Dos anys a l’ombra

David Ballester, pòdium a Llombai després de dos anys lesionat

david ballester

 

Dos anys a l’ombra. I quasi sense poder competir. Les lesions són la pena de pressó que tenen els corredors de muntanya, i la pena que li ha tocat passar al corredor de Benifaió David Ballester (Mur i Castell Tuga) que passat cap de semana va tornar a competir i fer pòdium al III Alèdua Trail a Llombai (25km 1000+).

david ballester 4“Ha sigut llarg perquè he tingut els dos turmells tocats i pràcticament no he pogut competir”. Primer va ser el dretà, al Campionat d’Espanya a Vilaller. “Em vaig fer una fisura al peroneo amb afecció de lligaments. Va ser per voler recuperar en la baixada el temps que no anava fent perquè no estava en forma del tot, ja duia un xicotet esguinç i me’l vaig desfer del tot”.

Paró, recuperació i en tornar a forçar va caure l’esquerre. “Això va ser a la Vall d’Uixó, a la segona carrera que feia després de la primera lesió. Després pels nervis o no sé que seria no aconseguia que el turmell em tornara bé al lloc. Em donava calambres i no podia córrer. Em va tocar anul.lar tota la temporada que tenia prevista i renunciar a anar a Zegama i la CCC del UTMB.

“Em vaig fer una fisura al peroneo del turmell dretà amb afecció de lligaments al Campionat d’Espanya a Vilaller. Ja duia un xicotet esguinç i me’l vaig desfer del tot” 

“Després em vaig lesionar l’esquerre, a la Vall d’Uixó a la segona carrera que tornava. Pels nervis o no sé que seria no aconseguia que el turmell em tornara bé al lloc. Em donava calambres i no podia córrer”

Inevitable desmoralitzar-se un poc. No molt tampoc en el cas de David que va aprofitar pera viure l’esport des d’altra òptica. “He intentat anar a vore moltes carreres de muntanya, i també seguir al meu germà Raúl que fa ciclocross i ha guanyat l’Autonòmic i ha fet segon al Campionat d’Espanya, una màquina. A més també he fet més vida social, anar a esmorçar o menjar amb els amics i fer allò que després competint ja no dóna temps a fer”.

I ara torna a competir, encara que siga amb els turmells envenants –“et dóna un poquet més de seguretat”-. A la Carrera de la Sierra de Chiva de passat desembre ja va tindre bones sensacions i a Llombai va paladejar de nou el fet de pujar-se a un pódium, acabant tercer per darrere de José Luis Martínez i Ramón Reyes. “Tinc l’avantatge que conec molt bé la zona perquè jo entrene molt per ací” explica el corredor de Benifaió. “Eixes baixades més les conec de memòria, están a 10 km de ma casa. Encara no estic en forma del tot, però en fer pódium també ajuda anímicament”.

david ball ester 1Baixant, baixant i baixant

Tot i la doble lessió als turmells no li ha agafat pot a baixar. “Es el que més m’agrada. Mon pare -també corredor- em diu que baja amb més cura, però no puc. Si vaig espaiet no ho disfrute. Necessite llançar-me i tirar-me fort. De fet, porte les pulsacions més altes quan baixe que quan puge. Baixant arribe a unes 190 pulsacions, i pujant a 185”.

“Baixar és el que més m’agrada. Si vaig espaiet no ho disfrute. Necessite llançar-me i tirar-me fort. De fet porte les pulsacions més altes quan baixe que quan puge, baixant arribe a unes 190 pulsacions, i pujant a 185”

David trata ara de recuperar la dinámica que l’havia dut a ser uns dels corredors de muntanya que més fort xafaven a les nostres terrs ara fa uns anys i que el dugueren a la selecció valenciana de carrera per muntanya. I a guanyar dos anys seguits la Marató de l’Aneto (2010/2011) i la de 67 km (2012). “Em van bé eixes proves, un peliu més llargues i més dures. Enguanya tornaré a l’Aneto, abans però faré Martató d’Espadan, i crec que l’autonòmic en abril i segurament la Volta al Terme en maig, però tampoc tinc un plantetjament estricte perquè com he estat dos anys canviant-lo continuament no vull tancar-me”.

Entrenament de camp

David forma part de la llarga llista del corredors del Mur i Castell Tuga, un dels clubs amb millors resultats a la Comunitat Valenciana, i més “professionalitzat” amb l’entrenador Ezequiel Cuesta com a ànima mater. David, però, és un poc atípic. “No puc entrenar fent sèries, és que jo necessite passar-m’ho bé i disfrutar de la muntanya, i el puntet ja l’agafe competint”.

A més el seu treball al camp també li condiciona molt. “Ara per exemple estem en plena época de collir encissam i no tinc molt de temps. Ara costa entrenar un poquet a escapaetes. La majoria em toca entrenar de nit, ja cara a l’estiu tinc més temps”. I mes llum. Com la que ara li acompanya després de dos anys parat a l’ombra.

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. García se impone a “los ingleses” | SLA - […] http://senselimitsaventura.com/2015/02/11/dos-anys-a-lombra/ […]
  2. El KV Gandia més obert | SLA - […] destacats en un llistat on apareixe altres corredors de nivell com ara Josué Aran (Irun Calp), David Ballester (Mur…

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »