Un somni, una aventura, un repte

Crònica de la Volta al Terme de Fondeguilla, per Javier Romero

javier romero 1

 

La Volta al Terme de Fondeguilla és un dels grans referents del nostre Trail. La prova en què molts han encetat el seu camí en esta bogeria de còrrer per muntanya. Enguany celebrava la seua XXXV edició, marcada per la forta calor i la humitat. Allà va estar Javier Romero (Gátova Trail) que ha publicat esta crònica a la seua web http://251motivos.blogspot.com.es 


“A falta d’uns minuts de les 6:00 del matí encara de nit es respira un gran nerviosisme en l’eixida de la “Volta al Terme”. Davall l’arc d’Eixida els corredors ens estrenyem esperant l’hora exacta. Amb el compte arrere des de 10 es dóna el tret i com si d’un 10k es tractara eixim carrer baix per a creuar el poble fins a la carretera.

javier romero 2El muro

El cap de carrera va com un tir i la resta intentem seguir la seua estela, dos km quasi a límit per a intentar arribar a la primera senda “El Muro” en una posició on tindre el mínim embús possible. (…)

Són les 6:10 i fa una calor increïble, amb la humitat i les 170 pulsacions fa que en uns minuts vaja tot banyat (…)

Arribem al primer avituallament i la majoria passem de llarg, portem càrrega d’aigua i no podem perdre temps. Prompte em donaré compte que eixe no és el meu ritme (…). Esta, encara sent una carrera de mitja distància, és molt explosiva per la seua peculiar eixida i el nivell dels corredors que és molt alt majoritàriament.

La Nevera

I així, en una contínua pujada i alguns trams tècnics de baixada fins a arribar a la “Nevera” pareix que ha de relaxar-se la cosa, però tot al contrari, arribar a l’avituallament de Marianet és etern, això sí, es disfruta i es patix molt amb unes baixades eternes, boscos impressionants i unes vistes increïbles, (…)

Al passar el “Barranc de Porc” arribà la que per a mi crec que és la pujada més dura, no sé si perquè em va agarrar desprevingut, perquè m’havia buidat, el ponent que estava castigant-nos o perquè realment era molt dura, al passar el km25 pujant unes escales de fusta, pareixia que no s’acabava mai aquella pujada, damunt se’m trenca la meua bossa d’hidratació i em xorrà tota l’aigua per l’esquena (…)

Pipa

A partir d’eixe moment se’m va fer més dur encara però així i tot no podia deixar de patir i disfrutar d’esta carrera tan exigent. Després de dos pujades, per descomptat amb les seues dos baixades, arribarem a la pujada de “La Pipa” a la que tot el món li té respecte, sobretot a la seua baixada, perquè és molt llarga i la fatiga era ja molt present, dalt vaig tindre que de demanar un got d’aigua a uns voluntaris perquè anava més sec que la moixama, (…)

javier romero 3La baixada tot al contrari d’allò que esperava, se’m va fer molt amena a l’anar junt amb un altre corredor (Raúl) mentres creuavem una xicoteta conversació sobre l’última marató que va córrer en Gàtova Trail, la cual li va delatar el seu tubular i el cual me va fer molta il.lusiò.

El treball pareixia quasi liquidat i no calia pensar en temps, perquè arribar bé després de tot allò que m’havia ocorregut era prou premi. (…) Els dos km últims amb un fals pla es feren molt durs, a 29ºC i després de cinc hores de carrera quasi no quedaven forces per al que pareixia que ja estàva fet.

La meta

L’entrada al poble va ser una passada, plena de gent animant, victorejant i la sensació que una vegada més li haviem pogut a aquella veu en OFF que et diu, “¿serà precís?”. (…)


Pots llegir la crònica sencera a: http://251motivos.blogspot.com.es

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »