Editorial: El risc dels esports d’aventura

Reflexions després de l’accident dels espeleòlegs al Marroc

000000

 

Vaja per davant el nostre condol a les famílies de Gustavo Virues i José Antonio Martínez, els dos espeleòlegs espanyols que han perdut la vida a l’Atlas, al Marroc, en un rescat que ha sigut especialment angoixos per a les famílies per la reacció tardia de les autoritats i per la falta d’informació. El nostre condol i el nostres ànims per a d’ells.

Els 3 espeleòlegs accidentats eran homes experimentats en la muntanya, preparats i en bona condició física per a afrontar una activitat d’estes característiques, segons destaquen les persones que els coneixien. Però l’accident, i les seues conseqüències finals, no fa més que recordar-nos el risc que asumim cada vegada que ens acostem a la muntanya a practicar qualsevol de les activitats que fem habitualment. Hi ha que extremar sempre les precauciones i minimitzar el risc que de forma inevitable comporta fer muntanya.

Als últims anys s’ha multiplicat el nombre de persones que fan muntanya en qualsevol de les seues especialitats, i amb la major presència de persones, s’incrementa la possibilitat de que hi haja més accidents per una qüëstió purament de proporcions. El que cal fer és inssistir en la necessitat de concienciar a tots els que s’acosten a la muntanya dels perills que comporta, de la necessitat d’extremar les mesures de seguretat i de tindre la formació correcta i el material necessari per aquelles activitats que es plantetgen fer.

Dit això, hi ha que evitar també caure en l’alarmisme com han fet alguns mitjans de comunicació de forma puntual, destacant que l’increment de la pràctica dels esports d’aventura provoca anualment 100 morts a Espanya. És una xifra elevada que ens agradaria que fora molt més reuïda.

Sent important conèixer les dades per a poder actuar i fer campanyes de concienciació, no cal criminalitzar els esports d’aventura, quan altres activitats de la vida diària com els accidents de trànsit, el tabaquisme, el sedentarisme o la pròpia crisi econòmica provoquen moltes més morts cada any.

No cal qüestionar tampoc els diners públics que puguen emprar-se en rescats com el que hem viscut recentment al Marroc, quan es destinen partides infinitament superiors a fomentar la compra de vehicles que acaben provocant els accidents de trànsit (1800 morts al 2013) o a afrontar l’assistència sanitària de les malalties derivades del consum del tabac que provoca anualment la mort de 50.000 persones a Espanya.

Salut i muntanya segura.

Dades:

Foto: http://www.elmundo.es/espana/2015/04/05/55211b27268e3e52388b457e.html

 

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »