Ultratrail del Montseny, supervivència

Dani Ruiz, ultramaratonià valencià, narra en primera persona l’aventura amb aigua, neu i fred, molt fred, a la cursa catalana

La prova, de pura “supervivència” per les difícils condicions, la va disputar amb altres dos amics i van finalitzar segons per equips

“Potser hauríem preferit que fos menys èpic i més bonic, però no sempre es pot triar”

1 d’abril, 3am

Sona el despertador. Toni i jo ens posem en marxa amb la ja coneguda rutina: esmorzar fort, últim repàs a la motxilla, WC de rigor i cap a Seva, recollint a Jaume pel camí. Som els tres integrants de l’equip que hem decidit formar per tindre l’excusa d’anar junts.

6am, tret de sortida

Uns 200 valents que hem decidit desafiar les previsions de pluja i fred. Frontal ‘a tope’ i primers quilòmetres que passen ràpid, amb lleuger però constant desnivell cap amunt.

No plou i encara que sí fa fred, uns 5 graus, no fa vent i anem escalfant-nos en la pujada cap a Collformic, primers 500m de desnivell i quilòmetre 10.

Ràpidament ens anem ja trobant sols, som pocs estem estirats. Ja m’agrada, portar algú davant o algú darrere em pressiona per anar mes ràpid i en curses tan llargues el més important és trobar el ritme propi que a cadascú li va bé.

Per sort, Jaume, Toni i jo tenim un nivell molt paregut i ens complementem; sempre hi ha algú dels tres per tirar quan als altres ens agafa un moment de debilitat.

La boira

En la segona pujada al Pla de la Calma (la més tècnica i dura, però curta i encara amb les forces intactes, km 17) comencem a veure de lluny que les previsions no s’equivocaran, i de sobte ens envolta una boira densa que de vegades no ens deixa veure ni les cintes que marquen el camí.

“Comencem a veure de lluny que les previsions no s’equivocaran, i de sobte ens envolta una boira densa que de vegades no ens deixa veure ni les cintes que marquen el camí”

“La ‘primera marató’ en 5h, tot i que amb sols 1.500m de desnivell acumulat, però un temps que ens fa ser optimistes. No teníem ni idea del que ens esperava”

Enfilem el descens a Sant Esteve amb una baixada divertidíssima, de pedra en pedra; em trobe bé i la disfrute com mai, inclús agafant corredors; entrenar corriols de baixada ha valgut la pena, mai havia sigut el meu fort.

Els quilòmetres han passat ràpid fins ara, i ens trobem realitzant la ‘primera marató’ en 5h, tot i que amb sols 1.500m de desnivell acumulat, però un temps que ens fa ser optimistes. No teníem ni idea del que ens esperava.

11am, km 44, comença l’infern

Plou de valent, i en 10 minuts estem calats fins els óssos. Sort que al km 48 tenim ‘el gran avituallament’ amb la borsa de vida. Mengem sòlid, ens prenem amb calma aquest descans, ens canviem sencers, i la roba seca ens dóna força per començar de nou.

Ara vé la pujada més llarga, uns 1.200m de desnivell positiu, i amb aigua caient a raig. Afortunadament la pluja va a menys i les forces renovades ens fan pujar a molt bon ritme, agafant corredors i veient com s’acosta poc a poc l’objectiu del turó.

“El cel es va tornant ben negre, i de sobte el que era pluja esdevé una nevada considerable, amb el fred acompanyant i vent al cim, a 1.700m d’alçada”

Però el cel es va tornant ben negre, i de sobte el que era pluja esdevé una nevada considerable, amb el fred acompanyant i vent al cim, a 1.700m d’alçada. Aquestes condicions no semblen importar als voluntaris més cracks del circuit, que han muntat una discoteca i animen com boixos.

2pm, km 56: la supervivència

Tota la part més alta de la cursa (Turó de l’Home, les Agudes i Matagalls, amb baixada a Sant Marçal inclosa) es converteix en supervivència.

El temps canvia entre neu i pluja i fa prou fred, les mans es gelen i no podem estar parats. Pujant al Matagalls el terra ja comença a posar-se blanc, i com reconeixem després, tots tres vam pensar en la temuda hipotèrmia (em van vindre al cap alguns casos dramàtics de gent molt preparada), la qual cosa ens fa anar més ràpid per eixir d’aquesta zona. De seguida ens trobem arribant a Viladrau.

-4pm, km 69, Viladrau

Deixa de ploure, per fi. Arribarà el sol, com deien les previsions més optimistes? Almenys hem eixit de l’infern, ja no tenim fred i el final es veu a prop. Aquí els quilòmetres ja no es compten cap endavant sinó cap endarrere, queden -16km.

Tot i així, encara hi haurà sorpreses. Enfilem la que creïem que seria l’última pujada, Sant Segimon, i se’ns fa dura! Molt tècnica i empinada, però el cel blau al fons i la vista del preciós monestir a dalt ens ajuden a anar tirant.

“Encara hi haurà sorpreses. Enfilem la que creïem que seria l’última pujada, Sant Segimon, i se’ns fa dura! Molt tècnica i empinada, però el cel blau al fons i la vista del preciós monestir a dalt ens ajuden a anar tirant”

Ens diem que tot el que queda és de baixada, però una vegada més, sorpresa. Una baixada fortíssima seguida d’una última pujada amb 150m de desnivell ens fan quasi esgotar les forces que ens quedaven.

-6pm, km 74

Ara sí, sols queden 10km de baixada, i aquest pensament ens dóna l’última força que necessitem per anar directes cap a la meta. Ja no entra res més a l’estómac, està regirat amb tanta barreta i tant de gel, a part de càpsules de sals, xocolata, sandvitx, fruits secs, plàtans, taronges, coca-cola, isotònica… l’última part la fem alegres, les endorfines de saber la feina feta ens fan volar. El sol acompanya, ara sí veiem el preciós paisatge pel que hem corregut durant tantes hores.

-7pm, km 86, Seva

Travessem la meta contents, junts, amb un temps de 13h01min, el que Toni havia planificat milimètricament abans de la cursa. Arribem segons per equips, i 26, 27 i 28 de la general, on de 200 persones han abandonat 80.

“L’última part la fem alegres, les endorfines de saber la feina feta ens fan volar”

Hem fet una cursa espectacular, hem patit de valent però hem arribat sencers. Mirant cap endarrere es van acumulant els Ultratrails realitzats, i te n’adones que l’experiència resulta tan important com la força física i mental. Pot ser hauríem preferit que fos menys èpic i més bonic, però no sempre es pot triar. Ja estem pensant quin serà el pròxim?

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a
468 ad

Trackbacks/Pingbacks

  1. Una setmana d’aventura | SLA - […] Ultratrail del Montseny, supervivència […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »