Una normativa preocupant (II)

Algunes reflexions i comentaris en relació a la nova resolució de Conselleria de Medi Ambient i la seua afectació al món del Trail i l’Orientació

La nova resolució de la Conselleria de Medi Ambient -de la que vos donarem conte passat dilluns ací a Sense Límits Aventura pel que afecta al món del Trail i l’Orientació- continua generant molts comentaris i reflexions.

Una normativa preocupant


Dilluns vos ferem arribar la preocupació que la nova normativa generaens havien traslladat alguns organitzadors del món del Trail i de l’Orientació en relació a alguns aspectes de la resolució com ara la prohibició del camp a través, i la possible suspensió el dia anterior per alertes meterolològiques preventives del 112cv.

En el dia de hui volem fer-vos arribar alguns comentaris i reflexions que altres persones ens heu fet arribar: tècnics mediambientals, corredors, organitzadors i usuaris de la muntanya en general.

Controlar el Trail

La primera d’ells una opinión prou argumentada i fonamentada que ens feia arribar des de Carcaixent Ferran Dalmau, Enginyer Forestal i Tècnic d’Emergències i protecció civil.

“El tema de les carreres de muntanya se’n pot anar de les mans (si no se n’ha anat ja). Ni pot ser a tots els llocs, ni pot ser de qualsevol forma” explica Ferran.

“Alguns estem cansats d’anar retirant cintes, o residus que part dels participants van deixant-se per ahi i que algunes organitzacions ‘obliden’ retirar (no dic que sempre siga així, hi ha gent molt responsable organitzant curses de muntanya també)”.

“El tema de les carreres de muntanya se’n pot anar de les mans. Ni pot ser a tots els llocs, ni pot ser de qualsevol forma”

Ecologisme urbanocentrista

Ferran fa referència també a una de les expressions “ecologisme de saló” que feien servir passat dilluns alguns organitzadors per a parlar de la falta de coneiximent del terreny de qui redactava la resolució.

“Resulta curiós allò del “ecologisme de saló” quan bona part dels corredors d’estes proves són urbanites buscant aventura… l’ecologisme urbanocentrista és un dels grans enemics de les polítiques agroforestals en l’actualitat”.

“Bona part dels corredors d’estes proves són urbanites buscant aventura… l’ecologisme urbanocentrista és un dels grans enemics de les polítiques agroforestals en l’actualitat”

“Els espais agroforestals no poden ser solament espais per a l’oci dels urbanites. I si és així, què vos semblaria si part dels beneficis d’estes proves van al Pagament per Serveis Ambientals?”

Muntanya de tots

Continua Ferran amb la seua reflexió volen obrir les mires més enllà del món del Trail. Els espais agroforestals no poden ser solament espais per a l’oci dels urbanites. I si és així, què vos semblaria si part dels beneficis d’estes proves van al Pagament per Serveis Ambientals? Si els corredors volen gaudir d’espais naturals ben conservats (protegits o no), estaria molt bé que aporten recursos…”

“El problema és que hi ha molta gent (i organitzacions) que volen “la sal i el pesiguet”… volen llibertat per fer el que volen, però sense aportar res a la conservació dels espais que gaudeixen. I no, ho lamente molt, però això no és possible” indica este Enginyer Forestal

Risc d’incendis 

Una última reflexió d’este Tècnic d’Emergències i protecció civil fa referència a la possible suspensió de proves per alertes meteorològiques.

“Respecte a la limitació per risc d’incendi és totalment lògic. Tindre centenars de persones repartides pel camp (corredors, organització, públic…) el dia que se pot organitzar un bon lio és una mesura preventiva més que raonable. No vos sembla?

A més, no és solament per la seua protecció (dels corredors). Si el dia de l’incendi cal destinar recursos preventius (proteccions civils, policia, guàrdia civil,…) a protegir persones que participen en una cursa, eixos recursos no estan disponibles per protegir muntanya, i, novament, sembla més que raonable protegir muntanya abans que deixar que les persones vagen a còrrer un dia d’alerta 3″.

Cuidar les sendes

Altra reflexió interessant és la que ens ha deixat Vicent Reig de SpainParks al voltant del conservacionisme i el manteniment de les sendes i camins que es fa quan s’organitza una prova u activitat a la natura.

“Volen preservar però no actuen per a fer-ho. No es parla mai del manteniment del camins ni de les ajudes que varen desaparèixer per a estos fins. A la fi cada u fa el que pot o vol” indica Vicent que es pregunta.

“¿Què és un camí en bon estat?, ¿qui el manté?, ¿qui l´ha recuperat?, ¿El camí va per el recorregut original, o va fent dresseres?. Que vinguen a passar una setmana amb nosaltres desbrossant, i podant, i que entenguen que si no fora per una cuants que ens preocupem d’estes feines, ja no quedarien apenes camins, i els que haurien estarien en mal estat” explica fent referència a la tasca de manteniment que es fa des dels organitzadors de les proves de Trail, BTT… I acaba: “Als domingueros no els possen tants obstacles per a que ho ompliguen tot de merda per on passen”.

MES OPINIONS

“Jo ho veig molt bé. Regular l’activitat que es fa a un espai natural és un mínim exigible i necessari. Llicenciada en Ciències ambientals i molt aficionada a veure curses de muntanya i realitzar activitat física i educativa a tal llocs” (Mamparo Martínez Lladrosa)


 

“I els caçadors també fan activitats en camp obert i se regulen per aquesta norma? Deixaran de fer batudes si no son per camins? La muntanya està plena de cartutxos, i no se fa res per part de l’Administracio, la llibertat del caçador coarta la nostra de caminar per el camp, al final a pagar el mes dèbil” (David J Sempere)


 

“Ja era hora!! Que estic fart de trovar-me runa (balices, marques, restes de gels i demes) despres d’una competició. Com no s’ha sabut tindre un minim de respete es el que hi ha. Que la muntanya es de tots” (Toni González García)


 

“La norma lo que hace es homogeneizar normativas ya existentes, no aporta nada nuevo que no estuviera contemplado en otros textos o en la propia normativa legal de cada parque (normas muy heterogéneas por haber sido aprobadas en distintos momentos), no hay que alarmarse” (Raúl Martínez Ten)


 

“Una sol·lució podría passar per l’homol·logatzió de les proves per part de la FEDME (FEMECV), ja que d’aquesta manera s’assegura que per on ha de transcòrrer una prova està doblement certificat; pels tècnics de la consellería i pels àrbitres de la federació” (Carles)


 

“Me extraña tanta preocupación. Desde hace años todo indica a que la aventura sense limits se va a reducir verse desarrollada en infraestructuras de ocio (red de senderos homologados, bike parks, estaciones de esquí, rocódromos). Parece que cuando tocan las pruebas deportivas empieza la preocupación y no antes. Yo creo que el negocio de masificar la montaña no va a sufrir. No hay que preocuparse” (Carlos)

Si voleu llegir totes les opinions generades podeu trobar-les a la web i al nostre facebook:

Una normativa preocupant


Compartir aquesta notícia a
468 ad

2 Comentaris

  1. ninguna cursa de cap tipo a cap serra…….tot el que represente masificacio a la serra es perjudicial….jo soc escalador,vaig a peu,faig bicicleta de muntanya y tambe enduro……tots els deports magraden pero mai correria cap carrera pq el fet de que pases cents de persones pel mateix lloc destrosa la serra……si tagrada correr,corre pero no es necesari demostrar a ningu que eres mes rapit…..s,obliden de disfrutar a cambit de guanyar a alttres……..deixem les serres trankiles i netes de restaes de pintades,cintes i pots de gels per on pasa cada cursa…..ja esta be de tanta competitivitat a costa de destrosar les serres i mes disfrutar del que fa cada un …..

    Escriu una resposta
  2. Vaig llegir amb atenció i interés les dos noticies que publicareu al respecte i també les aportacions del comenteris.

    Vesquent l’interés per part de tots (organitzacions, usuaris, administració,…) per millorar. Després de tot aixó ahir vaig veure que una carrera que es disputa una setmana després ja està marcant el recorregut!!!!??? Em sembla que per ahí si que anem malament, 24 ó 48 hores abans bé, uns setmana? Poden acabar havent cintes per tot arreu, no està regulat quant ficar les balices?

    Salut!

    Escriu una resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Una normativa preocupant | SLA - […] Una normativa preocupant (II) […]
  2. Una normativa preocupant (III) | SLA - […] Una normativa preocupant (II) […]
  3. Una alerta “punyetera” | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant (II) […]
  4. Una normativa preocupant (IV) | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant (II) […]
  5. “O canvien la normativa o se carreguen el Trail” | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant (II) […]
  6. La Generalitat canvia la normativa | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant (II) […]
  7. Multes en el Trail | Sense Límits Aventura - […] Una normativa preocupant (II) […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »