84 hores contra el crono

El valencià Voro Guillem Borràs, finisher de la Trans Grancanaria 360º plena de perills…

“Encara tinc el peu dretà mig dormit. Suposse que serà de retenció de liquids, però a poc a poc anem recuperant”. 4 dies després encara duren al cos de Voro Guillem Borràs (Bayana) les senyals de la batalla, dura batalla que la passada setmana va afrontar: la primera edició de la Trans Grancanaria 360º, la primera edició del mega ultra trail de 265 km 16.500+ només apta per als més valents. 

Només uns 60 corredors acabaren la prova, Voro Guillem entre d’ells el que fa el 32 després de més de 84 hores de carrera ininterrompuda. Exactament 84 hores 42 minuts i 27 segons. Des de les 09 h del matí de dimecres a les 11 de la nit de dissabte.

Cansat i content

“Molt cansat i molt content” eren les primeres paraules de Voro només arribar a meta. “Pensava que no anava a acabar” reconegué el de Sollana que tot i acumular experiències a la Marató des Sables, The Coastal Challenge a Costa Rica i proves de distància similar, per etapes, no havia patit tant ni havia afrontat mai una prova d’esta dimensió i envergadura.

Una prova perillosa

La Trans Grancanaria 360 º no va estar exenta de perills. “Ha sigut molt tècnica i molt complexa. Transitaven per zones d’alta muntanya més que de muntanya, amb moltes zones escarpades i amb punts de pas amb cordes” indica Voro, que li va tocar afrontar una situació dificil.

“A 20 km de meta hi hagué un xicon que quasi cau per un barranc. No va caure perquè el vaig agafar jo. Després es va bloquejar i em va tocar agafar-li els pals i anar dient-li on havia de posar els peus i mans”.

“Ha sigut molt tècnica i molt complexa. Transitaven per zones d’alta muntanya més que de muntanya, amb moltes zones escarpades i amb punts de pas amb cordes” 

“A 20 km de meta hi hagué un xicon que quasi cau per un barranc. No va caure perquè el vaig agafar jo”

“Crec que no han pensat gens en els corredors. Durant tot el recorregut no hi hagué cap metge ni ningú de l’organització. Espere que millore i que continue la prova”

I una advertència

Li va tocar cridar a l’organització per advertir de la circunstància, un fet que Voro entenc que no ha de produir-se. “Crec que no han pensat gens en els corredors” explica Voro. “Em va cabrejar perquè durant tot el recorregut no hi hagué cap metge ni ningú de l’organització. Espere que millore i que continue, no m’agradaria que es quedara només en un any”.

Des de la TransGrancanaria el que indiquen és que el seu sistema de seguretat implica un dispossitiu mòbil, de manera que hi ha un helicòpter preparat per a volar amb un equip mèdic i poder traslladar-se al punt on siga necessari de forma ràpida, donada l’orografia del terreny.

Futures edicions

Si hi ha segona edició Voro deixa alguns consells per si algun altre valencià s’anima. “Si algú vol vindre que entrene dur, que esta prova és molt dura. La gent anava molt tocada. Hi havia gent molt bona que ha arribat arrastrant-se”.

Mentre acaba de recuperar les cames si el deixa el carnestoltes -Voro és de Sollana però viu a la Palma- toca pensar ja en futurs reptes. Li espera la Transvulcània i en dos setmanes altra de distància marató a La Palma.


Més dades:

Un valencià en la 360º

Un valencià a La Palma


Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »