SLA09: “A Xina no sabia si era cap a la dreta o l’esquerra”

Luís Herrerías va eixir de la seua ‘zona de confort’ a Alemanya, amb feina i un bon sou, per pedalejar des de Xina al seu poble, Montserrat, i per recaptar fons per l’Esclerosi Lateral Amiotròfica

Al programa de ràdio de Sense Límits Aventura busquen històries màgiques… la de Luís Herrerías era una d’elles. Teníem ganes de rebre’l als estudis d’À Punt i parlar amb ell sobre això de deixar-ho tot: “Vaig trencar amb la vida que tenia a Alemanya. I vaig pensar que què millor manera que utilitzar el repte per una qüestió solidària”.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

L'ENTREVISTA AL CICLISTA LUIS HERRERÍAS

L’entrevista completa amb el repte #PedaELA

Amb el Llevant

Es va posar en marxa el repte #PedaELA i el Llevant va voler col·laborar. “Em van facilitar una bici a canvi de passejar la bufanda del Llevant”. I a més, amb el dorsal 348 –els dies que tardar- en una samarreta que li van regalar. El van rebre abans d’un partit d’esta temporada al Ciutat de València. El repte no era un altre que tornar de Xina a Montserrat, el seu poble… en quasi un any.

PUBLICITAT

Repte psicològic

“Hi ha repte físic però sobretot psicològic… hi ha dies que et preguntes què fas ací… és una lluita interna. Físicament requereix una condició, però sobretot és mental”, afirmava Herrerías… “Un viatge d’estes característiques s’entrena el primer mes. El primer mes, en compte de fer 100km per dia, fas 50km”. I després, ja va rodat.

Eixir de la zona de confort

“Sóc enginyer, vaig emigrar a Alemanya a una feina bona amb un bon jornal. Però un dia em vaig donar compte que m’havia oblidat de ser feliç”. I va saltar el xip que cadascú porta al seu cap… “Sempre portava la idea d’anar a Xina, de creuar Àsia i Europa. Vaig trencar amb la vida que tenia a Alemanya. I vaig pensar que què millor manera que utilitzar el repte per una qüestió solidària”.

PUBLICITAT

Cap a la dreta o cap a l’esquerra?

“Arribe a Pequín i com que estava preparant tot el previ, no sabia si era cap a la dreta o cap a l’esquerra”. Va eixir en juny del 2017 i va arribar a la tardor del 2018. “El tema és que els quilòmetres no els vaig calcular i al final es converteix en un estil de vida. No és Xina-Montserrat el més ràpid possible. Era un modus de vida, si veia alguna cosa que m’agradava, em quedava uns dies”.

Arítmia al cor

Estava a l’Àsia Central amb un problema al cor. “Tinc un problema amb el visat i al final decidisc volar cap al darrere, i vaig a Tailàndia. Allà em detecten l’arítmia. I d’allà he d’anar a Espanya per operar-me però en el temps d’espera se’m passa el problema”. Se’n torna al viatge i va a Irán directe. I es passa allà un temps que li va marcar…

PUBLICITAT

Irán…

“El tresor més gran que m’he trobat són les persones. A Irán es duen la palma. Tenia el visat per 30 dies i vaig prorrogar 30 dies més perquè la gent és espectacular i meravellosa”. Quina manera de narrar-ho, amb quina naturalitat i sinceritat… i estima pel que es va trobar… “D’Iran tenim un estereotip de por, i és tot el contrari. Eixir de la zona de confort és difícil però t’adones que el món està ple de bones persones”.

PUBLICITAT

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »