L’altra cara de la MiM

De l’èxit organitzatiu a la necessitat de concienciar els corredors quant al compromís mediambiental 

MiM Andres Nuñez

 

Ara que han passat algunes hores, ara que ja ha descansant el cos i les cames, ara que encara tenim les imatges nítides a la memòria toca fer balanç de la MiM i la CSP de Penyagolosa Trails més enllà dels resultats esportius.

Balanç possitiu…

Una balanç que no pot ser més que satisfactori en una cita que atrau 2100 corredors i acaba sense incidents destacats. Ja és un primer pas. Tots sans i estalvis. Cansants -corredors, acompanyants, organitzadors i voluntaris- però sans i estalvis, més enllà de les puntuals hipotermies o lipotimies, o altres actuacions del dispositiu de seguretat que té dissenyat perfectament Penyagolosa Trails, cada vegada més punta de llança i referent dels Ultres nacionals i de la Spain Ultra Cup en particular.

“Tot el feedback que ens ha arribat dels corredors és que la gent ha estat molt contenta”

“El fer de nit el tram menys muntanyer ha agradat i també les modificacions del recorregut amb més senda i menys pista forestal, això li dóna encara un perfil més muntanyer que és el que li mola a la gent”

Balanç possitiu també quant als canvis principals d’esta edició de la CSP, amb eixa eixida nocturna i el tram de la prova corrent de nit a la llum de la lluna plena, afegint-li més atractiu encara a la prova, per a posar-le un altre punt d’interés en el primer tram del recorregut  -com s’aprecia perfectament a l’espectacular imatge d’Andrés Núñez que encapçala esta nota-

Mim final

La nit i el recorregut

“Tot el feedback que ens ha arribat dels corredors és que la gent ha estat molt contenta” ens expliquen des de Penaygolosa Trails. “El fer de nit el tram menys muntanyer ha agradat i també les modificacions del recorregut amb més senda i menys pista forestal, això li dóna encara un perfil més muntanyer que és el que li mola a la gent”.

I el que li mola a la gent també és que la majoria de corredors pogueren transitar de dia a l’últim tram del recorregut i tindre un meta més acollidora, tot i la pluja final que, tot siga dit, va donar un punt èpic a l’arribada adels últims. Tot això sense perdre animació en altres punts claus de la prova. “Borriol va ser un subidó espectacular, tot i que fora de matinada, la gent estava en el carrer i tots els pobles nocturns com Benafigos també es va mantindre un gran ambient”.

Un gran ambient a la meta. I l’emoció de rebre quasi de forma consecutiva en poc més d’un hora els guanyadors de la MiM Miguel Angel Sánchez Cebrián, i de la CSP Sebas Sánchez. Victòries celebrades pels molts amics que els dos tenen en el món del Trail.

…però…

El balanç també ens deixa però, algunes reflexions respecte del que per a nosaltres és la muntanya i la necessitat de cuidar-la. De la necessitat que els corredors augmenten el seu compromís medi ambiental i sigam conscients que no s’han de llançar envoltoris de gel i altra sèrie de deixalles com han denunciat alguns altres corredors. “Em va donar vergonya vore tans gels i envoltoris de barrites i més marranaes tirades per tot el recorregut. Les graneres estan per a replegar corredors, no per a replegar basura” explicava Empar Adell al seu facebook.

“Em va donar vergonya vore tans gels i envoltoris de barrites i més marranaes tirades per tot el recorregut. Les graneres estan per a replegar corredors, no per a replegar basura”

“Crec que és el perfil de corredor. CSP perfil muntanyer, MIM popular, terra asfalt. La muntanya només la cuida la gent de muntanya”

També mostraven la seua indignació altres participants com ara Tere Iserte. “Mai havia vist tant de gel per terra. Tanta motxilla en butxaquetes i els ve bé tirar-ho en terra, un sobret pot caure, mils no! , bruts!”. I les interpretacions fins i tot sociològiques del per què no hi ha tant de fem a la CSP i si a la MiM. “Jo crec que és el perfil de corredor. CSP perfil muntanyer, MIM popular, terra asfalt. La muntanya només la cuida la gent de muntanya, no hi ha més” deia Raúl Martínez. 

Neteja a fons

I la muntanya la cuida Penyagolosa Trails que estos dies ja ha estat revisant tot el recorregut. “Estem repassant a peu tots els km de la MiM i l CSP dos vedages. Es molt costós, però és l’única solució que sens acudeix per traure tot el fem” expliquen. Especial atenció en esta primera passada al tram per on este cap de setmana passen els Pelegrins de les Useres.

Queda redoblar els esforços ja fets en quant a concienciar o sancionar els corredors. Algunes proves marquen tots els gels i productes amb el dorsal i després es penalitza als que ho llancen. Dificil aplicar-ho en una prova d’estes dimensions. I dificil també poder evitar-ho. “Ningú no et garanteix que es puga produir una confusió de números, algun malintencionat o que per molt que ho controles a l’eixida, no li donen després gels sense marcar. És una mesura que no et garanteix una solució 100%”.

“També hem de dir en tot cas que un alt percentatge de la gent no tira absolutament res i, és més, hi ha casos de gent que va arreplegant, i espectadors que també arreplega fem”

“És una tema de concienciació entre tots: organitzadors, corredors i mitjans de comunicació”

Cal treballar en la concienciació de tots. “Donarem a conéixer el total del fem arreplegat i anar concienciant als corredors que a la fi és l’única solució a llarg termini. També hem de dir en tot cas que un alt percentatge de la gent no tira absolutament res i, és més, hi ha casos de gent que va arreplegant, i espectadors que també arreplega fem al costat dels avituallaments. És una tema de concienciació entre tots: organitzadors, corredors i mitjans de comunicació”.

Queda sobre tot, que els corredors siguen conscients de la responsabiliat individual de cada un. Que per molt que l’organització fa després batida, no és excusa per a llançar fem a terra, i sempre pot quedar-se alguna deixalla sense arreplegar. I que cuidar la muntanya és cuidar el futur del Trail. “Arribarà un dia que no deixaran fer cap cursa” acaba dient Empar Adell. “Serà en eixe moment quan ho lamentarem”. I serà tard. Posem ara remei.


  • Foto: Andres Núñez – Last Race Studio
  • Més dades: http://www.lastracestudio.com/

Related posts:

Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. La felicitat de la MiM | SLA - […] L’altra cara de la MiM […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »