Una normativa preocupant

El món del Trail i l’Orientació en alerta davant la nova resolució de Conselleria de Medi Ambient

La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va aprobar passat 22 de febrer de 2017 una nova resolució que modifica el procediment i les condicions per a poder organitzar activitats en l’aire lliure. “activitats recreatives i proves esportives de vehicles sense motor i carreres pedestres”, segons indica la resolució.

Una resolució que afecta directament al que considerem com a esports d’aventura, en especial a les modalitats de Trail i Orientació. Alguns dels seus organitzadors ja han fet saber a Sense Límits Aventura la seua preocupació.

Una normativa preocupant (II)


Menys tràmits, però… 

D’acord amb la nova resolució, publicada al DOGV de passat dijous 16 de març, a partir d’ara els clubs o entitats interessats en poder organitzar una prova a l’aire lliure ja no necessitaran del preceptiu informe de Conselleria de Medi Ambient sempre i quan la seua prova no es desenrolle en els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

En este punt, els tràmits administratius són més senzills a l’hora d’organitzar les proves, que, en tot cas, si hauran de comptar amb la resta de permisos preceptius.

Prohibit el camp a través

El problema arriba en el punt 17 de la resolució, que indica que no es podrán fer activitats en camp obert fora dels camins, senders en bon estat.

“L’activitat sol.licitada queda restringida exclusivament a carreteres, camins o pistes forestals i sendes en bon estat, i no es podrá circular fora d’aquestes, per evitar danys en la coberta vegetal i generació o aceleracció de procesos erosius”.

En la teoria és una bona voluntat de preservar el medi ambient des del punt de vista conservacionista. En la pràctica, dificulta moltes proves de Trail que per connectar unes sendes amb altres transitaven apenes un centenar de metres camp a través, i dificulta especialment les proves d’Orientació, que per definició pròpia d’este esport es realitzen camp a través i no per les sendes propiamente dites.

Orientació, els pitjors parats

Des de la FEDOCV (Federació de l’Esport de l’Orientació a la Comunitat Valenciana) ens han fet saber la seua preocupació, perquè amb una aplicació estricta de la nova normativa no podria tindre lloc cap prova d’Orientació a la Comunitat Valenciana. De fet, ja han mantés alguns contactes amb el Director General de l’Esport de la Comunitat Valenciana per a explicar-los la seua situació.

Ecologisme de saló

També alguns dels organizadors de proves de Trail han fet saber el seu malestar per la nova resolució que pot dificultar les carreres per muntanya en el que alguns d’estos organitzadors han qualificat com a “ecologisme de saló”, en referència al que suposa legislar des dels despatxos sense conèixer la realitat de terreny de camp.

“El que fa mal a una muntanya és la quantitat i la continuitat. És a dir, si passaren molts corredors per un mateix punt d’una muntanya i això es fera de forma continuada, si tots els mesos hi haguera una carrera per ahí” indiquen estes fonts consultades.

“La quantitat de corredors que passen per un mateix punt, que en el nostre territori solen ser 1000 en el millor dels casos, i la continuitat no existeix perquè com a molt poden haver dos ó tres proves a l’any en una mateixa muntanya”.

Alerta meteorològica

Altres organizadors del món del Trail també adverteixen d’altre dels punts de la resolució, el punt 22, que adverteix dels motius de suspensió d’una prova: quan es decrete preemergècia 3 per risc forestals pel 112, o durant o després de plutges copioses.

“L’activitat queda suspesa quan es produisca algun dels supòsits següents:

a) Quan es decrete nivell meteoreològic de preemergència 3 davant del risc d’incendis forestals i/o seguretat de les persones davant d’un sinistre, per la qual cosa s’haurà de comprovar aquesta circumstància el dia abans de realitzar l’activitat recreativa /prova esportiva i s’haurà de consultar en www.112cv.com o en els ajuntaments

b) Durant o després de pluges copioses”

Fins ara les carreres per muntanya no es veien afectades per esta limitació de risc d’incendi forestal, fet que permetia que als mesos de juny, juliol, agost i setembre si hi haguera algunes proves de Trail a la Comunitat Valenciana.

Ara, davant la possibilitat que siguen suspeses el dia anterior per raons preventives existeix la possibilitat que deixen de fer-se carreres per muntanya en eixos mesos, tal i com ja ocòrre amb altres modalitats com és el cas de la BTT i el Triatló de Muntanya.

Preocupa especialment que les alertes siguen establertes pel 112cv per raons preventives i no per la AEMET per raons metereològiques, fet que podria donar lloc a interpretacions molt restrictives i a suspensions de les proves fins el dia anterior de que tingueren lloc amb les complicacions que això comporta.

Compartir aquesta notícia a
468 ad

8 Comentaris

  1. El tema de les carreres de muntanya se’n pot anar de les mans (si no se n’ha anat ja). Ni pot ser a tots els llocs, ni pot ser de qualsevol forma. Alguns estem cansats d’anar retirant cintes, o residus que part dels participants van deixant-se per ahi i que algunes organitzacions “obliden” retirar (no dic que sempre siga així, hi ha gent molt responsable organitzant curses de muntanya també). Resulta curiós allò del “ecologisme de saló” quan bona part dels corredors d’estes proves són urbanites buscant aventura… l’ecologisme urbanocentrista és un dels grans enemics de les polítiques agroforestals en l’actualitat.

    Els espais agroforestals no poden ser solament espais per a l’oci dels urbanites. I si és així, què vos semblaria si part dels beneficis d’estes proves van al Pagament per Serveis Ambientals??

    Si els corredors volen gaudir d’espais naturals ben conservats (protegits o no), estaria molt bé que aporten recursos…

    El problema és que hi ha molta gent (i organitzacions) que volen “la sal i el pesiguet”… volen llibertat per fer el que volen, però sense aportar res a la conservació dels espais que gaudeixen. I no, ho lamente molt, però això no és possible.

    Conec el cas de la Transvulcània a Canàries (per posar un exemple). Milers de persones per dins d’un Parc Nacional en època de risc i un operatiu treballant al límit d’allò que és raonable no sembla el millor plantejament. De fet ja hi ha hagut suspensions en altres territoris (Balears) per qüestions d’impacte o risc. I sembla lògic atenent a criteris tècnics i de seguretat.

    Respecte a la limitació per risc d’incendi és totalment lògic. Tindre centenars de persones repartides pel camp (corredors, organització, públic…) el dia que se pot organitzar un bon lio és una mesura preventiva més que raonable. No vos sembla?

    A més, no és solament per la seua protecció (dels corredors). Si el dia de l’incendi cal destinar recursos preventius (proteccions civils, policia, guàrdia civil,…) a protegir persones que participen en una cursa, eixos recursos no estan disponibles per protegir muntanya, i, novament, sembla més que raonable protegir muntanya abans que deixar que les persones vagen a còrrer un dia d’alerta 3.

    Eixos dies, qui vullga fer carreres, pot optar per fer-les en altres espais. El seu ús i gaudí no és més important que la defensa dels espais forestals. Per molt que no els agrade el plantejament. Ah! i per suposat, caldria parlar de l’obligatorietat de que les organitzacions d’estes curses de muntanya tinguen el seu Pla d’Autoprotecció específic. La gent paga per les inscripcions i això ha de garantir un mínim de seguretat i una minimització del risc.

    La normativa no pot substituir mai el trellat. I això, per desgràcia, no sempre abunda. Com en totes les qüestions, hi ha bons organitzadors, i altres que no ho són tant. I al remat sempre acaben pagant justos per pecadors… però el que resulta evident és que cal regular estes qüestions (límits d’inscripció en funció de la capacitat d’acollida del territori, risc i altres paràmetres ambientals, límits de calendari (quan sí, i quan no), i qüestions d’organització i seguretat dels participants…

    Salut =)

    Ferran Dalmau Rovira
    Enginyer Forestal
    Tècnic d’Emergències i protecció civil

    Escriu una resposta
  2. Ferran, xapó. No se si s’hauria pogut explicar millor la necessitat d’aquestes regulacions. De vegades, els corredors es pensen que el mon ha de girar al seu voltant.

    Escriu una resposta
  3. Com sempre, volen preservar pero no actúen per a fer-ho. No es parla mai del manteniment del camins ni de les ajudes que varen desapareixer per a estos fins. Al final cada uno fa el que pot o vol. ¿Que es un camí en bon estat?, ¿qui el manté?, ¿qui l´ha recuperat?, ¿El camí va per el recorregut original, o va fen dreseres?. Que vinguen a passar una semana amb noslatres desbrossant, i podant, i que entenguen que si no fora per una cuants que ens preocupem de estes feines, ja no quedaríen apenes camins, i els que haurien estaríen en mal estat. Als domingueros no els possen tants obstacles per a que ho ompliguen tot de merda per on pasen.

    Escriu una resposta
  4. Ferran, enhorabona pels comentaris. Fa uns dies, a la cursa de Borriol vaig sentir vergonya per diversos motius: centenars de gots de plàstic als avituallaments i un fum de deixalles pel camí.

    Escriu una resposta
  5. Prou d’acord amb el que diu Ferran, de fet trobe que el titolar no hauría de ser el que és, sino que es va treballant en la conservació i regularització (és una opinió sense més).

    El que si m’agradaría saber és l’assumpte dels tallafocs; es pot o no transitar per ells, ja que moltes vegades si que van a donar a camins o cims.

    Una sol·lució podría passar per l’homol·logatzió de les proves per part de la FEDME (FEMECV), ja que d’aquesta manera s’assegura que per on ha de transcòrrer una prova està doblement certificat; pels tècnics de la consellería i pels àrbitres de la federació.

    La limitació de persones que van a disputar una prova no dona més que qualitat a la mateixa, ja que maratons a les quals van 1000 persones perden part del sentit de correr per muntanya. Els organitzadors de carreres olen realitzar (com a corredor que sóc) bones tasques de manteniment una vegada a cabada la prova, ara bé; si hin ha molta gent que abans o després de la prova no té cap mirament en soltar deixalles que moltes vegades acaben fent-se responsabilitat d’aquells que han fet la prova (sense ser-ho). La poca conciència respecte a obrir noves sendes camp a través sols per guanyar 5 metres de desnivell qunat en poden existir altres ja fetes d’abans, marcades i conegudes. Ahí també estic completament d’acord amb que és gent que el medi els interessa no res i estàn ahí per moda o veges a saber.

    Altra cosa que resulta cridanera quant es veuen aquestes mesures, conservacionistes, és la gran quantitat de vehícles amb tracció a motor que hi ha ara mateix circulant, per exemple, per les sendes de la Calderona. Dissabtes i diumenges a Olocau, Gàtova, Serra, Nàquera, Estivella… les motos de cross van com si anaren per l’AP7 i aixó ja resulta més greu, ja que per un costat s’estàn possant mides per als organitzadors però la intervenció cap a aquestes situacions és cap i sols els veuen, cuarnt de la muntanya, a les brigades de Diputació i a les unitats de prevenció d’incendis, caps dels dos (desafortunadament) amb competències per poder amonestar aquestos fets.

    Gràcies a SLA pel resum i exposició de la noticia.

    Escriu una resposta
  6. Me extraña tanta preocupación. Desde hace años todo indica a que la aventura sense limits se va a reducir verse desarrollada en infraestructuras de ocio (red de senderos homologados, bike parks, estaciones de esquí, rocódromos). Parece que cuando tocan las pruebas deportivas empieza la preocupación y no antes. Yo creo que el negocio de masificar la montaña no va a sufrir. No hay que preocuparse.

    Escriu una resposta
  7. La veritat que estic llegint molta tonteria… a la montanya i als boscos nomes els fa mal un incendi!!!
    Sino digueume quina serralada ha sigut devastada per practicants d’esport!!
    D’Octubre fins Abril a netejar la serra tot aquell que treballe lligat a l’extincio d’incendis.

    Escriu una resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Una normativa preocupant (II) | SLA - […] Una normativa preocupant […]
  2. Una setmana d’aventura | SLA - […] Una normativa preocupant […]
  3. Una normativa preocupant (III) | SLA - […] Una normativa preocupant […]
  4. Una alerta | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant […]
  5. Una normativa preocupant (IV) | Sense Límits Aventura - […] proves de Trail i de BTT d’este cap de setmana reobri el debat al respecte de la recent normativa que…
  6. “O canvien la normativa o se carreguen el Trail” | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant […]
  7. La Generalitat canvia la normativa | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant […]
  8. Multes en el Trail | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant […]
  9. Noves suspensions en el Trail | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »