«La vida que tinc ara és molt més plena»

Nada més de 20.000 metres a la setmana, va en bici més de 300km i corre uns 60km… l’objectiu del triatleta Héctor Catalá és estar en els Jocs de Tòquio

Diu Héctor Catalá, triatleta amb una deficiència visual i en plena lluita per estar als Jocs Paralímpics de Tòquio, que no ell no és res de l’altre món… Li haurem de fer cas si ho diu, però el cas és que va guanyar la primera prova de la Copa del Món a Milà, i té medalles internacionals per donar i vendre. “Jo no sóc un gran esportista de base, però sí que sóc molt treballador i molt constant”. Serà aquest, potser, el seu secret. L’esportista de Serra s’obre als oients del Sense Límits Aventura amb aquesta sincera entrevista. És, a més, un esportista del Proyecto FER, del qual espera que tinga “un futur molt llarg”: “Crec que es veurà que tindrà molts resultats”.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

HÉCTOR CATALÁ ÉS EL PROTAGONISTA

L’entrevista la pots escoltar des del minut 31:00

Triatleta o paratriatleta?

Triatleta o paratriatleta? “És una realitat objectiva que tinc una discapacitat i si estic on estic és per això, però em considere triatleta”. La seua deficiència “és de naixement, es diu malaltia de Best, ha sigut degeneratiu, he tingut una vida i tinc una vida normal, però ha evolucionat molt els últims anys i m’ha obligat a passar al paratriatló”. Héctor Catalá diu que si algú li donara “a elegir”… “no sé si ho canviaria, perquè la vida que tinc ara és molt més plena que la que tenia abans”.

PUBLICITAT

Coordinació amb…

En el paratriatló hi ha qui ha de portar una pròtesi o necessita d’una altra ajuda… però en el cas del valencià, la cosa canvia. “La figura imprescindible per a mi és una altra persona, un guia que ha d’estar durant tota la competició amb mi”. I és complicat, assegura. “És una de les coses que més em va costar assumir, la dependència d’una persona… sobretot quan tens 22, 23, 24 anys, no és fàcil. Però he tingut molta sort amb els guies que he tingut tot aquests anys. Hui en dia estic amb Gustavo Rodríguez, que és un dels millors triatletes espanyols”. El més complicat, afirma Catalá, “és la compenetració com a persones, perquè al final jo amb Gustavo estic moltes hores, i cadascú és d’un pare i una mare i cada cosa la fas d’una forma. És molt important que els dos tinguem la mateixa implicació en el dia a dia, en els entrenaments…”. Amb Gustavo Rodríguez “ha sigut molt fàcil perquè la implicació seua al projecte és a totes i amb totes les conseqüències”.

PUBLICITAT

Concentracions

Les concentracions, sobretot si has de treballar en parella, són fonamentals. “Enguany són molt importants”, afirma Catalá, que recorda que han estat “dos voltes a Sierra Nevada, hem estat a Torrevieja, Gustavo ha estat també a ma casa… hem d’ajuntar dies per estar junts i entrenar. I cada vegada que ens juntem, millorem”. Confirma que està “molt satisfet dels resultats, però sobretot de la millora del rendiment”. Al final és molt important, segons el que ha après, “que he de buscar ser el millor esportista possible, i d’això estic lluny. Estic molt content d’haver millorat moltíssim, exponencialment, en els últims anys”.

Els Jocs i l’ADO

“No em veig encara a Tòquio, s’ha d’anar partit a partit, com es diu”, afirma. La classificació per als Jocs comença a Montreal el pròxim 28 de juny, amb la primera prova important. “Allà classificaran les tres proves de major puntuació”. Les beques ADO, per altra part, “ens permet ser esportistes professionals a Espanya, depenent dels majors resultats a nivell mundial, i això t’ho jugues en el Mundial a una sola prova, on et jugues el sou de tot l’any”. Setembre serà un mes clau, perquè està el Mundial, “però també amb el Campionat d’Europa amb tanta gent coneguda. Això sí que està marcat en roig”.

AMB EL CEA BÉTERA

Jordi Jordà és el seu entrenador. “Ha aconseguit que al CEA Bétera tinguem un grup d’entrenament molt potent. És una de les persones que més sap de triatló a nivell nacional. Ha aconseguit que gent com jo que no té cap predisposició a l’esport, destaque… o el cas de Noelia Juan, que a dia de hui està competint a nivell internacional i no era una xica que guanyara a nivell cadet ni res. I això és gràcies a ell, a la planificació, a la paciència, gràcies a tot el grup d’entrenament”. Planifiquen per blocs d’entrenaments. “Jo no m’amague, jo entrene moltíssim, a mi això d’anar-me’n a dormir destrossat és el que m’agrada. He arribat a entrenar quaranta hores en una setmana, però normalment solem estar en una setmana en 20 o 25.000 metres de natació, 300 o 350km de bici, i de carrera depèn de la setmana, però 60 podem fer sense problema. Si no treballes, no arribes”.

Més dades:


Àudio SLA31: Madèira, Muztagh Ata, prevenció…


Àudio SLA30: Pel desert i la fira que enamoren


Àudio SLA29: Joëlettes, de ruta per l’Ènova i…


Àudio SLA28: Un embaràs, llibres i clubs per conéixer


Àudio SLA27: Què va passar al K2 i què passarà a Nova Zelanda


Àudio SLA26: Revitalitzar sendes, conéixer a Sebas Sánchez…


Àudio SLA25: Una volteta pel món


http://senselimitsaventura.com/2019/03/18/audio-sla24-igualtat-salut-i-nous-llibres/

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »