Una aventura a Laponia

L’alacantí Esteban Díaz conta la seua experiència a la Rovaniemi, 330 km Non Stop en autosuficiència a -25 ºC

Té 40 anys i és profesor a la Universitat d’Alacant on dóna classe d’Enginieria Civil. El que és seus alumnes no sospiten és que entre números, fòrmules i lliçons el seu professor és un aventurer. Dels valents. Dels que no li tenen por a afrontar 330 km Non Stop en autosuficiència pel gel de Laponia.

Buscant els límits

El seu nom és Esteban Díaz (Club Nativos), un alacantí que des de fa uns anys tracta de descobrir on estan els seus límits. Els va buscar al Tor des Geants al 2013, també a la Petite trotte à Léon del Ultra Trail del Montblanc al 2014, proves de més de 300 km Non Stop pels Alps. I l’ha buscat estos dies a Laponia on passat febrer ha afrontat la Rovaniemi300, una de les proves més extremes del món en autosuficiència.

322 km al Cercle Polar Àrtic

“Són 322 km Non Stop pel Cercle Polar Àrtic a Finlàndia. La majoria per zones molt salvatges, aillades. De fet en tot el recorregut només viag creuar-me en un caçador i algun ren. I has de tindre molta cura a la navegació i triar el camí correcte” explica Esteban.

Ell tenia l’experiència de la Rovaniemi 150 de l’any passat, però esta vegada era més distància i més extrema. “L’any passat cada 30 km hi havia punts de control. Enguany, una vegada superes eixos 150 km no hi ha res. L’organització et dóna unes coordenades -32 mandatory waypoints- i has de marcar-les amb el dispossitiu de seguiment per satèl.lit que et donen. Si t’enganyes et desqualifiquen”.

“Són 322 km Non Stop pel Cercle Polar Àrtic a Finlàndia. La majoria per zones molt salvatges, aillades. De fet en tot el recorregut només viag creuar-me en un caçador…”

“Has de dur-ho tot en un trineu, el nom tècnic és pulka, que va conectat a la teua cintura. En total són uns 25 kilos que has d’anar arrosegant…”

25 kilos de material a la Pulka

330 km en solitari, en una de les zones del planeta més remotes, i amb l’obligatorietat de dur damunt tot el material. “Has de dur-ho tot en un trineu, el nom tècnic és pulka, que va conectat a la teua cintura”. En total són uns 25 kilos on has de clavar tot el material obligatori i tot allò que et va servir per a sobreviure al llarg d’uns quants dies transitant en ple hivern pel Cercle Polar Àrtic.

El fred

“Feia tant de fred que qualsevol cosa que deixares a l’aire lliure es gelava. L’aigua si l’ha deixaves fora, en 3 minuts estava feta gel. Havia de dur-la sempre pegada al cos” explica Esteban, que conta que han arribat a estar a uns -25 ºC.

“Feia tant de fred que qualsevol cosa que deixares a l’aire lliure es gelava. L’aigua si l’ha deixaves fora, en 3 minuts estava feta gel. Havia de dur-la sempre pegada al cos”

“Per a dormir, hi ha alguns punts, unes xicotetes estructures de fusta -Laavu- que utilitzen els caçadors o peixcadors de la zona, però el més normal és que et toque dormir a pel…”

3 dies i 3 nits

En eixa temperatura, molt diferent a la de l’hivern d’Alacant, ha estat sobrevivint Esteban Díaz. 3 dies i 3 nits. En una aventura única.

“En tot el recorregut no hi ha cap punt d’aigua líquida. Si necessites, has de traure el fogó i desfer la neu. I per a dormir, hi ha alguns punts, unes xicotetes estructures de fusta -Laavu- que utilitzen els caçadors o peixcadors de la zona, però el més normal és que et toque dormir a pel”. Amb un sac molt específic és clar. “Duia un sac que té -35 ºC de temperatura de confort”.

Dins del sac va poder patir les bits -només vaig dormir 9 hores- i disfrutar també de les nits. “Els 3 dies tinguèrem aurora boreal”.

I la meta

I després de 3 dies 12 hores i 10 minuts, unes 84 hores, Esteban Díaz va arribar a meta. El segón en la modalitat a peu darrere de l’italià Alberto Micheli que va fer 3 hores menys. Però això a qui li importa. Va arribar. Un dels 12 finisher contant les 3 modalitats a peu, BTT i amb skis. Va arribar i pot contar-ho. Entre lliçó i lliçó d’Enginyeria.

MATERIAL

Esteban Díaz ens detalla el material que se’n va dur damunt (per si algún s’anima a fer la prova, ;))

Un fogó, 1.5 litres de gasolina blanca (la convencional a eixe temperatures no funciona bé), encenedors, pastillas de combustió, una perola i pots per a poder carrera 6 litros d’aigua.

Botes i un parell de calcetins de recanvi, calcetins impermeables i altres de primaloft per a les condiciones més extremes.

Camiseta interior tèrmica de recanvi. Pantalons de plumes i un abric de plumes d’expedició per a estar cobert en les condicions climatològicas més adversaes. També duia pantalons i un abrigc impermeable.

Manoples d’expedició i guants d’alpinisme, i d’altres més finets, bragas per al coll, gorro i balaclava.

Botiquí de primeros auxilios i un kit bàsic de supervivència (navalla, corda, bridas, cinta…).

2 frontals, bateries suficients per aguantar tota la prova, llum roja i raquetes.

REPTES DE FUTUR

La Rovaniemi 300 va tindre lloc passat 18 de febrer. Això vol dir que Esteban apenes ha tingut temps de descansar i reposar-se de l’experiència.

Però ja pensa en futures aventures. “Per al 2018 m’agradaria fer la Iditarod Invitational (350 millas) en Alaska, o en en el seu cas la Spine Race (421 km) en Anglaterra”. Per anar fent boca ja s’ha inscrit a la Transpyrenea (866 km y 53.000+).

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. Una setmana d’aventura | SLA - […] Una aventura a Laponia […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »