SLA07: Mongòlia… “l’orientació va ser un hàndicap”

Entrevista amb Jorge Cabo i Andres Mas, dos dels cinc borriolencs que van viatjar amb la BTT al país asiàtic

“No té res a veure a ací, que sempre anem amb presses”

Jorge Cabo, Andrés Más, Carlos Pitarch, Sergio Valero i Gustavo Edo. Cinc homes que, el passat estiu, van decidir viatjar, amb les bicicletes de muntanya, per Mongòlia… Van fer un vídeo que es va exposar en la setmana de cinema de muntanya de Castelló… “Feia temps que volíem anar-hi, és poc conegut. Teníem ganes de ficar-nos en aquell món…”, va dir Cabo durant l’entrevista. “Nosaltres vam triar el nord, volíem arrimar-nos a la zona de Sibèria”, puntualitzava Andrés Mas. Els dos van visitar el passat diumenge Sense Límits Aventura…

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

ESCOLTA L'SLA07

L’entrevista, a partir del minut 39:30

“El viatge va eixir molt bé perquè fa tres o quatre anys que en fem aquestes coses”, assegurava Mas, que recordava l’expedició a la Patagònia… “Mongòlia és un país que et sorprèn”, deia Cabo, “perquè quan desapareix el gel i la neu es queden tots estos paisatges que vam viure”. I aquests van ser molts i diferents. Res de planícies infinites o terra dura i rocós… sinó boscos, llacs, pistes… Però, això sí, amb algun problema d’orientació…

PUBLICITAT

A on tirem?

“Al final has de triar un lloc. La nostra idea era arribar al llac i allà volíem agafar una carretera que li donava la volta al llac per arribar a un poblat on crien renos, prop de Rússia. Però la sorpresa va ser que hi havia molt fang i el que estava previst al final era impossible arribar”, explicava Cabo. Per la seua part, Mas hi afegia: “Nosaltres anàvem preguntant a la gent local. Esperàvem alguna indicació, o que el Google Maps funcionara, però ni els tracks que teníem estaven bé perquè els camins canvien. Al final l’orientació va ser un handicap”.

PUBLICITAT

Anar fent

Així les coses, el que s’havia planificat, al final no es va fer tal qual… però d’això es tracten estos viatges també, i de conèixer gent i deixar-se portar. És, realment, el que van fer: “Vam plantejar uns quilòmetres i unes etapes, però veus l’estat de les pistes i veus que la gent és molt amable i que no hi ha cap perill, vas seguint el track, sense cap problema, i vas fent”.

PUBLICITAT

Sorpreses…

Durant el vídeo que van fer, en un moment donat els agafa la pluja. Han de plantar tendes ràpidament. Cabo ho recordava: “Andrés i jo anàvem junts i jo li deia que portàvem la tempesta darrere. Vint minuts dient-li, però com que som ‘casporros’… volíem aplegar i aplegar i al final vam tindre que muntar les tendes”.

Un món diferent

“Completament, no té res a veure a ací, que sempre anem amb presses”, comentava Cabo sobre el dia a dia de la gent de la zona. “Allà la gent nòmada viu en les tendes i viuen de la ramaderia. Es van traslladant on més prat hi ha per a la ramaderia i ja està. És una altra vida”. Ara pensen en altres reptes, altres anys…

PUBLICITAT

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »