Què li passa a l’Ultra Trail valencià (2)?

Algunes reflexions respecte de la recent suspensió del Ultra Trail del Rincón i el GR10 Xtrem

Què li passa a l’Ultra Trail valencià? Eixa era la pregunta que ens plantetjavem la passada setmana arran que en qüestió d’hores es coneguera la suspensió de dos de les proves més emblemàtiques de llarga distància de la provincia de València: el Ultra Trail del Rincón i el GR 10 – Xtrem Puçol-Andilla, més enllà de que altres grans proves de València ens han mostrat també les seues dificultats per a poder tindre edició en 2018.

Obriem un temps de reflexió i plantetjavem algunes preguntes: hem arribat al màxim que permet el Trail valencià? Comença a baixar la moda del Ultra Trail? Hi ha que fer un esforç extra per part dels organitzadors davant tanta oferta? Ara repassem alguna de les vostres respostes…

Què li passa a l’Ultra Trail valencià?


PUBLICITAT

Massa proves…?

A través del Facebook de Sense Límits Aventura anareu deixant-nos les vostres respostes i els vostres arguments. El repassem ací a continuació i en tot cas els podeu consultat de forma íntegra al nostre Facebook.

Per a Charles el problema és la quantitat excessiva de proves. “Massa curses, molta gent que vol correr pero moltes poques persones, empreses i organismes se involucren a colaborar en la organitzacio de estos events. Resultat les grans curses a Valencia estan ferides de mort” sentenciava.

Costa Blanca Trails, 4 retos en 1


PUBLICITAT

Corredors més selectius

Altre argument que ens apuntava Arcadio Margarit. El Trail ha vingut per a quedar-se, i els corredors comencen a ser més selectius en la llarga distància.

“Fer ultres no és per a tots, i menys per a corredors que han sigut molts d’ells sedentaris i que han passat del 0 al 1000 en un o dos anys. El trail ha vingut per a quedar-se i la gent que el practica el seguirà practicant i hi haurà demanda igualment. Però cada vegada tots els corredors, perquè hi ha més informació o per pròpia experiència, estan vegent que si volen correr molts anys (meta de qualsevol corredor aficionat) s’han de fer les coses amb més criteri que preparar un ultra en un parell de mesos”.

Sierra de Chiva abre inscripciones


PUBLICITAT

Fatiga dels organitzadors

Altre punt de vista és el que ens deixava Jesús García Romeral, incidint en la quantitat de proves que hi ha al calendari, i en la fatiga que suposa per als organitzadors fer una prova.

“La organización de estos eventos es altruista la mayor parte de ellos y en los que en muchos de ellos se pierde dinero ya tenemos suficiente. Esta motivación dura durante un tiempo, los voluntarios y organizadores se queman, no con una edición pero si con ocho. También pienso que hay muchos corredores que después de haber corrido unos cuantos vuelven a otras distancias o reducen su cantidad de ultras al año. Hay demasiadas carreras y no pasa nada que alguna desaparezca o se suspenda durante un tiempo, quien arranque con nuevas comienza con ilusión y fuerza .!!! No pasa nada”.

PUBLICITAT

Preus massa elevats

Altre aspecte en el que heu incidit ha estat en el increment del preu que han experimentat els Ultres als últims anys. Això comentaven Laura Noelia Vergara i Raúl Moreno Calvo.

“A mí ya me echa para atrás los precios tan elevados de las inscripciones y las excesivas masificaciones de corredores. Y luego con tanto “boom” de trails algunas organizaciones dejan mucho que desear. En cuanto a los ultras son palabras mayores no apto para cualquiera, si se celebran demasiados puede ser uno de los motivos de poca participación, ya que la gente se reparte más…”

“En mi opinión personal, pienso que cada vez el coste de una carrera es mayor. Yo he participado en varias ediciones del GR y ha pasado de costar 50€ a 70€, siendo el mismo recorrido, loas mismos avituallamientos, etc y así está pasando con todas las carreras… En general todas las pruebas han subido sus precios y en mi opinión esto ha hecho que la gente seleccione más y que se plantee el hacer un ultra o dos maratones o correr cuatro medias por ejemplo”.

PUBLICITAT

Ha passat la moda

I per últim, per a Jordi Masip cal asumir que ximplement està passant-se la moda dels ultres, i que cal treballar perquè torne la moda.

“Evidenment es una moda. I com totes les modes, passen. Altres esports ja ho han passat, com la btt al principi dels anys 2000. Es a dir, les modes tb tornen quan els bons(corredors, organitzadors, marques…) sabent reinventar-se”.

I tu, quina és la teua opinió al respecte?

Compartir aquesta notícia a
468 ad

1 Comentari

  1. Uno de los factores es renovarse con el fin de atraer gente nueva, y gente que ya la hemos disputado en otras ocasiones(un nuevo recorrido, otro tipo de horario como han hecho otras organizaciones de ultras , inicio de noche y terminar de dia lo cual atrae mas al publico, acompañantes,..etc), el poder ver los finalistas,..etc.

    La formula es renovarse ó morir y tambien que no todo corredor de trail se atrebe con dicha distancia es lo que hace dificil esta tipo de pruebas, por lo que se esta viendo estos ultimos años la distancia de 50-65km es una distancia que esta atrayendo a muchos a dar el salto al ultratrail.

    Escriu una resposta

Trackbacks/Pingbacks

  1. Una setmana d’aventura | Sense Límits Aventura - […] Què li passa a l’Ultra Trail valencià (2)? […]

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »