“El K2 és un regal que m’ha donat la vida”

L’objectiu del K2 en hivern era complicat: “Tens uns il·lusió, però saps que és una il·lusió mesurada”

El metge valencià Josep Sanchis explica la seua aventura als micròfons de Sense Límits Aventura

Josep Sanchis, Pep, va vindre al programa. Al Sense Límits Aventura de la ràdio d’À Punt. Havia d’explicar tot el que va viure en tres mesos –“se’m va fer llarg”, afirma- en una expedició professional que va treballar per fer història. El K2 en hivern continua intacte, però Sanchis, Pep, pot dir que va viure tota l’aventura. I els oients de SLA la tenen al seu abast.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

UN TESTIMONI D'UNA EXPEDICIÓ HISTÒRICA

L’ENTREVISTA AL VALENCIÀ AL K2

Com coneix a Txikon?

Pep se’n va anar al K2 per casualitat. No passa res en afirmar-ho perquè ell mateix ho assumeix. “Treballava a un hospital públic i per circumstàncies ètiques i morals vaig deixar la feina, vaig anar de viatge a Argentina i vaig conèixer Alex Txikon, que em va proposar, com que era metge, d’anar al K2… Jo li vaig dir que jo era ginecòleg… però ell va dir que avant i no m’ho vaig pensar molt”. I dit i fet.


Un valencià al K2


PUBLICITAT

Treball solidari també

El seu paper era ser el metge de l’expedició, però també era portar els coneixements sobre ecògrafs per millorar les condicions dels parts a la zona. “Vam planificar que, com que sóc ginecòleg, vam estar en contacte amb la fundació Baltistan per fer un projecte humanitari. Jo havia de baixar el glaciar, dos setmanes allà baix i tornar a pujar. El projecte tenia dos objectius: no existeix la idea de co-mare, una lady health visitor en què recau tot el pes de l’embaràs. La fundació dona diversos ecògrafs per evitar problemes neo-natals. Van ser setmanes de tècniques bàsiques de control. L’altre objectiu era trobar informació per saber els factors per saber per què Paquistan és el país amb major tasa de mortalitat neo-natal… i Paquistan no és un país tan pobre. Era fer un estudi i ara ho analitzarem”. Sanchis diu estar “molt orgullós” veient-ho “en perspectiva”. Afirma que allà “tenen una formació bàsica però la funció de les dones és fonamental. Si he aportat el meu granet de sorra per la seua formació, molt millor”.

PUBLICITAT

Avortament de la missió

En el vessant esportiu, l’objectiu era fer cim al K2 en hivern. Ho havia de fer Txikon… però el vent ho va impedir… L’equip va assumir que no es podria culminar: “Conforme passen les setmanes i els dies vas veient el que passarà. Quan estaven acostant-se a fer cims vivies una emoció brutal. En tot moment mirant el cel, els núvols, i segons veus com va el dia veus que era molt difícil. Ho vam viure amb tristor”. I Txikon va avisar “per ràdio: que res, que impossible i que baixen…”. Dona pena, explicava Sanchis, “però per altra banda estàs content perquè no ha passat res”. Com a metge, va dir, “vaig patir, i que baixaren sans era tot una meta”.

Experiència total

Quan estava allà, Sanchis assumia que estaven aïllats del món, però eren conscients “que era molt complicat” fer el cim. “Tens una il·lusió, però saps que és una il·lusió mesurada”. El metge, que reconeixia que ha sentit “l’amor i el carinyo de molta gent” i que se sentia “més valencià que mai”, també va viure el rescat dels cossos de Tom Ballard i Daniele Nardi, els dos muntanyencs que van morir al Nanga Parbat i que l’expedició de Txikon va anar a buscar. “Recorde el dia. Va ser diumenge. Ens arriba que hi ha un bombardeig de Paquistan a dos helicòpters de l’Índia. Un matí convuls i no sabíem si esclataria la guerra entre els dos països però sí que es tancava l’espai aeri. I passaven els dies i el rescat sabent on estaven… les esperances anaven reduint-se. Una setmana després van vindre dos helicòpters, vam volar al Nanga Parbat, i vam trobar els cossos, sense vida, però per a les famílies va ser molt important… i per reconstruir la història del que va passar”.

ELS IGLÚS

Al principi, la idea de fer els iglús no el tenia convençut: “La veritat és que és una de les coses que ens hem sentit més orgullosos en l’expedició. No sabia fet mai i es de veres que jo era reticent, però quan estàs allà i el construeixes canvies perquè no sents el vent i la temperatura… dins dels iglús, menys 3 de temperatura… et permet descansar, que és el més important”. “Per a mi”, explicava Sanchis fent balanç dels tres mesos d’aventura, “ha sigut una experiència per aprendre moltes coses de la vida que ací en el dia a dia no pots veure. No sóc alpinista i ho trobe com un regal que m’ha donat la vida, d’estar amb gent super-professional en un moment molt extrem… D’Alex Txikon he après moltes coses. Ha sigut una sort haver-lo conegut, escalar amb ell, conèixer el seu treball com a esportista d’elit…”. Una experiència que, en tot cas, no es planteja repetir-la “perquè m’agrada la vida que tinc ací”. Que també està bé.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »