Noelia Juan, en boca de tots

La triatleta del CEA Bètera porta una bona temporada: l’últim triomf, l’Autonòmic de triatló a Pinedo

A la Vall d’Uixò va ser subcampiona d’Espanya absoluta de duatló i a Sòria d’Europa sub23

Noelia Juan (CEA Bètera) està en boca de tots, i no només perquè acaba de proclamar-se campiona de la Comunitat Valenciana de Triatló Sprint–ja ho va ser en 2016- a la prova de Pinedo del passat cap de setmana, sinó perquè en els últims anys porta una considerable progressió. Els resultats arriben. Enguany, a més, amb subcampionats d’Espanya i d’Europa de Duatló. Deu ser pel sacrifici.

Entrenant molt dur

Noelia és tímida. No es troba còmoda en les entrevistes, no res anormal per a una jove de 21 anys. El que millor sap fer és entrenar i competir. Persegueix un somni: ser olímpica. Qui sap. “Porte ja un temps entrenant molt fort”, afirma. Uns 20.000 metres neda a la setmana.

Un bon 2017

De moment, comença a omplir un palmarès important. Aquest 2017, a més de l’Autonòmic de Pinedo, suma alguna victòria en duatlons (Alzira), però especialment una cita que la va catapultar més que cap altra: el Campionat d’Espanya de duatló de la Vall d’Uixò.

Allà va ser segona, subcampiona d’Espanya –només un segon la va separar de la victòria de Sara Bonilla (Móstoles)- i campiona sub23. Res a afegir. Impecable. 21 anys, recordem.

“Des de principi de temporada havia entrenat pensant en aquesta prova”, reconeix. “Sabia que podia estar davant, però no sé si tant”. Amb un top5 –l’any anterior havia sigut 6ª- ella haguera acabat contenta. Però no: 2ª.

Europeu de Sòria

Però hi ha més. Sòria. Campionat d’Europa de duatló: subcampiona sub23. D’Europa. Recordem: 21 anys.

Juan és corredora. A Sòria va fer el primer 10.000 en 37 minuts “perquè si no arribava amb les millors, ens acabarien doblant”. Va patir per aconseguir el que volia. Mentalitat guanyadora. En bici va rodar amb altres tres espanyoles: Davinia Albinyana, Sara Bonilla i María Varo.

“Sabia que seria una carrera duríssima perquè era format olímpic i no estic acostumada”, assegura. “En la bici vaig poder agafar llocs i l’últim 5k va ser… uf… duríssim”, recorda.

Amb tot, assumeix que en els triatlons és una altra història. Ha de nadar bé, sempre millor, sempre progressant, o perdrà els grups bons en bici.

Pinedo, de menys a més

A Pinedo en la natació va patir: “No em va anar molt bé perquè en l’eixida em vaig endur moltes ‘tortes’”.

Quan va agafar la bici, va fer “un bon grup de quatre del meu club” i van agafar un altre grup i quan van arribar al box, saltava a córrer, la seua especialitat, disposada a menjar-se rivals.

Va avançar posicions fins a desfer-se, just en l’última volta de Morgan Branchoux (Huracán), que va ser segona. “Portava unes setmanes amb molta càrrega i la gent està nadant molt. Quan em vaig posar a córrer vaig tirar i tirar, fins que em vaig posar primera”.