“Em vaig adormir caminant i se’m va congelar el nas”

Joaquin Candel acaba la Yukon Artic en la 6ª posició i amb un bon estat físic tot i el fred i les condicions diàries

L’alacantí va completar els 700km de recorregut en 276 hores i 7 minuts

Fotos: Mark Kelly

La Yukon Artic suposaven 700km d’autosuficiència arrossegant un trineu de 30kg i suportant temperatures de fins a -40ºC. Al Canadà hi va haver dos valencians. Kike Trull, que va haver d’abandonar, i Joaquin Candel. Esta és la història de Candel, narrada en el programa Sense Límits Aventura de la ràdio d’À Punt. És la història d’un home que va quedar 6è.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

ESCOLTANS EN EL SEGÜENT ENLLAÇ

LES NOTÍCIES, EN EL PROGRAMA DE RÀDIO

276 hores i 7 minuts

Només 12 corredors van acabar l’edició d’enguany. Joaquin Candel va ser el sisè. Per completar la proesa, perquè ho és, de proesa, va tardar 276 hores i 7 minuts. Un temps que va dedicar a caminar, clar, però també a descansar per poder fer front a les hores i els quilòmetres que hi havia entre un punt de control i el següent. Candel diu que no torna, però veurem què passa en el futur. Que ja se sap…

PUBLICITAT

Anava ‘per davant’

“La carrera ha sigut una passada, superdura”, explicava l’aventurer alacantí que viu, per contra, als Estats Units. Però no creguen que no, que dura, ho ha sigut per donar i vendre: “Segons passaven els dies, es posava més costera amunt. He anat entre 12h i 24h per davant del temps que havia calculat i vaig poder fer fotos i tot perquè anava amb tranquil·litat”.

PUBLICITAT

El pitjor, al final

“El major problema han estat les últimes 50 milles de l’última etapa”, afirmava Candel al programa de ràdio. La raó, “perquè tenia més de 30 hores per acabar, que ho tenia molt fàcil, però vaig eixir a les 3 de la matinada del control i vaig arribar a les deu de la nit, amb 17 hores sense parar, i em quedava dormit”. De fet, s’adormia: “Em vaig adormir mentre caminava i se’m va congelar un poc el nas. Però al ser l’última etapa, ja donava igual la congelació”.

PUBLICITAT

Congelat estaves fora

La seguretat és important. L’organització de la Yukon Artic la cuida, i mira pels corredors i corredores. Per això, fins i tot era “un problema”… “Segons passen els dies el cansament s’acusa i les errades es paguen cares. Per sort no tinc res pel que fa a congelacions, i cada vegada que arribava a un punt de control el primer que volien veure’t era la cara, nas i orelles, i les mans i els peus. Al mínim punt de congelació, et treien de la carrera. Cada vegada que arribaves a un punt de control volies passar l’examen mèdic per seguir endavant”.

Intens fred

“Durant els últims dies de carrera hem passat per diversos llocs amb llacs, rius, muntanyes, on la temperatura anava variant. Des de 10 baix zero fins a 40 baix zero”, afirmava l’esportista. Havia d’anar en compte: “Tocava anar acostumant-te i observant això per anar tapant-te per evitar les congelacions. Els últims dies van ser un goig perquè em va tocar començar molt matí i així poder veure les eixides del sol, que són tremendes”. Un de tants premis que es va endur en esta cita extrema, però de pura natura en tots els seus aspectes.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »