7.000 quilòmetres d’esperança

El valencià Juan Dual recorrerà Sud-Amèrica en bicicleta amb un fi benèfic

Sent molt jove li extirparen l’estómac, el colon i la vesícula biliar

IMG_1405

 

Hi ha persones que han patit una gran adversitat i que, per les coses que fan, sembla que aquella experiència traumàtica els ha fet més forts i ha suposat una espècie de punt d’inflexió en les seues vides. És el cas de Juan Dual (València, 1985).

Els metges li detectaren un gen causant de càncer. Era poc més que un xiquet quan va haver d’enfrontar-se a 3 operacions duríssimes, que quasi li costen la vida, per llevar-li  l’estómac, el colon i la vesícula. Anys després, es disposa a recórrer el continent americà en bicicleta fins Ushuaia per recaptar fons contra el càncer. Primer, però, farà una parada a Nicaragua com a voluntari.  Una història de coratge.

Quan et canvia la vida en un moment…

IMG_0146Afrontar una experiència com la que va viure Juan és molt impactant per a qualsevol persona adulta. I per a un adolescent? Segons ens explica, quan es va assabentar “no se’m va passar res pel cap. No tens res a pensar amb eixa edat. És el que hi havia i punt”. Madurar a colp de realitat.

Diu Juan que les operacions les va viure amb “curiositat”. Era conscient que li anaven a canviar la vida, però no tenia ni idea de com aniria, així que vaig deixar fer”. La cirurgia era sols un primer pas, tenint en compte el que venia després.

Segons relata, els postoperatoris foren brutals. No recorde res dels 3-4 primers dies. No li ho desitge a ningú”. Predominava el “dolor i les ganes que acabara tot“, recorda Juan, que s’emociona amb les memòries d’aquells dies. Va estar a prop de perdre la vida en dos ocasions.

I ara què?

Es difícil imaginar com se supera un impacte tan gran.Plorant molt, reconeix Juan, que explica que la situació costava d’entendre al principi. Els seus amics anaven fent vida, es casaven, trobaven noves feines mentre ell continuava atrapat en una espècie de bombolla.

Una visita a la psicòloga va esdevenir fonamental. S’adonà que havia de canviar el xip. I aleshores el Japó es creuà en el seu camí.

Viure al Japó una temporada fou un experiència catàrtica. La vida allà li va fer veure les coses de manera diferent. “Va ser una desconnexió total. Un país nou, gent desconeguda per tot arreu. Em vaig adonar que no tot era tan terrible. Calia viure-ho i superar eixe infern. Vaig aprendre a dominar la ment.

L’esport entra en joc

IMG_0648

L’esport s’ha convertit en una part quotidiana de la vida de Juan

Després de les operacions, d’un jove que pesava 106 quilos en quedava amb prou feines un cos debilitat de 57. La primera aproximació a l’esport fou a través del ioga, però no va funcionar. “M’adormia”, bromeja Juan, que prompte va començar a aficionar-se a córrer. Li servia per cremar “energia mental”.

A poc a poc, va passar de xicotetes eixides a participar en mitges  maratons i trails. Diu que l’esport li aporta “felicitat” i que li permet desconnectar i estar relaxat.

Una força inspiradora

Ara comença a ser conscient que històries com la seua poden resultar inspiradores. Per exemple, fa uns mesos li van escriure des de Santiago de Xile per demanar-li que en la seua ruta cap a Ushuaia fera una parada per visitar una xiqueta amb leucèmia.

“Em faig càrrec del que puc moure en la gent”, reconeix.“Quan em diuen coses així, quan m’abraça gent que no conec o ploren amb mi de felicitat quan acabe alguna de les burrades que faig, a poc a poc em fa ser conscient de què pot evocar allò que faig”, explica.

A les persones que passen problemes els recomana “que deixen de somiar. Jo vaig deixar de somiar i vaig obrir els ulls. Ens passem el temps somiant coses que volem fer però no les fem. Despertem i fem-les.

L’aventura americana

Juan és ara infermer i treballa a Anglaterra. Durant els pròxims 6 mesos farà de voluntari a una escola de Nicaragua que dóna assistència a més de 2.000 xiquets de zones depauperades i que travessen dificultats.

Treballarà amb menuts d’entre 3 i 5 anys. Donarà i també rebrà. “Vinc a aprendre d’ells. És important aprendre a viure com ho fan estes persones a llocs que estan en ple desenvolupament”. L’estada a Nicaragua conclourà amb la seua participació en la cursa de muntanya Fuego y Agua el 2 de febrer de 2016. Després, un passeget de 7.000 quilòmetres en bici.

“Ens passem el temps somiant coses que volem fer però no les fem. Despertem i fem-les”

Vinc a aprendre d’ells, a eixir de la meua zona de comfort. És important aprendre a viure com ho fan estes persones a llocs que estan en ple desenvolupament”

El repte solidari

La intenció inicial era aprofitar l’estada a Nicaragua per recaptar fons a partir de carreres a peu. Però a Juan no cal que l’estiren molt per ampliar horitzons. Un amic li va proposar passar a les dos rodes i en dos minuts ja estava planificant-ho tot.

El repte és ambiciós: viatjar des de Centre-Amèrica fins “la fi del món”, tal com resa el cartell d’entrada a Ushuaia, la ciutat més austral del planeta. Eixe fi del món se li presenta a Juan com “un meravellós inici per a coses grans que estan per vindre”.

Tot i que ja el coneixen bé, reconeix que la seua familia i amics “fliparen” quan s’assabentaren de què anava a fer. Sorpresa però també orgull. “Després de tot el que he patit i duc en el cos, estan molt orgullosos de veure com he anat eixint de l’infern. És conscient que “serà dur”, però considera que és una cosa “que he de fer“.

La logística

7.000 quilòmetres en són molts, i els afronta sense tindre cap lloc fix on anar descansant. La intenció és rodar uns 75 quilòmetres diaris i acampar quan les cames ja no donen més de si. Ho farà amb l’única companyia de Chema Solís, que rodarà tota l’aventura amb la idea de fer un documental posterior. Tot el que duguen ho han de poder carregar en la bicicleta.

La previsió inicial era completar la ruta en uns 6 mesos, però no descarten poder finalitzar-la entre juliol i agost. No els preocupa, però, perquè no és una cursa sinó una aventura que volen gaudir també.

La col·laboració

El rerefons de tot aquest viatge és solidari. Hi ha un vessant inspirador i de difusió, per al qual Juan és un gran ambaixador amb el seu missatge, i també s’arreplegaran fons per a la recerca contra el càncer, gràcies a un acord amb l’AECC i el Yorkshire Cancer Research a Anglaterra.  Al seu web runnife.com hi ha un botó per a donacions per a la investigació i també per a ajudar-los a ells personalment, atès que estaran vora un any sense treballar i sufragant l’aventura amb els seus estalvis. Qualsevol ajuda és benvinguda.

Per a tots els interessats en seguir el viatge o posar-se en contacte amb Juan, ho poden fer a través de l’esmentat web o els seus comptes de twitter i Facebook.

 

Autor: Josep Rodríguez

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. “He anat a la fi del món i no pense parar” | SLA - […] cosa de dos anys deixàvem Juan Dual a punt d’iniciar d’iniciar una colosal aventura a l’altra band…: recórrer el…

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »