La Trans Grancanaria de Tere Nimes

Victòria de la corredora de la Vilajoiosa a la Advanced de la TransGrancanaria

Sebas Sánchez i Paco Sáez al top 20 de la TransGrancanaria 125 km

Foto:

Un dia ens va dir Tere que el Trail és un com un verí, com una droga, que entra a poc a poc i que es queda per a sempre. Com una passió arrebatadora que una vegada comences ja no pots parar… Una mena d’adicció de la que no vols eixir perquè l’únic perill que comporta és donar-te la felicitat…

Una droga anomenada Trail

Felicitat és el que sent ara la corredora alacantina Tere Nimes (Espuña Trail) que este cap de setmana ha aconseguit altra gran fita en la seua extensa carrera: la victòria en la Advanced de la TransGrancanaria, allà on només guanyen els més grans.

Victòria amb autoritat

I a més fent-ho amb autoritat. La de la Vilajoiosa es va proclamar este dissabte campiona de la segona de les proves reines de la TransGrancanaria, la Advanced, després de dominar de principi a fi els seus 82 km 4300+.

Hi havia molt de nivell, amb moltes competidores internacionals, però Tere Nimes arribava amb l’experiència acumulada de les seues victòries i pòdiums en proves de distància similar com ara la victòria a la TDS dels UTMB en 2014 o el més recent pòdium a la CCC dels UTMB en 2016.

“Havia entrenat Molt dur este mes per arribar en condicions perquè em feia molta il.lsució començar bé la temporada amb el meu nou equip del Compressport. Però ha estat molt dur este mes d’entrenament” explicava en l’arribada a meta l’alacantina.

Tensió fins a Las Nieves

Fins l’equador de la prova, a Roque Nublo (1733 m) al km 36, la lluita estava molt tancada, amb Tere Nimes en primera posició però a pocs segons Helen Bonsor (GBR) i Marta Miglioli (ITA).

Però seria passat este punt, i en el tram entre Roque Nublo i el Pico de las Nieves (1930), el punt més alt de la prova al km 41, on Tere faria diferència i encetava tot el segon tram de la prova de baixada amb una distància de 5 minuts suficient com per a pensar en la victòria. “Ho he passat malament perquè les rivals eres molt bones, però me l’he jugat en l’equador de la prova i m’ha eixit bé”, indicava Nimes.

Baixada cap a la victòria

Lluny de baixar els braços i deixar-se dur, Nimes va apretar en eixos 40 km interminables de baixada fins arriba a la linea de meta d’Expomeloneras amb un temps total de 09:41:55, deixant molt arrere les seues companyes de pòdium, l’italiana Marta Miglioli amb 10:01:58 i l’anglesa Helen Bonsor amb 10:08:25.

Tere va poder disfrutar en meta i en els kilòmetres finals d’altra gran alegria que ens dóna esta droga anomenada Trail, en la seua estrena esta temporada com a corredora de Compressport.

Dedicatòria especial

Una “droga” que ens fa somriure i patir a parts iguals, especialment quan arriben les lesions, que Nimes coneix de primera ma, i per això Tere va voler dedicar-li la victòria a Uxue Fraile, que acaba de ser operada recentment.

SEBAS I SAEZ, TOP 30 TRANSGRANCANARIA

Altres dels grans resultats dels nostres han estat els aconseguits per Sebas Sánchez (Team HG-AML Sport) i Paco Sáez  (Team HG-AMl Sport), acabant entre els 30 primers a la prova reina de 125 km 8000+.

Sebas va ser el més regular dels nostres i va aguantar sempre entre els millors mantenint-se de forma constant en la posició 12 de la prova a partir de la Cruz de Tejeda en l’equador de la prova, fins arriba a meta amb un temps de 14:53:20, mantenint una lluita final amb Gerard Morales i Luis Fernandes per eixa posició 12.

La sorpresa en possitiu la va donar el castellonenc Paco Sáez que anà de menys a més i acabà en la posició 27 amb un temps de 15:43:05 després d’anar avançant un fum de corredors en el tram final de baixada cap a Expomeloneras.

Paco Sáez va repetir la mateixa posició que al passat UTMB i es consolida com una de les opcions valencianes més fermes per a este tipus de proves i distàncies.

A qui li va tocar l’altra cara de la moneda va ser a Juanma Jiménez (Green Power ST) que després de transitar tota la prova entre els 25 primers, va patir en el tram final on hagué de cedir i vore com li avançaven un bon grapat de corredors fins acabar en la posició 87 tardant vora 6 hores en fer els ultims 40 km.

Tampoc va poder fer la seua carrera Víctor Bernad (AML Sport-Meridiano 0) que hagué de retirar-se en Artenara, després de 33 km i es va quedar sense poder dedicar-li la carrera al seu fill Jon de qui ha sigut pare fa unes setmanes.

Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. La Trans Grancanaria dels valencians | SLA - […] La TransGrancanaria de Tere Nimes […]
  2. Un pòdium a la Patagonia | SLA - […] La Trans Grancanaria de Tere Nimes […]
  3. Dia de la Dona… aventurera | Sense Límits Aventura - […] La Trans Grancanaria de Tere Nimes […]
  4. “El Mundial de Trail, por nivel, ya es como un UTMB” | Sense Límits Aventura - […] La Trans Grancanaria de Tere Nimes […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »