Cara i creu a la Penyagolosa Trails

Sonia Escuriola i David Mundina ens expliquen la seua experiència “Penyagolosa Trails” 2015, per Laura Aguilar

“La sensació d’acabar i haver-ho donat tot sens dubte ja val la pena”

“Si saberes que tens els dies comptats per viure alguna experiència en concret, no la viuries amb major intensitat?”

escuriolaLR

 

No resulta difícil distingir-los. Són els del somriure etern, la il·lusió per bandera i els somnis a diari. I el cap de setmana passat jugaven a casa. David Mundina i Sonia Escuriola, la “parella de moda” encarava les proves de Penyagolosa Trails de forma molt positiva, després d’un començament d’any somiat en haver-se proclamat vencedors absoluts a Canàries i segons classificats a Mallorca. Els resultats, però, serien ben diferents, amb Sonia Escuriola alçant els braços la primera en la línea de meta de la CSP i Mundina havent d’abandonat a la MiM.

Mundina arribava en la reserva

David explica com després de la marató de Mallorca les sensacions no van acabar de ser bones, ja que no va recuperar com tocava i notava que la llum de reserva dels dipòsits d’energia era a punt d’encendre’s, però encara així tenia l’esperança que arribava amb un puntet de forma bo per intentar apropar-se aquest any al seu gran objectiu: ser sub 6h en la MIM.

Per la seva banda Sonia arribava a la prova molt motivada i amb moltes ganes, ja que per a ella la CSP sempre ha estat una carrera especial. El seu objectiu principal era intentar fer marca personal, perque en les edicions anteriors l’atleta no havia pogut gaudir gens: sempre acabava feta pols. En segon lloc volia intentar aconseguir una bona posició per seguir sumant punts per la Spain Ultra Cup.

mundinaLRLes sensacions en carrera mai van ser bones per Mundina, qui explica que va començar intentant controlar les pulsacions, però aquestes de seguida li pujaven per xicotea que fora la costa. Així, a “la Pedra” de Borriol va arribar 8 minuts abans del temps que tenia marcat i li va tocar “pujar una mica el peu de l’accelerador” i va començar a gaudir un poc… encara que sent sincer revela que no va gaudir del tot a cap moment- i això és el que més li ha “fotut”, ja que com explica quan afirma que gaudeix del camí cap a cada prova i “el dia que no ho faça deixarà de competir”: l’important és gaudir sempre, doncs al cap i a la fi és la base d’aquest esport que tant ens agrada-.

El pas per la “Bassa de les Oronetes” sempre resulta especial perque hi ha molta gent de Moró: “Molts coneguts que t’encoratgen i et criden, donant un plus d’energia” que en aquest moment segons relata l’esportista, semblava que li faltava. En arribar a Les Useres ja es va adonar que alguna cosa no funcionava bé, sentia la cama dreta dormida i a mesura que van començar a passar els quilòmetres, la seva cama i especialment el seu genoll cada vegada li posaven més difícil l’aixecar més de dos dits la sabatilla de terra, així que en arribar al control de Sant Miquel de les Torrecelles va decidir abandonar doncs no volia sofrir més.

No era necessari. I a dia de hui sent que va fer bé, ja que afirma ser conscient del problema que té en el genoll, i “el del dissabte fa que li done molt més valor al que he pogut fer aquest primer trimestre d’any a Canàries o Mallorca”. I és que David pot i ha d’estar satisfet perque ho va intentar, i sens dubte ho va donar tot fins que no va poder més.

Escuriola, de menys a més

Quant a Escuriola, l’atleta explica que les seues sensacions en carrera van anar millorant a mesura que passaven les hores, es va sentir molt forta encara que relata: “també vaig tenir moments de baixó per la calor o pel mateix cansament però sempre pensant en positiu per seguir endavant”.

Realment va tenir moltes sensacions: “Quasi totes bones: alegria, emoció… però també alguna dolenta. Ràbia, molta ràbia per veure que David n o podia aconseguir el seu objectiu, i que jo havia de seguir el meu camí sense poder estar al seu costat en aquests moments dolents, era un sentiment contraposat…”escuriolaLR2

“Però al final vaig traure forces per ell, per poder dedicar-li una gran carrera” i sens dubte la corredora afirma que fent balanç, sí ha gaudit de la prova i està molt contenta doncs tot l’esforç a poc a poc va tenint recompensa: “Estic gaudint molt del que faig, tant en les competicions com en els entrenaments. Estic molt satisfeta perquè durant la carrera vaig disfrutar, vaig sofrir, vaig aprendre i el més important vaig créixer i vull seguir fent-ho molts anys més…”– Sentència.

El gran ambient de la MiM i CSP

Tots dos atletes coincideixen a destacar el magnífic ambient que envolta, cada any, a aquesta emblemàtica prova: en cada control, en cada pas on la gent no cessa d’animar, d’encoratjar, de recolzar al corredor i sense adonar-te van passant els quilòmetres. “Això és el que fa veritablement especial a aquesta carrera, que és mítica: és la de casa”, afirmen i coincideixen que el córrer a casa és una sensació molt bonica: “saber que et coneixes el recorregut gairebé amb els ulls tancats, pam a pam, saber on vas i d’on véns, veure que la gent et coneix i t’anima, és un sentiment que no pots expressar, Has de viure-ho!”. “I si a més tens als teus amics i familiars seguint la teva carrera…doncs encara millor”-Afegeixen.

“Això és el que fa veritablement especial a aquesta carrera, que és mítica: és la de casa”

“Saber que et coneixes el recorregut amb els ulls tancats, pam a pam, saber on vas i d’on véns, veure que la gent et coneix i t’anima, és un sentiment que no pots expressar, Has de viure-ho!”

En referència als seus millors i pitjors instants durant la prova, l’esportista es queda amb l’abraçada en entrar en meta amb el seu nebot Carlos… “Ell confiava molt en mi”, sentència Sonia. El pitjor moment sens dubte va ser quant va entrar en Torrecelles i va veure a David: “Se’m va venir el món a baix“. Per a l’atleta, per la seva banda, el millor ha estat sens dubte el poder estar una vegada més en la línia de sortida d’una de les carreres més especials de “la Terreta”. Quant a un mal moment per desgràcia ha d’esmentar la impotència que li va envair quan va ser realista i es va adonar que havia d’abandonar: “Eixos moments en Torrecelles en els quals només tens ganes de cridar i plorar de ràbia”.

Tots dos coincideixen en la resposta quan pregunto si tot aquest “patiment” val la pena…. I em responen amb un rotund “sí”, doncs per ells és un estil de vida, és poder gaudir d’una cosa que realment els apassiona i per això els val i molt la pena. “Hi ha moments molt durs, sobretot quan li demanes força al cos i no respon, quan vols donar més de tu i no pots, però hi ha més moments bons, per això val la pena. La sensació d’acabar i haver-ho donat tot sens dubte ja val la pena. És una satisfacció que no es pot explicar, s’ha de sentir…”

La parella creu fermament que amb cada prova es creix una mica, de totes es surt reforçat i s’aprèn alguna cosa i així, quan et presentes a un altra vas millor preparat. Fins i tot, -expliquen-, s’aprèn més de les carreres que no et surten bé.

“Hi ha moments molt durs, sobretot quan li demanes força al cos i no respon, quan vols donar més de tu i no pots, però hi ha més moments bons, per això val la pena. La sensació d’acabar i haver-ho donat tot sens dubte ja val la pena”

Futurs objectius

En quant als seus objectius de cara al futur, tots dos coincideixen “ara toca recuperar bé i afrontar la segona part de la temporada amb alguna carrera més de la Spain Ultra Cup” explica Sonia, mentre David espera enfrontar-se “amb la màxima il·lusió i motivació a la marató d’Andorra a la fi de Juny”. A més, tots dos formaran un imparable equip en la CCC de Chamonix a l’Agost.

La parella no dubta en agrair a la seva família i amics, als quals sempre estan, tot el seu suport: “Sobretot quan no van les coses tan bé, als mals moments, que és quan més els necessitem”, expliquen. “Tinc molt que agrair a la meva família perquè sempre m’han animat i recolzat, per això tot el que sóc és gràcies a ells.”– afegeix Sonia qui a més no dubta en fer esment especial a David: “Perquè sense ell tot açò no seria possible, pel seu suport, la seva paciència i per confiar en mi al 100% quan jo mateixa no ho feia. Ell m’ha ensenyat a confiar, a somiar, a viure les nostres il·lusions i creure en elles”.

Per què correu?

Finalment, els he fet la pregunta, al meu judici, més difícil de totes: Per què corres? Adjunte les respostes tal com me les han donat, doncs crec que no fa falta dir res més:

S: “Corro perquè m’agrada, em dóna vida, perquè m’ha donat l’oportunitat de viure molt bons moments i conèixer a moltes persones que avui dia són grans amics. Perquè em fa feliç, perquè quan tinc un mal dia és la meva via d’escap, perquè la muntanya té alguna cosa especial que m’enganxa cada dia més, i a dia d’avui no entenc la meva vida sense aquesta afició, la qual comparteixo amb la meva parella i és el nostre estil de vida”.

D: “És tan complicat expressar cada sentiment que visc al córrer, que m’és molt difícil contestar a aquesta pregunta, però vaig a intentar fer-ho amb una altra pregunta-reflexió cap a tu: Si saberes que tens els dies comptats per viure alguna experiència en concret, no la viuries amb major intensitat? Doncs això em passa a mi, des que em van dir que tal vegada no podria córrer més i esperant a que m’operen, intento esprémer cada segon de les meves xafades, cada dia, ja que el segon que deixi d’esprémer avui, ho hauré perdut, demà no tindrà repetició. Demà tindré una nova oportunitat de calçar-me les sabatilles, una altra experiència amb el córrer, magnífica també, però un altra diferent. Així que corro perquè em apassiona!”

Bé, sí, només diré una cosa, com ja us vaig dir en un altre article: “Per molt de temps corrent, somiant i volant junts, cracks”.


  • Text: Laura Aguilar
  • Fotos: Andrés Nuñez (Last Race Studio)
Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. Vilafamés entra en escena | SLA - […] http://senselimitsaventura.com/2015/05/15/cara-i-creu-a-la-penyagolosa-trails/ […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »