L’entrevista SLA03: “Cada dia estava més dèbil”

Coronar l’Everest, el procés i tota l’evolució, contada de la mà de Javier Oliver i Carmen González-Meneses

Els dos han editat un llibre amb l’aventura que recapta fons per a la lluita oncològica

Javier Oliver i Carmen González-Meneses formen un tàndem. Són una parella que es compenetra a la perfecció. I si no, analitzem la seua experiència amb l’Everest. Ell des del camp base, des de la ruta, des del cim. Ella darrere d’un mòbil sempre alerta, darrere d’una pantalla d’ordinador, i al capdavant de l’escriptura de la història que estaven vivint. Junts. Intensa. Ferma. Educadora. Evocadora. Propera. L’entrevista, en la part final del programa SLA03 de Sense Límits Aventura en À Punt Ràdio. El pots escoltar fent click ací.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

SLA03

El programa, al complet

Un somni ‘encordado’

Oliver sabia que l’Everest “havia d’arribar”. Ell és de Biescas, però fa anys que viu a València. Porta la muntanya a la sang. “La meua vida sempre ha estat lligada a la muntanya”, diu. L’Everest era “un somni de xiquet”. I ho va fer de la mà de la iniciativa que, impulsada pel canvi que va generar el càncer de la seua dona, Carmen González-Meneses, va agafar un impuls imparable. Encordados por la vida: “És un projecte fet amb l’AECC de València. Animem a la gent a fer esport per prevenció i per lluita. Donar-li al públic el fet de l’acompanyament al malalt. I d’ací la cordada. A la vida hem d’anar junts. I el vessant solidari és investigar i avançar, així que captem fons per fer investigació oncològica. La gent se’ns ha encordat i és un treball molt bonic i que funciona molt bé”.

PUBLICITAT

El salt a…

“Des de fa quatre anys hem passat de no fer muntanya, un poc de trekking, a alguns tres mils… però ja donar el pas a 4.000 i fins i tot 6.000… és espectacular. I anar encordat és confiança, perquè saps que pots confiar en la persona a la que estàs encordada”. Així s’expressava Carmen durant el programa. Pura il·lusió. I tot, finalment, acaba en una meta gran. Molt gran. Alta realment: l’Everest. Allà Javier va patir “físicament, però sobretot psicològicament”. “Jo pensava que físicament no tindria cap problema. I primera equivocació. 65 dies d’expedició, el primer mes jo volava per les muntanyes, havia fet un tractament d’hipòxia a l’hospital 9 d’octubre i tot… el primer mes anava sempre davant. Però això va durar un més”, explicava l’aragonès resident a València.



PUBLICITAT

Cada dia més dèbil

“Estàs vivint al camp base de l’Everest que és a una altitud mínima de més de 5.000m, que és on vius. I cada dia que m’alçava estava més dèbil. Físicament anava cap enrere. Però ha sigut la prova psicològica més dura de la meua vida. Jo sabia que hi ha una línia roja que no havia de creuar, perquè no és el teu lloc habitual, tens família… la nit i el dia de l’atac al cim vaig arribar a pensar que havia traspassat la línia roja”. Oliver parla de “dos angelets, un a cada muscle”, que li deien de seguir i de no fer-ho. Una lluita interna. “Has de parar cada cinc minuts a descansar, veus on has d’anar i creus que no podràs arribar… sabies que un moment de patiment com este arribaria… poc a poc vaig anar fent”.

El cap, sempre el cap

“És importantíssim el cap. De la meua expedició, els que van ‘petar’ va se per problemes de cap”, assegura Oliver. I ell, gràcies a Carmen i les xarxes socials, el seu mòbil i el Whatsapp, va ‘sobreviure’ el malson. “Jo rebia whatsapps d’ell, copiava la crònica i l’adaptava”, explicava Carmen. “Jo capturava les fotos dels missatges que arribaven al Facebook i li enviava a ell, i per ell es despertava i els llegia. I això era l’aliment de l’ànima que necessitava Javier”. La clau.

PUBLICITAT

EL LLIBRE, ESGOTAT

Carmen i Javi s’han autoeditat el llibre ‘Everest. Un reto de ensueño (Diario de expedición)’. Autoeditat perquè dels 20 euros que s’aporten, 8 són íntegres per a la lluita oncològica. La resta, per a la producció del mateix. Una edició externa no haguera deixat diners… Ja està esgotat i eren 400 exemplars… “El llibre és una recopilació de les cròniques, però en el llibre hi ha coses que en Facebook no es van dir i tampoc no es podien dir”, assegura Camrne. “Algunes”, continua explicant, “perquè ell no em volia preocupar, però també d’altres que jo no posava perquè no li volia preocupar a ell”. El pacte. “Ell per exemple ha dit que al mes va perdre les forces… jo em vaig donar compte, per com estava escrit el whatsapp… un emoticono de més o de menys diu molt, m’he fet una experta”.

“El dia de l’aniversari sabia que em cridaria, i em vaig posar a plorar perquè vaig notar que estava malament. Per a ell ja no era un repte esportiu. I jo ja havia de ser neutral. No li podia animar en excés perquè es jugava la vida, però tampoc podia dir-li que es tornara a casa, perquè ell necessitava fer-ho. A partir d’aquell dia no vaig poder parar de plorar, però crec que ara s’està assabentat…”. És la vivència, explicada a la ràdio al SLA03.

Més dades:


El sueño de un niño montañero


Oliver fa cim a l’Everest


L’Everest de Javier Oliver


Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »