Àudio SLA15: “Sóc qui més ha gaudit el Mundial”

Laia Cañes visita per fi el programa Sense Límits Aventura: “Eixia a entrenar i em creuava molts corredors i corredores que em donaven molta força”

Entrevista amb la subcampiona del món de trail: “És un record que m’acompanya sempre”

Laia Cañes, de la Vilavella (Castelló), i subcampiona del món de trail… Ens va visitar en el programa de ràdio Sense Límits Aventura en À Punt i es va mostrar com és ella: oberta, sincera, alegre, xarradora. La vam tindre una bona estona, així que l’entrevista va ser molt interessant. Va dir que es trobava “contenta amb mi mateixa”, i això sempre alegra d’una persona que tant esforç ha posat de la seua part per arribar a on està ara. “Vaig ser una afortunada per viure el Mundial des de dins, preparant-lo i corrent-lo. Una experiència inoblidable”. La llegim ací i, si voleu, l’escolteu en el podcast del programa que podeu trobar ací baix…

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

ESCOLTA EL PROGRAMA DE RÀDIO

Tot un programa de ràdio per a vosaltres

El Mundial, “inoblidable”

“Amb el Mundial no m’he llevat un pes de damunt perquè jo no ho vaig veure així mai. L’estime molt i no era un pes. És un record que m’acompanya sempre”, començava dient Cañes durant l’entrevista… va viure la cita del Penyagolosa del passat any com una autèntica aventura: “Jo eixia a entrenar de casa i em creuava molts corredors i corredores que em donaven molta força. La campanya publicitària feia que jo estava en totes les parts. Vaig ser una afortunada per viure’l des de dins, preparant-la i corrent-la. Una experiència inoblidable”.

Pressió? No

Temps abans de la cursa mundialista, Castelló estava plena de la imatge de Laia Cañes… era el reclam, però… era també pressió per a ella? “Jo veia la meua imatge, però ho vaig treballar psicològicament. Portava mesos fent psicologia esportiva i tot això em va vindre molt bé per afrontar-ho en calma. Ho veia amb positivitat. Però sabia que podia passar qualsevol cosa. Jo vaig preparar al màxim, ho vaig donar tot i vaig fer amb molta calma, com una festa”. Per a ella, era tot il·lusió: “Estava tan de temps esperant eixe dia que vaig tindre molt temps per mentalitzar-me i per saber com anava a fer-li front. Quan no tenia ganes d’entrenar, pensava en el Mundial… el que la gent no veu és tot el sacrifici, tot el que he entrenat. He entrenat fins a límits que jo mateixa no sabia que el meu cos podria suportar. Si no tens un gran motiu, això no ho fas. Per a mi el Penyagolosa significava tot…”. I ho resumeix amb contundència: “Sóc la persona que més ha pogut gaudir d’este Mundial”.

PUBLICITAT

Objectius per a 2019

“Ara estic un poc més en la ruta perquè estic amb la marató de Sevilla”, explicava la castellonenca. “No deixe la muntanya però tinc peu i mig en la ruta. En febrer intentaré fer marca personal, tinc 2.49”. Després, vindrà la muntanya: “Segurament participaré en el Campionat d’Espanya de la federació d’atletisme, i després la visita a Chamonix…”.

PUBLICITAT

Laia és “constància”

Com és ella? Quines condicions té? Quin és el seu secret? Contesta: “Potser hi ha corredores que tenen condicions excepcionals, però jo sóc molt constant, m’agrada molt entrenar i treballar. La constància i l’entrega en els entrenaments són la clau de moltes de les coses que he aconseguit”. I, tot això, té un punt important en la psicologia esportiva. Des que va entrar en eixe camí, ha canviat la seua manera de córrer i d’entrenar: “He aprés a ser més conscient de les debilitats, el primer pas és ser conscient de les que tens i saber com fer-les front. I així afrontar tot amb més serenitat. Relativitzar les coses. Està be ser exigent, però sense ser autodestructiu…”.

PUBLICITAT

I Nacho Martínez…

Nacho Martínez, entrenador ara de Laia Cañes, és una peça clau en l’evolució de l’atleta: “És una de les raons claus juntament amb el meu marit Toni. M’ha aportat molt de treball, és un apassionat i li agrada molt el món del trail i totes les innovacions les aprofitem. Enguany estem fent coses que no havíem fet”. Li aporta “molta confiança i la seguretat de saber que estic en bones mans i que el treball que faig té resultats”. Són “un equip”. A més, han inclòs novetats en la preparació… com la càmera d’hipòxia: “La vam introduir l’any passat per preparar el Mundial per millorar els nivells d’hematòcrit. Podria ser un estímul per entrenar a un nivell alt. Màxim he arribat a una alçada de 5.000m. Fas sis minuts en bici estàtica amb una mascareta que restringeix l’oxigen que inhales, i després una altra vegada. Una sessió d’una hora…”.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »