“Ja era hora que se’ns reconeguera”

Entrevista amb Xari Adrián (Team HG-AML Sport), que torna a competir 4 mesos després

I després de 4 mesos Xari Adrián torna a competir. La corredora de la Vall d’Uixó enceta una temporada apassionant on de nou el Trail i la muntanya seran part fonamental de la seua vida i la duran a recòrrer diverses proves per tot el món. Algunes d’elles esptaculars com ara la Diagonal des Faus, l’Eiger Ultra Trail i la TDS del Mont Blanc, sense oblidar la CSP a la que li té unes ganes especials enguany

Amb algun canvi en la seua concepció després de la gran experiència que va viure al Tor des Geants, 330 km 24.000 Non Stop pels Alps. Però amb el mateix gen competitiu de sempre que la va dur a ser campiona d’Espanya d’Ultra Trail al 2014. Una de les corredores amb més currículum i experiència de la Comunitat Valenciana que veu com ara se’ns van reconeguent els mèrits també a nivell nacional. “Ja era hora” diu.


Comença de nou temporada, Xari,… com te trobes…

Bé, molt bé la veritat. He estat uns 4 mesos sense competir, que l’any passat vaig acabar molt fatigada. Al novembre em va pegar un baixò després d’haver fet el Tor des Geants al setembre i vaig decidir dedicar un temps a entrenar bé i preparar la temporada d’Ultres que començarem amb la CSP. Este cap de setmana correrem a la Marató dels Refugis i després farem la MABO a Borriol.

Amb ganes de posar-te de nou un dorsal i competir… sense perdre la motivació després de tants anys…

El Trail és la meua passió. La muntanya sempre ha sigut alguna cosa que m’ha apassionat. Primer fent rutes de senderisme i després anant al Trail i a competir. Porte ara corrent 15 anys, que en aquell moment no estava el boom ni la moda que hi havia ara. Jo era de les primeres xavaletes que es clavava per muntanya.

“El Trail és la meua passió. Porte ara corrent 15 anys, que en aquell moment no estava el boom ni la moda que hi havia ara. Jo era de les primeres xavaletes que es clavava per muntanya”

Qui t’anava a dir quan començares que acabaries fent una prova com el Tor des Geants, 330 km 24000 Non Stop pels Alps… 

Tor des Geants ha sigut un abans i després de la meua vida esportiva. M’ha canviat la perspectiva de moltes coses. Abans les veia com més competitiva, que això no ho he perdut, però ara és diferent. Abans eixia a una carrera i era sempre a donar-ho tot i córrer amb angoixa… però des d’aquella experiència al Tor amb tantes hores corrent… Ara sé dur millor el patiment de les proves, després del que vaig patir al Tor.

“Tor des Geants ha sigut un abans i després de la meua vida esportiva. M’ha canviat la perspectiva de moltes coses”

“A la gent que em diu de fer-la li dic que vaja 100% però hi ha que anar molt preparat. I tot i anar preparat és molt dura. Sé pateix a muntó.  Es el més dur que he fet”

T’ha fet més forta mentalment… 

Si, al Tor vaig anar a buscar una experiència, no ha guanyar. I m’ha vingut a casa en una experiència molt bona. A la gent que em diu de fer-la li dic que vaja 100% però hi ha que anar molt preparat. I tot i anar preparat és molt dura. Sé pateix a muntó.  Es el més dur que he fet. Tornaré.

Tornaràs al Tor però no enguany que tens altres objectius… com te plantetges la temporada

Com ja he dt estem ara acabant preparatius per afrontar la temporada d’Ultres que la començarem amb la CSP. Farem 4 proves de la Ultra Trail World Tour: la mateixa CSP, el Eiger Ultra Trail a Suísa, la TDS del Mont Blanc en agost i una experiència molt xula també a la Diagonal des Fous a Illa Reunió. A més, farem la Travessera de Picos de Europa que és Campionat d’Espanya, aniré amb la selecció valenciana.

La CSP, amb ganes de llevar-te l’espineta de l’any passat?

Si, anirem a la CSP a donar-ho tot, com sempre. A més, enguany li tinc ganes, estic molt motivada, que l’any passat vaig arribar molt justa de kilòmetres i no vaig poder rendir com volia. Tot i això al km 100 estava en llocs de pòdium i em vaig bloquejar i em va tocar retirar-me. Quan el cap i les cames diuen que no hi ha que fer-los cas.

“Anirem a la CSP a donar-ho tot, com sempre. A més, enguany li tinc ganes, estic molt motivada, que l’any passat vaig arribar molt justa de kilòmetres i no vaig poder rendir com volia”

A nivell de club, has passat al Club de Muntanya Vistabella i continues al Team HG -AML Sport… plagat de corredors de la terra…

Si, ahir estem cada vegada més. Enguany esta Remi i Sebas, a més de Paco Sáez, Laia Cañes… És que ací a la Comunitat Valenciana hi ha gent molt bona i nosaltres tenim un molt bon equip. Ja era hora que es reconeguera a nivell nacional.

UN SECRET AL PENYAGOLOSA

Xari Adriàn és de la Vall d’Uixó, als peus de la Serra d’Espadà, però té en el Penyagolosa un relació molt particular.

“El Penyagolosa és com la meua segona casa” diu. “Per a mi el Penyagolosa és especial, no sé com explicar-ho. M’ha donat moltes coses bones. De fet estic pensant en fer una coseta especial del Penyagolosa per a recordar-ho sempre” indica sense que de moment es puga desvetlat el secret.

Allà al Gegant de Pedra va viure un dels seus millors moments com a corredora. El Campionat d’Espanya d’Ultra trail al 2014. “El vaig disrutar de principi a fi, guanyant a casa”. Allà ha guanyat 3 voltes la MiM.

Al Penyagolosa puja sempre que pot a entrenar i a disfrutar de la natura. A soles o en companyia. Més ara que s’ha integrat dins del club de Muntanya Vistabella. Més a prop impossible.

Compartir aquesta notícia a

Trackbacks/Pingbacks

  1. Els valencians de la MABO | SLA - […] “Ja era hora que se’ns reconeguera” […]
  2. La Penyagolosa Trails més esperada | SLA - […] part valenciana, tractaran de fer un bon paper i estar prop del pòdium corredores com ara Xari Adrián (Team…
  3. Una casa al Penyagolosa | SLA - […] “Ja era hora que se’ns reconeguera” […]
  4. La millor selecció per a la carrera més dura | Sense Límits Aventura - […] dones la selecció valenciana també és fora amb la presència de Xari Adrián (CM Vistabella) campeona d’Espanya d’Ultres al…
  5. L’armada valenciana al UTMB 2017 | Sense Límits Aventura - […] “Ja era hora que se’ns reconeguera” […]
  6. Trail sense límits | Sense Límits Aventura - […] “Ja era hora que se’ns reconeguera” […]
  7. MiM i CSP, més enllà del Mundial de Trail | Sense Límits Aventura - […] “Ja era hora que se’ns reconeguera” […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »