“Em miraven ‘raro’ amb tant de plàstics”

Rafa Sanchis, o el que és el mateix, el projecte Miss Pachamama, ha calat amb els més de 700kgs de fem i deixalles que ha trobat al llarg de cinc mesos de volta a Espanya en bicicleta

Havíem parlat amb ell breument, però la seua història era bona, així que el volíem a l’estudi de Sense Límits Aventura de la ràdio d’À Punt per aprofundir en el que va fer. Rafa Sanchis tenia un maldecap i va buscar una solució. El seu malestar estava en veure la quantitat de deixalles, de plàstics, que acumulaven les platges i certs indrets pels que passava… i es va posar a treballar per lluitar contra això. Com? Fent públic un problema amb xicotetes actuacions. Una bici, un remolc, i per davant 4.546km i 711kg de fem recollits en una volta a Espanya que va durar cinc mesos: des del passat 14 de juliol fins el 15 de desembre. “El viatge de la meua vida”, va dir. I el punt d’inflexió de moltes persones a les quals va arribar el seu missatge. Escolta, o llegeix, l’entrevista, ací. Al teu gust.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

ESPORTS I AVENTURA A LA RÀDIO VALENCIANA

ACÍ TENS EL PROGRAMA DEL PASSAT DIUMENGE

Tot va començar a Eivissa…

Rafa Sanchis viatjava amb el seu caiac fent la volta a Eivissa… i en una platja va ajudar un home a recollir les deixalles d’una nit de festa a la sorra… “En continuar el viatge vaig anar a cala Llentrisca, i en 25 minuts vaig omplir cinc bosses de fem, i en la mar vaig entrar i vaig veure que hi havia més del doble del plàstic que havia recollit a la sorra”. I va decidir fer alguna cosa.

6.000 persones seguint-lo

El projecte Miss Pachamama està tot documentat i es pot veure en les xarxes socials. Va ser “un viatge un poc solitari, perquè jo em marcava els ritmes i les etapes. Però al final érem més de 6.000 persones seguint el projecte dia a dia i em proposaven xarrades en col·legis o trobades per recollida de fem. I també va ser molt xula l’arribada”. A la  platja de Pinedo, es va trobar “amb més de 40 persones recollint fem i jo no coneixia quasi ningú, i en les Torres de Serrans també més de 60 persones. La rebuda va ser excepcional”.



PUBLICITAT

La ruta va ser…

Com va ser la volta a Espanya. Ell mateix ho explica. Va eixir de València, “i vaig cap a l’interior, cap a Terol. Des d’allà Saragossa, Tudela, Pamplona, Sant Sebastià, tot el Cantàbric fins a Santiago, i després Zamora cap a Madrid, i ja Toledo, Almería i pujada per Alacant i cap a València”. Es considera “esportista, faig tots els dies esport i m’agrada, i quan treballava anava en bicicleta…”, però no es considera ciclista: “M’agrada viatjar així, i sobretot m’agrada acampar. La bici pesava entre 60 i 80kg, depenent del fem que portara. Vaig començar fent 40kg i després eren uns 90”.



PUBLICITAT

Tot plàstic

La gran majoria de deixalles que recollia “eren plàstics que deixava en les plantes de reciclatge de cada poble. Em miraven ‘raro’ quan em veien, i algun es pensaria que tenia la síndrome de Diògenes”. I ho té clar: “Ha sigut el viatge de la meua vida. He dormit en llocs… són moltes nits i una de les regles del viatge era no pagar per dormir. He dormit en cementiris, en platges, en àrees de servei… al principi et fa més por que després… M’han despertat animals, o que arribe la Guàrdia Civil… I un dia van aparèixer… “a les huit de la nit estava ja cansat, per Càdis, a una platja molt recollida, en compte d’esperar-me a la nit, no vaig revisar bé la platja per vigilar i a les 21:30h estava parlant per telèfon… i van aparèixer els agents… els vaig haver de contar tot i em van dir que no em farien fora però em van avisar que era un punt molt calent de desembarcament de droga”.

PUBLICITAT

Remoure consciències

Un viatge que ha canviat la seua vida, o almenys l’ha ajudat a créixer en una sensibilització que ja tenia en el seu interior… i el més important, que el que ha fet ha tingut la capacitat de transmetre-ho, i això vol dir tindre impacte i per tant remoure consciències. “Tenim un país que és una passada. Pensem que el millor està fora de casa i ací tenim uns paisatges i una gent que són una passada. I només hem de canviar el model de consum que tenim a casa. S’ha de buscar alternatives, consumir d’una forma alternativa”. Paraula d’aventurer compromès.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »