vegada més la ferramenta que es fa servir per informar-se del medi ambient.

Bona audiència

La realitat, però, també ens deixa altres xifres. Les que donava l’audiència a programes com “Medi Ambient” a la tristament despareguda Canal 9. Felix Tena, un dels encarregats del programa, va explicar com, de forma reiterada, les notícies de medi ambient que aconseguien incloure als informatius, obtenien alguns dels millors índex d’audiència -llevat el bloc d’esports-, arribant en la última època a punts del 20% de la quota de pantalla.

Informació possitiva, no catastrofista

Una de les qüestions que vigilaven molt al programa “Medi Ambient” era tractar de informar des d’un de vista possitiu. Segons va explicar Felix Tena, al voltant del 60% del contingut del programa tenia eixa tendència possitiva per evitar caure en el catastrofisme que acaba provocant l’efecte contrari. “Una visió massa alarmista, incidint en que tot és un desastre i que no te remei, pot acabar provocant que la gent es desmotive i perda interés en creure que ja està tot perdut en el medi ambient i té igual el que facen” va destacar Maria Josep Picó, periodista Ambiental de Levante-EMV.

“Una visió massa alarmista, incidint en que tot és un desastre i que no té remei pot acabar provocant que la gent es desmotive i perda interés en creure que ja està tot perdut en el medi ambient i té igual el que facen” (Maria Josep Picó)

“En el cas dels incendis podem evitar les espectaculars imatges de les flames descontrolades, per evitar despertar els instints d’altres piròmans. I substituir-les per altres amb els efectes posteriors” (Felix Tena)

Hi ha molts exemples de com fMORELL AGUAer-ho. I de notícies possitives. “A la Comunitat Valenciana, per exemple, tenim més varietat de flora que tota Alemanya” indicava Felix Tena. “La informació ambiental, ben contada, no necessita més adorns”. Ni adorns, ni sensacionalisme innecessari. “En el cas dels incendis podem evitar en TV les espectaculars imatges de les flames descontrolades, per evitar despertar els instints d’altres piròmans. I substituir-les per altres amb els efectes posteriors” explicava Felix.

A l’hora d’informar i informar-se del medi ambient existeixen altres dificultats. Fonamentalment la de trobar les fonts autoritzades per a donar la informació correcta i poder contrastar-la. Al respecte reflexionaven periodistes com ara José Sierra o Rosa María Martín Tristán. També al respecte de les pressions econòmiques i polítiques que en ocassions relegaven la informació ambiental a un segón plànol. “De vegades se silencies temes de medi ambient perquè són dificils d’explicar o perquè el periodisme ambiental i el missatge de reduir el consum, reciclar… és molest per a l’economia” indicava Maria Josep Picó

El debat de l’aigua

Un dels exemples el trobem en la informació al respecte de l’aigua. Més enllà de les connotacions polítiques que als últims anys han distorsionat el debat, existeix altre aspecte en què va incidir Ignacio Morell, catedràtic d’Hidrogeologia de la UJI de Castelló. “No entec la inssistència en donar la informació del % exacte -fins i tot amb decimals- de la quantitat d’aigua que tenim als embassaments, quan és molt més important la quantitat d’aigua que hi ha als aqüífers. Per exemple l’embassament de Sitjar a Onda té ara uns 10 hm3, quan l’aqüífer de la Plana té uns 400 hm3. Són molts més importants els aqüífers que els embassaments i ningú parla d’ells”.

I aprofitava pera desmuntar un dels topics que de tan repetir-se ha calat a la societat. “Es fals quan es diu que l’aigua que l’Ebre -o qualsevol riu- llança almar es perd. No es perd aigua perquè un riu l’envie a la mar. És el seu camí natural. Hi ha que deixar que isca perquè del contrari el mar entraria als aqüífers i això sí afectaria als ecosistemes” va concloure.

 



Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »