Hivernal al Pico del Aguila

Una experiència diferent en bicicleta de carretera aprofitant les nevades prop de València

Poques oportunitats tenim a València de disfrutar de la neu. I menys poder fer-ho en bicicleta de carretera. Això queda per als viatges a zones llunyanes. Així doncs, este era un bon cap de setmana per aprofitar i visitar un dels punts de pas habituals dels cicloturistes valencians.

Provar i desafiar el fred, la pluja i la neu que ens acompanyen des de fa una setmana. A diferència d’altres punts de la nostra costa, la neu no ha arribat a València capital, però si a punts de la Serra Calderona, de la Serra d’Espadà, Alcublas… visibles des de la capi. Com una invitació continua: t’atreveixes?

I després de molts dies esperant, diumenge arribava l’oportunitat. Donaven aigüa, però no tanta, donaven fred, però no tant i especialment no donaven quasi vent, el més molest dels elements per als cicloturistes.

La temptació

Tocava abrigar-se i decidir-se. I no tirar-se enrere. Perquè com sol passar, després d’uns temps preparant les coses a casa, només xafar carrer unes gotes d’aigua et conviden a replantetjar-te l’exida. A fer punyetes que són massa dies sense poder fer pedals.

Cap a Bètera pedalejant amb calma, guardant forces per als 15 km de pujada al Pico de l’Aguila i esperant que passe la pluja, que ho farà tot més pesat. Amb la temptació continua de pegar-te la volta cada vegada que te creues amb grups ciclistes dels que han matinejat, com ara Pepe i Miguel Angel, dos companys de la penya “La 2D” que venien de Casinos.

Només xafar carrer unes gotes d’aigua et conviden a replantetjar-te l’exida. A fer punyetes que són massa dies sense poder fer pedals

Tocava abrigar-se i decidir-se. I no tirar-se enrereAmb la temptació continua de pegar-te la volta cada vegada que te creues amb grups ciclistes dels que han matinejat

Arribant a Olocau la pluja cau amb més força. Ja no deixarà de ploure fins arribar al cim, almenys ho fa de forma pausada, sense que arribe a molestar.

I on està la neu?

Passant Olocau encara no hi ha rastre. I a Marines Vell tampoc. Zero. Només els cims mostren alguna part enfarinada. Quina decepció. La pluja continua i la temperatura baixa a mida que agafes altura. Poc abans de Gàtova ja estem a 6 graus, però banyants i amb el vent en contra la sensació tèrmica és menor.

I per fi la neu

Poc abans de Gàtova, tocant ja els 500 metres d’altitut, s’obri la muntanya i es veu la localitat envoltada del blanc. I comences a vore les grans boles acumulades en les voreres, mostra de la que ha caigut estos dies.

Des de Gàtova al cim la neu és present de forma continuada. Apreta més el fred baixant a 3 graus, i toca anar amb cura perquè la carretera, ja estreta i sense la línea separadora de carrils, es fa més estreta encara per la neu. A més el trànsit de cotxes és continuu de gent que puja al Pic a vore també la neu.

El llevaneus

De sobte un soroll desconegut a les esquenes. Passa una furgoneta que fa sonar el claxon, i darrere un Llevaneus deixant caure la sal que imprenga tota la carretera.

La sensació és increible. I el fred més notable. Però vas disfrutant de cada pedalada. I per moments et trasllades a les etapes del Giro d’Itàlia. T’imagines pujant el Gàvia, amb el blanc sempre rebotant en la carretera. I en una soletat absoluta, com si estigueres liderant l’etapa i camí d’una victòria épica en meta.

La sensació és increible. I el fred més notable. Però vas disfrutant de cada pedalada. I per moments et trasllades a les etapes del Giro d’Itàlia

T’imagines pujant el Gàvia, amb el blanc sempre rebotant en la carretera. I en una soletat absoluta, com si estigueres liderant l’etapa i camí d’una victòria épica en meta.

Arribant al cim, parada tècnica per a fer les fotos de rigor i abrigar-se un poc més per a una baixada que serà complicada. No hi ha gel, gràcies a la pluja i a la sal que ha deixat el llevaneus, amb qui ens hem creuat de nou. Curiós el so de les rodes xafant la sal.

La baixada lenta. Quasi tant com la pujada. Millor no assumir riscos. La nostra etapa ja l’hem guanyada.

Arribant a casa quedava la dutxa per a recuperar temperatura corporal. I la part més engorrosa de les eixies amb pluja: netejar la bicicleta. Un peatge que se paga de bon gust, recordant les imatges. I pensant ja en la pròxima: quan torne a nevar, tocarà Alcublas.

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »