SLA14: Relat sentit ‘Bajo la lluvia’

Entrevistem Isabel Remohí, l’autora de l’obra guanyadora del concurs ‘Relatos en zapatillas’

“No hem de deixar de fer les coses que fem, per por”, afirma la, també, corredora

El concurs ‘Relatos en zapatillas’ ha sigut un dels protagonistes d’este final de l’any 2018. Van ser més de cent obres les que es van presentar, de les quals es van escollir 20 per a passar a la final, i de les que van guanyar cinc. Però hi va haver un relat vencedor, ‘Bajo la lluvia’, d’Isabel Remohí. L’esportista, que escriu també quan pot, va estar als nostres estudis a la ràdio d’À Punt per explicar-nos què la va dur a escriure-ho.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

RELATS DE MUNTANYA

Una trobada literària i esportiva

Dona i esports

Isabel Remohí és de Torrent però quan competeix ho fa amb el Triculpelat d’Alaquàs. Ella entrena habitualment sola. Simplement, la idea del relat, que narra una dona que està entrenant pel llit del riu de València i se sent perseguida, li va vindre al cap i es va decidir a escriure-la. “Ja fa temps que escric a nivell particular al voltant de la dona i l’esport. Ací he volgut mostrar les nostres pors i els nostres esforços per estar a la mateixa mida del nostres companys”, afirma.

PUBLICITAT

Una “situació quotidiana”

El relat és la vivència d’una dona assetjada mentre entrena al llit del riu Túria. Un lloc habitual de gent corrent i passejant, però aquell dia, a més, plovia. “Volia reflectir que és una situació quotidiana que ens pot passar sempre”, explicava… “En el relat no passa res, excepte una sensació d’angúnia de la dona que està corrent, Esta era una idea que jo portava de temps enrere. Volia alçar el crit en este sentit. Jo no he patit exactament el que passa el relat, però les sensacions sí en altres àmbits de la meua vida”.

PUBLICITAT

La lluita continua

“Es parla del tema tantíssim que hi ha gent que ens diu que sempre estem igual”, confessava Remohí, “però encara no és suficient”, deixava clar. “Jo sempre he corregut sola, i estos Nadals he passat por perquè es feia de nit prompte i… m’ha fet reflexionar. En els missatges que he rebut he vist que la gent pensava que m’havia passat. Per desgràcia és molt real”.

PUBLICITAT

No rendir-se

Remohí envia un missatge a les dones que, com ella, volen anar a fer esport lliurement: “És complex, perquè com he dit sempre vaig sola… la setmana que es va publicar el relat va ser el dia de la mort de Laura i eixe mateix dia me’n vaig a anar a córrer sola. No deixem de fer les coses que fem, per por”.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »