Dones en vertical
María Beltrán, Lluna Beltrán, Patricia Torres i Sofía García parlen de la seua experiència a l’Autonòmic de Carrera Vertical a Borriol
«De les carreres verticals sempre recorde el sabor de sang a la gola que et deixen una bona estona després de la prova»
Joves i sobradament preparades. I amb ganes de fer-se un lloc en el Trail valencià, com ja demostraren a fer passat cap de setmana a Borriol on María Beltrán (La Llebre) va donar la sorpresa i es va proclamar campiona autonòmica de Carrera Vertical.
«No esperava esta posició ni el temps que he fet» reconeixia la corredora de Simat. «Pensaba que quedaria en el top 10, pero més bé cap arrere. Venia molt insegura», però amb l’experiència acumulada del la Vertical Massís del Toro de la seua localitat natal.
Dominar els nervis
«Les verticals són molt explossives i nervioses, però he de reconeixier que no sé me dóna mal». Mal no se li va donar a María Beltrán, que va marcar un temps de 17:56 per fer els 1,4 km 350+ de la Inov 8 Vertical MABO.
Va fer tercera de la general per darrere de Silvia Leal i Julia Font (federació catalana), i va guanyar l’Autonòmic per davant de Sofia García (2xU Tècnica) amb 18:57, i per davant de Lluna Beltrán (Cor i Muntanya Puçol) que va fer un temps de 19:00.
Lluna, pensat i fet
Lluna Beltrán va ser altra de les sorpreses tot i fer el seu debut en la modalitat. «Era la primera vegada que fea una carrera vertical i no savia com avanza a reaccionar el meu cos, però m’ha anat bé, m’he divertit molt i repetirem experiència, clar…» assegura la corredora d’Albalat dels Tarongers. «Va ser un pensat i fet apuntar-me i provar, perquè en realitat estava preparant la tercera prova de la Lliga a Tavernes, però m’he trobat amb esta tercera plaça així que supercontenta.
Una promesa de Petrés
També contenta la seua companya de club Patricia Torres que va aconseguir la tercer posició en la categoría promeses. «No estic molt acostumada i no em potencia les meues facultats com a esportista» comentaba la de Petrés, «però tot ia ixò l’experiència sempre es bona i sabent que he de millorar he fet tercera promesa que no està gens malamente i ara a preparar la tercera prova de la Lliga i el Campionat a Tavernes».
Dedicatòria especial
La victòria de María Beltrán a l’Autonòmic de Carrera Vertical tenia una dedicatòria molt especial. «Si estic ací i estic corrent és gràcies a Cristina Valiente. És la que em va introduir en este món» explicava. «Als últims dos anys hem estat moltes hores corrent per muntanya, i ara no podem correr juntes perquè està recuperant-se de la lesió, però jo li anime sempre».
De fet va estar animant-la diumenge a la X MABO, on la seua companya de club va acabar a la posició 217 amb un temps de 06 h 50.
La Marató és una distància que també li atrau a María Beltrán. «De fet el meu objectiu és la Marató de la Fageda, però el meu entrenador prefereix que faça proves de mitja marató. Tot arribarà».
Foto: Facebook Marató Borriol / Santi Sánchez Salvo
EL SABOR DE LA SANG A LA GOLA
«De les carreres verticals sempre recorde el sabor de sang a la gola que et deixen una bona estona després de la prova».
Així de gràfica s’expressa Sofía García, segona a l’Autonòmic de Borriol, on va estar a prop de repetir el títol que va aconseguir en 2013 a Serra.
La corredora de Castelló va fer un bon paper en una modalitat que no és la seua, més centrada en les proves de mitja distància que l’han dut a viure grans experiències a països com ara la Xina, Mèxic, Portugal o Rússia.
Sofia García va tindre temps d’arreplegar el seu exemplar del número 8 de la revista Sense Límits Aventura. Pròxim cap de setmana viatjarà a Palma de Mallorca a fer la 42 k, i per davant també la vertical i la Marató de la Transvulcània i la vertical de Zegama. Eixe sabor de sang a la gola…
Trackbacks/Pingbacks