‘Hierro y Roca’, les nostres vies
Carmina García i Hazael Abad viuen a Alfafara i han compactat en un llibre les ferrades de la Comunitat Valenciana i algunes de les províncies limítrofes
És l’entrevista principal del passat diumenge, al programa de ràdio Sense Límits Aventura d’À Punt
Estan tan de moda les vies ferrades que calia una guia. A vegades només fa falta il·lusió per posar-se en marxa, i és el que van fer dos alcoians, Carmina García i Hazael Abad, que estimen les ferrades com el seu poble de residència des de fa 12 anys, Alfafara. Han fet el llibre, la guia, ‘Hierro y Roca, guia de vías ferratas’. Imprescindible. Els vam escoltar durant l’entrevista de l’últim programa Sense Límits Aventura, de la ràdio d’À Punt.
PUBLICITAT
D’un blog a un llibre
Hazael Abad ens va explica que tot va començar “amb el blog, perquè vèiem que hi havia molta informació repartida…”. Finalment, van veure que, recollint la informació, hi havia per fer “una aplicació” que finalment no es va fer, però sí un llibre… Encara s’ho van pensar, perquè la informació “està sempre a internet”, però Hazael argumentava la raó per la qual van acabar fent-ho: “Realment, quan nosaltres hem anat als Alps, ens hem comprat la guia de la zona. Estem molt confiats en les tecnologies i en el mòbil, i a vegades no hi ha cobertura, així que el paper va molt bé”.
PUBLICITAT
Centre Excursionista d’Agres
“Sempre hem fet barrancs i ferrades”, va dir Carmina García. Però, com va nàixer la il·lusió per les ferrades? “Ens vam apuntar al Centre Excursionista d’Agres i ens van portar a la via ferrada de Villena, i ens va encantar. I ja només ferrades”. A vegades, l’amor arriba quan menys t’ho esperes. I este va ser el cas. L’estima per un esport que ara forma part de la vida dels dos.
PUBLICITAT
El llibre té…
Són 45 les vies ferrades que consta el llibre. I totes amb informació per conèixer-les bé i per fer-les front en condicions. “Fem una petita introducció de la història, del material… però molt breu”, explicava Hazael. “És una guia feta de tu a tu, sense grans tecnicismes”, apuntava Carmina.
També, seguretat
“El llibre aporta en tema seguretat que marca la dificultat de les ferrades, des del K1 fins el K6, el tipus de material, però també s’han de fer cursos, contactar amb els centres excursionistes, tècnics de la Federació…”. Hazael i Carmina van deixar clar que no es pot anar a fer una via així perquè així.
PUBLICITAT
Com es mantenen?
“El manteniment és cosa dels Ajuntaments. Hi ha pobles que es coneixen per les vies ferrades. Hi ha ferrades en què es cobra, però d’altres es demana per un manteniment”, asseguraven. Però la normativa “a dia de hui encara està en l’aire”. “Hi ha empreses”, puntualitzava Carmina García, “que tenen gestió de la ferrada però tenen contractes de dos anys, i quan s’acaben estos dos anys, la ferrada no la manté ningú”.
Moltes i bones, a casa
“A dia de hui la Comunitat Valenciana té molt bones vies ferrades. I s’estan fent de noves, com la de Redován. O també està la d’Andilla, en un barranc preciós… també a Castelló com la cantera, a vegades integrades en zona urbana”, nomenava Hazael Abad. Això sí, al llibre “no estan totes perquè algunes estan descatalogades o no estan en bon estat i són perilloses”, explicava Carmina. “I altres que només són camins equipats, o zones com a Chulilla que és via cordada, no via ferrada”, deixava clar Hazael.
Més dades:
