Un rodamón en bicicleta

Clinton Sumner és un ciclista peculiar, que devora reptes a colp de quilòmetres

“És com una droga, vaig començar buscant els meus límits i la superació personal… però la nit, les sensacions, l’eixida del sol, la soledat… són xicotets factors que m’han enganxat a poc a poc”.

clinton

Clinton Sumner en el Tour del Joguet

 

Per a la majoria de la gent anar a fer una volta amb la bici és qüestió d’una horeta o horeta i mitja. Per als qui són esportistes ja més acostumats la cosa pot allargar-se fins les 3 o 4 hores. Per a Clintor Sumner eixir per fer menys de 400 quilometres i 24 hores ininterrompudes quasi que ni paga la pena. Nascut a Sudàfrica, este alacantí d’adopció s’ha passat els últims anys de repte en repte i a base de carregar-se les cames de amb quilòmetres.

Triple Tour del joguet

clinton3

Ascensió a la Carrasqueta

La seua aventura més recent l’ha culminada fa uns dies: ha fet per partida triple la marxa ciclista del “Tour del joguet”. Han sigut vora 550 quilòmetres; 24 hores damunt la bici i un desnivell acumulat superior als 10.000 metres. I atenció perquè alguns d’estos ports són de nivell, com ara el de Tudons o la Carrasqueta. La tercera de les voltes va coincidir amb la marxa oficial, i Clinton va sentir l’empenta dels 1.200 participants.

En aquells moments, ja duia 300 quilòmetres damunt, i el calor dels aficionats el va fer reviscolar. “L’eixida va ser brutal, amb més de 1.000 persones. Em va sorprendre la quantitat de gent que m’animava i em donava suport, tant ciclistes com públic”, recorda.  En esta ocasió en van ser 3, però fa sols uns mesos, Clinton va plantejar un repte encara major: 6 tours consecutius.

Una caiguda…

Al remat, 835 quilòmetres i 15.000 metres de desnivell acumulat. El repte, però, va quedar marcat també per un ensurt important: la bicicleta amb quadre de fusta que utilitzava es va fissurar i va deixar el repte finalment en cinc voltes.

“Baixant els ports a gran velocitat sentia que no tenia el control i vaig sentir por de veritat”, explica Clinton, que després d’aquell esglai ja ha abandonat les bicicletes de fusta i s’ha passat a una solució més convencional com és el carboni. La idea tenia també un component solidari, ja que va aprofitar l’aventura per arreplegar joguets per als xiquets més necessitats.

També en clau solidària va realitzar altra de les seues llargues rutes. L’estiu passat va rebre una telefonada des d’Ourense perquè ajudara Valeria, una xiqueta malalta. La intenció també era recaptar fons i per cridar l’atenció sobre esta situació va unir amb bicicleta les localitats d’Alacant i Verín. Ho va fer “d’una atacada i sense descans”, segons explica, recorrent els 1.197 quilòmetres en 79 hores.

Lisboa i el Tourmalet

Un dels anys més forts va ser el 2012, amb dos reptes majúsculs amb els quals va pedalejar des d’Alacant a Lisboa i també al Tourmalet. Pel que fa a l’aventura portuguesa, van ser 1.070 quilòmetres. Va emprar 70 hores en fer-los i sense cap vehicle de suport. En certa manera este viatge va suposar el seu bateig en la llarga distància. Segons explica, “fins eixe moment mai havia fet més de 350 quilòmetres i el meu cos va patir moltíssim”.

Uns mesos desprès, a l’octubre, les seues mirades es van posar en un dels grans colossos del Pirineu: el Tourmalet. Sempre havia sigut un de les destinacions somiades per Clinton, i finalment ho va fer a la seua manera: anant des d’Alacant amb una sola tirada per recórrer els 1.250 quilòmetres de distància. El recorregut va ser duríssim, passant per ports com Monrepós, Marie Blanque, Somport o Aubisque.

clinton 4Sense ajuda externa

Sobre les seues aventures, Clinton explica que el que el distingeix de la  majoria de gent que fa este tipus de tirades llargues és que ell ho fa sense un cotxe de suport. “Ningú no em pot acusar de fer els trams complicats en un cotxe, o buscar refugi quan et trobes amb trams difícils de vent o tronades que poden durar 200 o 300 quilòmetres. Patir lesions i haver de fer-te tu mateix els massatges o sentir-te sol durant la matinada és molt dur psicològicament. Anar sense llums darrere o haver-te d’omplir tu mateix els bidons són detalls que sembla que no tinguen importància, però que acaben tenint una gran influència”, conclou.

Altre dels grans reptes que ha intentat va ser fer la Quebrantahuesos 8 vegades ininterrompudes, cosa que la gran majoria d’entesos veien com una bogeria. La cosa no va acabar d’eixir bé del tot, ja que una caiguda en la segona volta el va deixar lesionat d’una ma. Així i tot, va completar l’ascenció del Portalet i la Hoz malferit. En certa manera, ho va compensar amb una triple Quebrantahuesos indoor per a la qual va invertir 25 hores.

L’entrenament i l’alimentació

Per a un persona amb un consum tan gran d’energia l’alimentació és fonamental. També en aquesta qüestió Clinton fa les coses d’una manera un tant diferent. Ho defineix així: “La meua alimentació està basada en el retorn a la Mare Natura”.  Busca una dieta basada en aliments menys processats i més pròxims al seu estat natural. No falten hidrats de carboni, fruits secs o llavors. També ensalades i verdures en gran quantitat.

Quant a la preparació, la seua tasca com a entrenador personal li facilita molt les coses. Les classes diàries de crossfit que dóna als seus clients el mantenen en forma, i com a premi, una vegada al més fa eixides “exprés”, segons la seua definició, de 500 a 1.000 quilòmetres. Veu com una benedicció el fet que ara la seua feina li deixe el temps per ocupar-se de la seua passió i poder fer esport, després de 16 anys dedicats a l’hostaleria on havia d’entrenar de nit.

Motivacions i futurs reptes

Mirant endavant, el que té previst de manera més immediata és la París-Brest-París, prova que se celebra en el mes d’agost. Són 1.200 quilòmetres i la seua intenció es cobrir la distància en unes 55 hores. Es tracta d’una prova molt especial, és la primera de les randonneurs i se celebra cada 4 anys. Per poder prendre-hi part, cal acreditar la consecució d’una sèrie de brevets de 200, 300, 400 i 600 quilòmetres durant el mateix any. També li agradaria reprendre reptes com els de la Quebrantahuesos múltiple, però fan falta patrocinadors i no són fàcils de trobar ara mateix.

Què pot moure a una persona per fer estes coses? Clinton ho té clar, poc després de començar va quedar completament enganxat i ara ho gaudeix plenament. Cal una gran harmonia entre preparació física i capacitat i motivació psicològica per dur estos reptes endavant. Mentre dure, el millor que es pot fer és aprofitar-ho al màxim.

Autor: Josep Rodríguez

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »