«Aniré a per totes a per l’slot de Kona»

«A veure si puc ser el primer valencià que es classifica en categoria professional per a l’Ironman de Hawai»

Emilio Aguayo analitza el seu present, el seu passat i el futur que ha decidit amb la llarga distància

“Debutar en categoria professional i fent un podi, ho valores molt. Sempre que he competit a Lanzarote he fet podi. L’experiència no ha pogut ser més positiva”. És la reflexió que fa Emilio Aguayo després de ser tercer a l’Ironman de Lanzarote. El valencià va visitar els estudis de la ràdio d’À Punt per explicar el seu present, el seu passat i el seu futur immediat. La llarga distància ha tocat a la seua porta, i ell l’ha deixat passar i la cuida… Kona és l’objectiu.

Sense Límits Aventura al teu WhatsApp


PUBLICITAT

L'ENTREVISTA DE LA SETMANA

Escolta a Emilio Aguayo, des del minut 37:00

Sent l’estima de la gent

Mentre es disputava l’Ironman de Lanzarote, el panorama triatlètic de la Comunitat Valenciana vibrava amb el que estava fent Emilio Aguayo. Es vivia en directa amb passió. Els grups de Whatsapp esclataven…. Anava camí del podi. “Mai havia rebut tants missatges d’ànims… també he tingut victòries en mitja distància, però hi ha molta afició a l’Ironman i ací a València que un valencià obtinga un podi a nivell professional va animar a molts triatletes. M’agrada molt que m’agafen com a referència, i a veure si puc ser el primer valencià que es classifica en categoria professional per a l’Ironman de Kona…”.

PUBLICITAT

No tot va ser perfecte

Però Lanzarote, tot i el podi, va ser una tercera plaça molt, molt lluitada. No va ser, ni molt menys, un camí suau… Va patir una punxada en la bici i “amb dos quilos i mig de pressió vaig poder aguantar fins el final perquè portava tubeless. En les baixades no podia arriscar res”. I després, va arribar la marató, gens fàcil tampoc: “En suplementació semblava que tot anava bé, però no podia prendre gels i vaig fer la marató amb Coca-Cola i Red Bull… fins el 36, que em va vindre la ‘pájara’ i vaig arribar amb els ànims de la gent”.

PUBLICITAT

Des dels 14 anys…

Era un xaval marcat per a fer triatló, tot i que venia de la natació. “Vaig començar amb 14-15 anys, amb les distàncies que t’imposen”. I anava fent poc a poc, i guanyant carreres. Tant sprints com olímpics. “Poc a poc he anat progressant, tres anys a la mitja distància i ara per fi he passat a la llarga”. I ho fa amb el convenciment que el triatló és una afició, no una obligació per a ell: “Mai m’he sentit amb pressió. El triatló és un hobby per a mi, sóc entrenador, tinc la meua feina… Tinc el meu sou i ser triatleta és com un hobby i se’m dona bé, però no sóc un triatleta 100% professional… si haguera de rebre diners del triatló, de molts espónsors, sí tindria més pressió”.

Kona en el cap

Com a esportista, té objectius alts. Exigents. El top. I aleshores, parla de Kona… “És un Ironman que he seguit des que conec el triatló… no me’l perd”, afirma sobre una carrera que somia amb fer: “Abans era un somni a molt llarg termini, però ara amb el resultat d’aquest any he decidit que aniré a per totes, i en 2020 intentaré l’slot en l’Ironman de Texas”.

Autor: Rafa Mora

Compartir aquesta notícia a

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Esta web utilitza cookies perquè fa que tingues una millor experiència de navegació. En continuar navegant entenem que dones el teu consentiment per acceptar la política de cookies, Punxa l'enllaç per a més informació. Agraïts! ;) " plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Translate »