“Me sent immensament feliç”

Crònica de Sofía García del seu pòdium a la Marató de la Transvulcània

sofia garcia

La felicitat del repte superat. De la por vençuda. De la recompensa al treball ben fet, de l’esforç a la prova i als entrenaments. La felicitat de córrer i disfrutar en paratges espectaculars.

La felicitat de Sofía Garcia Bardoll (2xU Spain) que passat cap de setmana va donar altre pas endavant en la seua carrera com a corredora de muntanya. La de Castelló va aconseguir un pòdium molt destacat a la Marató de la Transvulcània, fent un temps de 05 h 34′ 04″ en els 45 km 3329+ de la prova, on només es va vore superada per Oihana Kortazar i la polonesa Natalia Tomasiak.

Fent quasi un sprint d’eixa baixada infernal de 18 km seguits amb 2440 metres negatius on corria amb la necessitat d’obrir temps amb la quarta classificada Hibon Fatima a la que avançava al cim i li va traure finalment un minut. Aguantant el dolor de les cames. Exclatant de felicitat en arribar a meta. Vivint en un núvol.  Esta és la crònica que Sofía García ha fet per a Sense Límits Aventura.

Sortida molt ràpida, on no me trobe cómoda, pues me senc pesada i la motxila Nathan l’estrenave en eixos moments i no la tinc ben ajustada.

La gent va molt ràpida, però jo sé quin es el meu ritme i quin no, i decideix estar pendent a soles de mi. Al poc me passe Raquel Linares, fem els primers 6-7 kms molt ràpids, i alguna xica més també me passe, però en quan començe a pujar, me sent més còmoda. Em relaxe, la motxila s’està quieta, pense en hidratar-me be i menjar be.

“La gent va molt ràpida, però jo sé quin es el meu ritme i quin no, i decideix estar pendent a soles de mi”

“És fàcil vindre-te’n amunt perquè no pares d’avançar a gent de l’UltraNomés faig que avançar gent, xics, xiques, no sé en quina posició estic….”

És fàcil vindre-te’n amunt perquè no pares d’avançar a gent de l’Ultra. En cap moment tinc la seguretat de en quina posició estic, pues la gent se confón i cada vegada canten una posició diferent. Passe del tema, vaig a fer la meua cursa. Només faig que avançar gent, xics, xiques, no sé en quina posició estic….

L’ascensió als núvols

sofia garcia 3L’ascens al Roque de los Muchachos és dur per a mi, per l’altitud, tinc la sensació que me mareje. Decideix menjar altre cop i intente pensar en què estic portant un bon ritme, que les cames aguanten per a la baixada, i sobretot, que no me pase factura el vertical de dijous de vesprada.

“L’ascens al Roque de los Muchachos és dur per a mi, per l’altitud, tinc la sensació que me mareje…”

“Abans de coronar dalt me diuen que la tercera la tinc molt prop. Abans de coronar ja l’he passat. Estem dalt dels núvols, es espectacular, m’encante esta pujada, este cim”

Abans de coronar dalt me diuen que la tercera la tinc molt prop. La veig, li agafe referència i veig que li vaig retallant poc a poc. Abans de coronar dalt ja l’he passat, fotògrafs, gent animant, Ramón Ferrer allí, estem dalt dels núvols, es espectacular, m’encante esta pujada, este cim.

La baixada a terra

Avituallament ràpid, la xica que acabe d’adelantar encara està avituallant-se quan jo ja surt, vaig a fer la meua carrera pense dins de mi, però no me vull encantar. Intente baixar ràpid sobretot als trams més corredors, pues hi ha alguns trams tècnics que frenen un poc el ritme.

“Vaig a fer la meua carrera pense dins de mi, però no me vull encantar. Intente baixar ràpid sobretot als trams més corredors, pues hi ha alguns trams tècnics que frenen un poc el ritme”

“No vull que m’agafe i faig tot el que puc, però me fan mal els peus. De sobte ja estic atravessant els núvols, plou, la roca esta banyada i hem de ser mes prudents. Soles tinc ganes d’arribar”

No vull que m’agafe i faig tot el que puc, però me fan mal els peus. De sobte ja estic atravessant els núvols, plou, la roca esta banyada i hem de ser mes prudents. Soles tinc ganes d’arribar.

Arribe a les rampes del vertical de dijous, ara de baixada, de repent se divise meta abaix, i jo corre, me fan mal els peus, no vull que m’agafe, corre, última curva i ja hi ha gent, passeig maritim, a gogo de gent, veig a José Carlos (que haces aquiiiii!!!!) corre, tot el q puc!!! I diuen el meu nom per megafonía!!! Ja estic!! Me fiquen la cinta (però si soc 3a!!!???!!!??) que guaiiii!! Q felicitat!!! Medalla al coll i plorera al canto.

Ganes de parlar en Vicente Úbeda el meu entrenador, que diu q m’ha vist entrar a meta pel livestreaming, i no me puc aguantar i me fique a plorar altre cop.

“Me fan mal els peus, no vull que m’agafe, corre, última curva i ja hi ha gent, passeig maritim, a gogo de gent, veig a José Carlos (que haces aquiiiii!!!!) corre, tot el q puc!!! I diuen el meu nom per megafonía!!! Ja estic!! Me fiquen la cinta (però si soc 3a!!!???!!!??) que guaiiii!! Q felicitat!!!”

I la felicitat immensa

Me senc feliç, per tot, per l’esforç i perquè coste arribar fins aci. No estic parlant d’arribar a creuar la meta. Me recorde de molta gent i m’emocione molt. Me senc inmensament feliç.

sofia garcia 2

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. Valencians en Vertical | SLA - […] en dones, grans especialistes de la modalitat amb l’experiència de Mari Tamarit o Sofía García, i joves promeses com…

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »