Aguayo, «superorgullós» per l’IM de Lanzarote

«Vaig fer la meua carrera, tenia un pla de watios que vaig seguir»… i eixa va ser la clau del podi a l’Ironman de Lanzarote

“No pensava fer ni top 10 i al final aconseguir un podi amb el nivell que hi havia, és per a estar content i superorgullós”

Fotos: James Mitchell / Club La Santa Lanzarote

Emilio Aguayo, de l’Avant Moncada de triatló, va ser tercer a l’Ironman de Lanzarote. Era el seu debut en la distància. Una carrera que va anar “segons el que teníem previst”. És a dir, anar a watios. Però en el programa ens explica el que va patir, els problemes estomacals i com els va solucionar, la gestió de carrera… i les emocions. Escolta’l ací.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

EL PODI VALENCIÀ A L'IRONMAN DE LANZAROTE

Des del minut 12:35, escolta a Emilio Aguayo

A l’aigua, davant

La natació era un dels seus forts… i no va decebre… Aguayo va estar al davant durant els 3.800 metres de mar… “Va anar molt bé, va anar segons el que teníem previst. Va vindre un molt bon nadador i vaig poder eixir amb ell de l’aigua. Vam anar a torns a l’aigua, tirant… la natació tenia un poc de corrent, però va ser bastant còmoda”. Després, va arribar el sector de ciclisme. Tocaven 180km.

PUBLICITAT

En bici, a watios

En la bici va eixir amb el seu company de natació, “però en els primers quilòmetres se’n va anar de seguida perquè jo tenia pensat anar als meus watios”. En el quilòmetre 5 “s’iniciava una pujada de 20 minuts en la qual el grup de darrere, uns cinc o sis, em van agafar”. La qüestió era tindre cap: “Vaig anar amb ells, però en la recta típica de Lanzarote, en Timanfaya, se’n van anar i vaig decidir fer la meua carrera”. A partir d’aquell moment van ser “150 quilòmetres en solitari” en bicicleta. Però, Aguayo tenia el seu “pla de watios” i el va gestionar “a la perfecció”. “Vaig anar al que tocava en tot moment. I em vaig baixar molt sencer per la carrera a peu”… per a córrer la seua primera marató.

PUBLICITAT

En la marató, a patir

“Era el meu debut en Ironman però també en marató. Mai no havia corregut més de 30 quilòmetres, ni entrenant ni competint. Vaig eixir al que tenia pensat, que era a un ritme de 4 minuts el quilòmetre, però vaig tindre uns problemes estomacals”, va explicar. Ho havia de solucionar, perquè quedava molta feina per fer: “No vaig poder utilitzar gels perquè no els acceptava, i vaig haver de tirar només de Redbull i Coca-cola. Això em va limitar un poc. Els últims 6 quilòmetres se’m van fer molt llargs”.

La recompensa

“Al final, molt content”, explicava Aguayo, que reconeixia que havia comés “errors de principiant, però és normal en ser debutant”. En tot cas, “un aprenentatge per al pròxim Ironman que faça, que no sé si serà aquest any o el que ve. M’ha agradat molt”. Una carrera que el triatleta valencià no oblidarà: “No pensava fer ni top 10 i al final aconseguir un podi amb el nivell que hi havia, és per a estar content i superorgullós”.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »