“El risc zero no existeix”

Analitzem amb el cardiòleg Dario Sanmiguel les situacions d’urgència que es poden donar en les carreres, com evitar-les però, sobretot, com previndre-les

El cardiòleg Darío Sanmiguel ens ajuda a entendre algunes de les situacions que ocorren i que voldríem que no passaren. Com la mort del ciclista de Saragossa, Fernando Civera, a la Titan Desert, o com el porter de futbol, Iker Casillas, ha superat un infart. Són situacions amb les quals “els risc zero no existeix”, assegura el metge del Vithas Nisa 9 d’octubre de València, però que es poden “previndre”. I aquest seria l’objectiu. Escoltem les seues reflexions en el Sense Límits Aventura del passat cap de setmana a la ràdio d’À Punt.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

PARLEM DE PREVENCIÓ EN L'ESPORT

La secció de salut, a partir del minut 17:40

Escenaris diferents

Una de les preguntes que li vam fer a Sanmiguel era sobre la diferència que hi ha entre fer una prova a casa nostra, on tenim unes condicions específiques, que després anar a un lloc on l’ambient, el clima, és totalment diferent… “Possiblement eixe és un dels primers problemes, que nosaltres no podem reproduir la climatologia que va a trobar-se i no es pot entrenar en eixes condicions”.

PUBLICITAT

Risc zero…

El risc zero no existeix. Partim d’eixa base. Però, segons Sanmiguel, “el pots aminorar, prevenint, es fan proves, reconeixements per evitar o previndre que la persona té una malaltia de la qual no havia donat símptomes”. I després està “una bona preparació i conèixer la prova que faràs”. El risc zero, queda clar, no hi ha: “El que li ha passat a Casillas, amb 38 anys, no és tan jove, perquè la incidència augmenta amb l’edat. Ara bé, hui en dia tenim sistemes d’assistència molt ràpides, i bé, ha sigut un infart, però la desobstrucció d’eixa artèria ha sigut molt ràpida. Si parlem en un escenari com la Titan Desert, és més complicat, igual que en les curses de muntanya”.

PUBLICITAT

Esport i competir, sí o no?

Defensem o no defensem fer esport i competir? “Jo pense”, afirma Sanmiguel, “que tot es pot fer”. “El problema és anar en condicions”, considera el metge. “Estes notícies, estes desgràcies s’amplifiquen molt en els mitjans però tots els dies hi ha infarts, morts sobtades, però és un sofà, en un llit, i no és notícia…”. En tot cas, analitzava el cardiòleg les declaracions del guanyador de la Titan Desert, Josep Betalú, que deia que veia gent amb sobrepès i que fumava després de la competició. “Em sorprèn perquè jo no tinc eixa sensació en les carreres que organitzem. No sé si en la Titan Desert és així…”.

La norma d’Alcúdia de Veo

A l’Alcúdia de Veo, on s’ha disputat precisament aquest cap de setmana passat el seu trail, es demana un document “preparticipatiu”. Sanmiguel, que està a l’organització, ens parla de tot el que fan per evitar mals majors: “Va nàixer fa més de cinc anys, quan vam començar en aquesta aventura. Altres carreres com Zegama volen agafar el nostre model. Nosaltres vam tindre, una vegada, una situació pareguda a la de la Titan: vam tindre un corredor que va patir un defalliment, va ser una situació complicada, perquè vam haver d’anar al punt on estava, i vam dir que aquella situació no es podia tornar a repetir. Perquè precisament eixa persona, que s’havia apuntat a la carrera de 42km, amb molta calor i molt dura, aquell home no havia competit mai, no agafava menjar ni hidratació en els avituallaments… era la crònica d’una mort anunciada… Al final no va passar res, però no volem tornar a passar un mal tràngol com aquell. Així que serem poquets, però els que vinguen, que vinguen bé”.

I què fan?

“Nosaltres no obliguem a ningú a fer-se proves, sinó que filtrem. Fem una campanya de conscienciació”. Per exemple, explica: “Tu m’has dit que tens sobrepès, colesterol, antecedents familiars… aleshores et recomanem que et faces una prova d’esforç o un reconeixement…  i tenim molta informació dels que estan competint, si tenen al·lèrgia, el tipus de sang…”. El que està clar és que s’han de fer controls: “Una prova d’esforç, una ecografia, un electrocardiograma… i actualitzar només la prova d’esforç cada any. El cost que tenen és molt menys que unes sabatilles d’esport”. Ja ho sabeu.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »